Resultats de la cerca
Es mostren 792 resultats
vers alexandrí
Literatura
Vers polirítmic format per dos hemistiquis que, segons les lleis de la mètrica catalana, francesa i anglesa, és de 12 síl·labes, mentre que segons les de la castellana i la italiana resulta de 14.
Per exemple En llemosí sonà/lo meu primer vagit Bonaventura Carles Aribau Apareix per primera vegada en la cançó de gesta francesa Le Pèlerinage de Charlemagne segle XII, bé que, segons sembla, prengué el nom del Roman d’Alexandre segle XII Després de conèixer un període d’esplendor, en el qual participaren pràcticament totes les literatures romàniques a la catalana fou usat entre d’altres, per Cerverí de Girona, Ramon Llull i Ramon Muntaner, entrà en declivi amb els darrers poetes medievals Ressuscitat al segle XVI Ronsard, etc, esdevingué, més tard, el metre francès clàssic per excellència…
Estatut Interior de Catalunya del 1933
Dret català
Primera de les lleis aprovada amb el rang de llei fonamental de Catalunya pel Parlament de Catalunya, discutida a partir del 5 de gener de 1933 i votada el 25 de maig del mateix any.
Fou oficialment una norma interna per al Principat, que desenvolupava i aplicava l' Estatut de Catalunya del 1932 , considerat pels polítics catalans com a “exterior” Però en realitat aquesta contraposició coincidia amb l’existent entre l’Estatut de Núria i l’atorgat per les corts i expressava la tensió política i conceptual entre una consciència nacional, que exigia una Constitució o llei fonamental de Catalunya, i l’obligació legal de sotmetre's a les normes de l’ordenament jurídic espanyol La part dogmàtica d’aquest Estatut Interior és molt semblant a la de la Constitució…
Jean-Delphin Alard
Música
Violinista i compositor francès.
Vida La seva importància rau principalment en el mestratge que exercí al Conservatori de París com a professor de violí A deu anys ja interpretava concerts per a solista de GB Viotti Gràcies a l’ajut dels ciutadans de Baiona, es pogué traslladar a París per a estudiar al conservatori, i es formà amb FA Habeneck i FJ Fétis N Paganini en lloà la tècnica en el seu debut a la Societat de Concerts del Conservatori Entre les seves obres destaquen el mètode pedagògic École du violon 1844 i una antologia de 56 obres per a violí dels segles XVIII i XIX Obra Violí Fantasia sobre temes de ’Norma',…
capacitat
Electrònica i informàtica
Nombre de caràcters, mots o altra unitat de mesura que una memòria pot contenir.
Normalment la capacitat d’un suport electrònic o informàtic memòries, discs magnètics, discs òptics, etc és expressada en bits o més correntment en bytes, essent en general un 1 byte = 8 bits Els valors de la capacitat aconseguits en els darrers anys ha augmentat molt, per la qual cosa és corrent utilitzar el kilobyte, representat abreujagdament per kB, que equival a 1024 bytes, i fins i tot el megabyte o MB = 1048576 bytes La nomenclatura emprada normalment per a anomenar els múltiples de les unitats de capacitat està basada en els prefixos del Sistema Internacional d’Unitats SI, encara que…
mode de transferència asíncrona
Electrònica i informàtica
Tècnica de transmissió ràpida d’informació binària (procedent de senyals de veu, text, dades o d’imatge) mitjançant uns paquets curts de llargada fixa, anomenats cèl·lules, i apropiada per a xarxes locals i també per a xarxes d’àrea àmplia.
En aquesta tècnica cada cèllula, d’una llargada fixa de 53 bytes, comprèn un camp de 48 bytes d’informació útil i una capçalera de 5 bytes de senyalització trajecte que seguirà la cèllula, contingut i prioritat de la transmissió, 1 byte per a detectar errors de transmissió Les cèllules, generades pels diferents emissors, són multiplexades per un sistema de cues d’espera i s’insereixen en la transmissió quan hi ha espai per a fer-ho Així el sistema és síncron en el nivell físic i asíncron pel que fa a la informació no hi ha relació entre el contingut informatiu i la posició temporal de les…
Gramàtica de la llengua catalana
Gramàtica normativa de la llengua catalana elaborada i publicada per l’Institut d’Estudis Catalans.
Presentada el 23 de novembre de 2016, constitueix la gramàtica oficial de l’IEC i es reclama continuadora de la Gramàtica catalana de 1918 de Pompeu Fabra Respecte a aquesta obra, dona resposta a qüestions que el seu autor no va plantejar i n’amplia d’altres que es trobaven tot just esbossades, incorporant-hi també les solucions avalades per la tradició i el prestigi social que encara no tenien reconeixement normatiu En l’obra, resultat d’un treball d’equip codirigit pels lingüistes Gemma Rigau i Manuel Pérez i Saldanya, hi participaren també experts diversos Fou consensuada en el si de la…
Joan Alston Sutherland

Joan Sutherland
© Fototeca.cat
Música
Soprano australiana.
Coneguda amb el sobrenom de La Stupenda , fou iniciada en el cant per la seva mare, i posteriorment tingué com a mestra Aida Dickens El 1947 debutà a Sydney en el paper de Dido a Dido i Enees , de Henry Purcell , i el 1952 com a Primera Dama de La flauta màgica de Johann Wolfgang Amadeus Mozart al Covent Garden de Londres, i a partir d’aleshores s’hi vinculà estretament Hi interpretà els primers papers femenins d’òperes de Giuseppe Verdi , Georges Bizet , Jacques Offenbach , Gaetano Donizetti , Gioacchino Rossini o Vincenzo Bellini , entre d’altres El 1959, les seves interpretacions de Lucia…
reserva de llei
Dret
Matèria que, per mandat constitucional, només pot ésser objecte de regulació per norma amb rang i valor de llei.
fur
Història
Dret
Norma jurídica d’origen consuetudinari o per concessió sobirana que recull el dret vigent en una localitat o territori.
Els furs foren normalment escrits, però hom en coneix d’altres, com el de Saragossa, que no tingueren cap redacció que recollís tot el dret que comprenien Els furs més antics, de caràcter local, aparegueren al segle X, com el de Castrojeriz 974 Aquests furs locals es desenvoluparen al segle XI i adquiriren la plenitud al XII Aviat formaren famílies d’abast geogràfic més o menys extens Així, el fur de Lleó 1017 fou concedit també a unes altres poblacions Villavicencio, Valle de Fenar, Pajares, etc, a l’igual del de Sepúlveda 1076 i el de Conca aquest, concedit per Alfons VIII de Castella,…
xarxa digital de serveis integrats
Electrònica i informàtica
Primera norma internacional de xarxa telefònica pública digital que integra els serveis de veu, dades, text i d’imatge.
Actualment estan definits dos estàndards, la XDSI de banda estreta XDSI-BE, ja operativa, i la XDSI de banda ampla XDSI-BA, que disposa d’una capacitat superior per a la transferència de dades i que permetrà integrar serveis multimèdia i videoconferència amb qualitats d’imatge comparables a la TV comercial Els senyals són digitals en tots els punts de la xarxa i tots els terminals disposen d’una mateixa metodologia de connexió i de protocols comuns Dóna suport a diferents serveis de telecomunicació que cobreixen la transmissió de dades, telefonia, teletex, facsímil, transferència d’imatges…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina