Resultats de la cerca
Es mostren 700 resultats
Aplec de Treballs del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà
Historiografia catalana
Revista fundada el 1978 arran de la creació del Centre.
La seva periodicitat és anual, malgrat que els problemes financers, entre altres, en dificultaren la continuïtat durant els anys vuitanta, fet que se superà a partir del 1990, en què l’edició esdevingué més regular Amb l’objectiu principal de divulgar i fer conèixer els estudis d’història, arqueologia i altres ciències dins l’àmbit de la comarca, la revista recull i edita els treballs presentats al Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, i rep el suport de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV El 1990 i, posteriorment, el 1997 s’iniciaren noves etapes en la línia i la…
L’Aureneta
Setmanari
Setmanari en català publicat a Buenos Aires en tres èpoques (1876-77, 1878-80 i 1889-90).
Fundada i dirigida per l’advocat Antoni de P Aleu, fou la primera publicació periòdica en català a l’Amèrica del Sud A la primera època 1876-77, se'n publicaren 67 números Els articles eren texts literaris i informació diversa sobre Catalunya Hi collaboraren Pantaleó J Deu, Antoni Suñol, M Dausa Ferrer i Artur Masriera Publicà, el 1878, una edició de L’Atlàntida de Jacint Verdaguer abans de sortir-ne l’edició barcelonina La segona època de la revista 1878-80, amb el subtítol Revista Catalana Surt los diumenges publicà 52 números Dirigida també per Aleu, mantingué en aquesta etapa la mateixa…
antimoni
Química
Element fonamentalment metàl·lic, pertanyent al grup V de la taula periòdica, de color blanc d’argent quan és pur, poc dur (3 Mohs) i polvoritzable, de valències 3 i 5.
Alguns dels seus composts són coneguts des de l’antiguitat, però el primer text sobre l’obtenció de l’element sembla que és el llibre Triumph-Wagen des Antimonii ‘El carro triomfal de l’antimoni’, publicat amb el pseudònim de Basili Valentí, probablement al segle XVII Hom atribueix a l’antimoni estats allotròpics d’identitat dubtosa antimoni explosiu , antimoni groc, antimoni negre en tot cas, l’única forma estable és la “metàllica”, dita també antimoni gris L’antimoni natural és una mescla de només dos isòtops, 1 2 1 Sb 57,25% i 1 2 3 Sb 42,75%, però uns 23 isòtops…
Xavier Regàs i Castells
Economia
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf i empresari.
Fill de Miquel Regàs i Ardevol Es llicencià en dret el 1925 i collaborà assíduament a La Publicitat , La Ciutat , L’Opinió i L’Esport Català El 1935 Enric Borràs li estrenà la seva primera comèdia, Cèlia, la noia del carrer Aribau , on assumeix la tradició teatral pròxima als pressupòsits de Carles Soldevila i de l’alta comèdia Després de la guerra actuà com a empresari i organitzà els Cicles de Teatre Llatí 1958-69 Autor d’obres amb Celestí Martí Farreras Sota la llàntia del Born , 1948 i amb Valentí Castanys Ha guanyat el Barça , estr 1949, escriví també, entre d’altres…
,
catedral d’Eivissa
Temple principal d’Eivissa, que té com a titular santa Maria.
Al s XIV en degueren ésser construïts l’absis, les cinc capelles absidals, la torre, que té com a base irregular una d’aquestes capelles, i potser una part de la nau L’absis servia de mur exterior de la vila, però la murada de Felip II de Castella ocultà la part inferior també obligà a demolir la sagristia, potser del sXV, però en la reconstrucció 1592 hom degué emprar les mateixes pedres Aquest temple gòtic, acabat al s XVI, fou objecte d’una reedificació 1712-28 que només aprofità les capelles absidals, desfigurades, el campanar i la sagristia, encara avui els elements més destacables Són…
Gran Premi Internacional de Marxa Ciutat de l’Hospitalet
Atletisme
Prova de marxa atlètica disputada anualment a l’Hospitalet de Llobregat entre el 1969 i el 2001.
Nascuda d’una idea del marxador local Josep Vinuesa, fou portada a la pràctica pel Club de Marxa Mare Nostrum i sota l’organització d’Albert Galín A partir del 1975 es feu càrrec de l’organització l’Ajuntament de l’Hospitalet, i recorregué diferents escenaris El més habitual fou l’avinguda de Josep Tarradellas L’any 1984 coincidí amb el Campionat de Catalunya, que guanyaren Jordi Llopart 30 km i Teresa Palacio 10 km, i l’any 1989, amb la Copa del Món de marxa, en la qual l’equip espanyol fou quart en homes i setè en dones, destacà l’onzè lloc de Daniel Plaza 20 km i el setzè de Mari Cruz Díaz…
La Veu del Montserrat
Portada del primer número de La Veu de Montserrat
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari en català fundat per Jaume Collell a Vic el 2 de febrer de 1878; a la fi del 1900 passà a ésser mensual.
Fou, de fet, una creació personal de Collell, que hi publicà una gran quantitat d’articles, però hi collaboraren també destacades personalitats, especialment Jacint Verdaguer i Torras i Bages a partir del 1880 Fou un portaveu del catolicisme moderat català, i sostingué violentes polèmiques amb el Diari Català i amb el Centre Català de Valentí Almirall Des de les seves pàgines foren impulsades nombroses campanyes catalanes, sobretot la del millenari de Montserrat 1880 i la de la restauració de Ripoll 1886 El 1890 Collell deixà la publicació, després d’intentar de traslladar-la a…
gnosticisme
Cristianisme
Conjunt de comunitats cristianes dels primers segles que professaven la salvació per la gnosi
.
Hom pot reduir l’ensenyament característic del gnosticisme cristià a tres punts el Déu suprem és transcendent, diferent del creador del món o demiürg l’home espiritual pneumàtic és constituït per un element diví, que el diferencia essencialment de l’home no pneumàtic i la salvació consisteix en el coneixement d’aquesta realitat divina interna A partir d’aquestes proposicions fonamentals, el gnosticisme fou dividit en multitud de sistemes i sectes Les primeres formacions gnòstiques aparegueren en el si del judaisme hellenístic Simó Mag, Cerint, Dositeu, Menandre El principal centre del…
Escola Satírica Valenciana
Designació amb què hom coneix un grup de poetes de la fi del s XV i principi del XVI, residents a València.
Molt vinculats personalment, entre ells hom inclou Bernat Fenollar, Jaume Gassull, Joan Moreno, Pere Martines, Narcís Vinyoles, Joan Escrivà, Francí de Castellví i Baltasar Portell Eren d’extracció burgesa canonges, notaris, metges, menestrals o procedents de la noblesa urbana no gaire important Participaren regularment en els certàmens literaris de l’època i, sovint, elaboraren obres collectives Una bona part de llur producció és de tema religiós Vida de santa Magdalena , de Gassull Lo Passi en cobles , de Bernat Fenollar i Pere Martines, moralitzant Escacs d'Amor , de Fenollar, Vinyoles i…
Cels Gomis i Mestres

Cels Gomis i Mestres
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià la carrera d’enginyer de camins a Madrid i l’exercí fins el 1909, bé que mai no n'obtingué el títol Amic de Valentí Almirall —del qual traduí al castellà Lo catalanisme 1902—, el 1868 prengué part activa en la Revolució de Setembre i collaborà en els periòdics republicans Després d’un accident que li costà l’amputació del braç esquerre 1909, es dedicà només a activitats de tipus editorial És autor d’un bon nombre de llibres de text per a infants —en castellà—, de treballs de geografia i d’història, de dos volums de Cantares en castellà 1890-1906 i d' Aubades i capvespres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina