Resultats de la cerca
Es mostren 1166 resultats
Clinton Joseph Davisson
Física
Físic nord-americà.
Es doctorà a la Universitat de Princeton Fou professor de física a l’institut Carnegie de tecnologia 1911-17 i a la Universitat de Virgínia 1937 Investigà en el camp de l’emissió termoiònica dels metalls i fou un dels capdavanters de la microscòpia electrònica Estudià, juntament amb LHGermer, la difracció dels electrons lents en incidir damunt els metalls experiment de Davisson-Germer El 1937 li fou concedit el premi Nobel de física pels seus treballs sobre la difracció electrònica, que compartí amb sir George Thomson
Casimir Joseph Davaine
Metge francès.
El 1850 descobrí l’existència de petits corpuscles filiformes dins la sang d’animals especialment xais atacats de carboncle Ulteriorment, a la llum d’una memòria de Pasteur, indicà que aquells corpuscles, que anomenà " bacteridies carbuncloses ", eren els microorganismes causants de la malaltia del carboncle
Archibald Joseph Cronin
Literatura
Novel·lista britànic.
Estudià medicina a Glasgow i l’exercí al País de Galles i a Londres fins l’any 1930, que escriví Hatter's Castle L’èxit d’aquesta obra li féu abandonar la medicina i dedicar-se a la literatura La seva obra és extensa i coneguda Three Loves ‘Tres amors’, 1932, The Citadel ‘La Ciutadella’, 1937, The Keys of the Kingdom ‘Les claus del Regne’, 1941, The Green Years ‘Els anys joves’, 1944, The Spanish Gardener ‘El jardiner espanyol’, 1950, Crusader's Tomb ‘La tomba del croat’, 1956, Doctor Finlay of Tannochbrae 1978, etc
Joseph-François Dupleix
Història
Colonitzador francès de l’Índia (1720-54).
El 1742 fou nomenat administrador general de la Companyia d’Índies Durant la guerra de successió d’Àustria prengué Madràs als anglesos 1746, però fou derrotat per Clive a Trichinopoli
Hermann Joseph Müller
Biologia
Biòleg nord-americà.
Collaborador destacat de THMorgan, contribuí a la localització cromosòmica de molts gens, a la interpretació de malalties congènites, a l’obtenció de mutacions experimentals i, en definitiva, a la creació de la genètica moderna Premi Nobel de medicina i fisiologia el 1946
Jean-Joseph Mouret
Música
Compositor provençal.
Vers el 1707 anà a París, on fou un dels principals compositors de les cèlebres Grandes Nuits de Sceaux El 1714 presentà a l’Opéra de París l’òpera ballet Les fêtes de Thalie 1714 Compongué òperes còmiques, motets i cantates i les òperes Les amours des dieux 1727 i Le triomphe des sens 1732 Morí, boig, al manicomi de Charenton,
Joseph Michel Montgolfier
Inventor.
Juntament amb el seu germà Jacques Étienne Montgolfier Vidalon-lès-Annonay 1745 — Serrières, Llenguadoc 1799, s’interessà pels problemes del vol i orientà les solucions cap a la construcció d’aparells més lleugers que l’aire Jacques Étienne introduí a Franca la fabricació del paper vitella i, després d’alguns assaigs amb petits models, tots dos germans construïren un baló de 20 m 3 que feren pujar mitjançant aire calent a la plaça d’Annonay el 5 de juny de 1783 Perfeccionaren progressivament llur invent, i el 21 de novembre de 1783 efectuaren a París la primera ascensió tripulada de la…
Joseph Christian Zedlitz
Literatura
Poeta austríac.
Militar i diplomàtic, la seva poesia és d’inspiració romàntica cal destacar-ne Das Kreuz von Hellas ‘La creu d’Hèllade’, 1828, Totenkränze ‘Corones de morts’, 1828 i Waldfräulein ‘La noia del bosc’, 1843 Més important és, però, la traducció 1836 del Childe Harold de Byron Conreà també el teatre
Joseph Viktor Widmann
Literatura
Escriptor suís.
Editor i crític literari del diari Der Bund de Berna, conreà diversos gèneres literaris la novella, els llibres de viatges Spaziergänge in den Alpen , ‘Passejades pels Alps’, 1885, la poesia i el teatre Maikäferkomödie , ‘La comèdia de l’abellot’, 1897, i Der Heilige und die Tiere , ‘El sant i la bèstia’, 1905, en vers
Georg Joseph Vogler
Música
Teòric, organista i compositor alemany.
Fill d’un violer, estudià dret a Bamberg i teologia a Pàdua a Roma fou ordenat de sacerdot 1773 Fundà una escola de música 1775 a Mannheim, i fou capellà i director de música de la cort Succeí Bernasconi com a director de música a la cort de Munic 1784, i pogué fer força viatges a l’estranger féu concerts a Rússia, Anglaterra, Alemanya, Escandinàvia, Portugal, Grècia, etc Fundà dues escoles més de música a Mannheim també en fundà a Estocolm i a Darmstadt Gran improvisador, és autor d’obres instrumentals, vocals i escèniques destaca la seva aportació al camp teòric, i pot ésser considerat el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina