Resultats de la cerca
Es mostren 707 resultats
Joan Aranyés
Música
Compositor i mestre de capella català.
Tot i que es desconeixen les dades fonamentals de la seva vida, segons FJ Fétis estudià a la Universitat d’Alcalá i posteriorment es traslladà a Roma com a sacerdot i mestre de capella del duc de Pastrana El 1624 publicà en aquesta ciutat un Libro segundo de tonos y villancicos a una, dues, tres i quatre veus i guitarra, en el qual mostrà l’existència de l’acompanyament de la guitarra espanyola " a la usanza romana " Aquesta obra situà Aranyés entre els compositors que es decantaren pel nou estil d’influència italiana En el Cancionero Casanatense figuren sis obres amatòries seves…
William Jackson
Música
Compositor i organista anglès.
Estudià a la catedral d’Exeter i, pel que sembla, a partir del 1746 continuà la seva formació musical a Londres amb John Travers, organista de la capella reial Cap al 1748 retornà a Exeter i es guanyà la vida com a professor i organista La seva situació laboral es regularitzà quan el 1777 fou nomenat sotsxantre, vicari, organista i mestre de cor de la catedral, al servei de la qual restà fins a la seva mort El fet de viure en una ciutat petita no suposà per a Jackson cap mena d’aïllament, i mantingué contactes amb músics i literats londinencs Assimilà les aportacions musicals més…
Kaspar Förster
Música
Compositor i cantant alemany.
Rebé les primeres classes de música del seu pare, mestre de capella a Danzig, i més tard anà a Varsòvia, on el 1638 era cantant i director de cor a la cort A la capital polonesa estudià composició amb Marco Scacchi i, al llarg de la seva vida, compaginà les seves obligacions en diversos càrrecs amb alguns viatges a Itàlia, concretament a Venècia i a Roma, on, probablement, conegué G Carissimi El 1652 fou nomenat mestre de capella del rei Frederic III de Dinamarca Els seus oratoris Congregantes Philistei i Viri Israelite mostren clarament la influència de Carissimi Compongué també concerts…
Lars Edlund
Música
Compositor, professor i director suec.
Format al Musikhögskolan d’Estocolm entre els anys 1942 i 1947, posteriorment amplià els estudis musicals a la Schola Cantorum Basiliensis En el conjunt de la seva obra, bàsicament litúrgica, predominen les peces per a cor Entre aquestes cal destacar Saligprisningarna 'Les beatituds', obra coral amb acompanyament d’instruments composta el 1971, Sonata per a clarinet 1971 i La cigale et la fourmi 1974 per a cor i solistes Fou professor al Musikhögskolan d’Estocolm i el 1967 fundà el conjunt vocal Camerata Holmiae, del qual fou director A part de la seva tasca compositiva, docent i…
seguidilla
Música
Cançó i dansa popular espanyola.
Com a forma poètica, presenta una estructura que va de quatre a set versos, en aquest segon cas formant els tres darrers la tornada o estribillo La cançó, apareguda cap al final del segle XVI i caracteritzada pel metre ternari, s’interpretava amb acompanyament guitarrístic, alternant coplas i falsetas o interludis musicals Existeixen diverses variants regionals de la dansa popular, amb tempi molt diversos, entre les quals destaca la seguidilla flamenca o siguiriya , una forma preeminent de cante jondo A partir del segle XVIII esdevingué una cançó i dansa usual d’espectacles…
Geoffrey Penwill Parsons
Música
Pianista australià.
A partir del 1941 es formà al Conservatori de Sydney i el 1946 debutà com a concertista a la mateixa ciutat Dos anys després realitzà una gira arreu d’Austràlia amb la cantant Essie Ackland, fet que encaminà la seva carrera vers l’acompanyament Per tal d’ampliar els seus coneixements en aquest sentit es traslladà a Anglaterra, on estudià amb Peter Dawson, i posteriorment, l’any 1956, assistí als cursos que impartia Friedrich Wührer a Munic El 1961 començà a collaborar amb la soprano Elisabeth Schwarzkopf Des de la retirada de Gerald Moore es constituí en el seu successor Actuà…
Jo nathan Jones
Música
Bateria nord-americà.
Es crià a Alabama, on, d’adolescent, treballà com a instrumentista i ballarí de claqué Al final dels anys vint s’incorporà als Blue Devils de Walter Page, i el 1934 entrà en l’orquestra de Count Basie, on romangué fins el 1948 Després prosseguí la seva carrera com a independent, fent força gires per Europa fins a la meitat dels anys setanta, amb músics com Coleman Hawkins, Milt Buckner i Teddy Wilson, entre molts d’altres Participà en nombroses gravacions d’altres artistes i algunes en nom propi, entre les quals cal destacar l’àlbum The Jo Jones Trio 1959 Jones, conegut com a ’Papa Jo', fou…
quena

Quena
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent format per un tub de canya -d’uns 30 o 40 cm de llarg- amb dos nusos (el superior, tallat per a formar el cantell; l’inferior, parcialment obert), proveït de cinc o sis forats més un altre per al polze.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de buf directe al tub, tipus flauta amb ranura o tall També anomenada flauta dels Andes, és una de les flautes més antigues en ús de les cultures sud-americanes, especialment a Xile i al Perú De sonoritat clara, pot fer fàcilment dues octaves Per a produir el so, l’instrumentista ha de conduir amb els llavis l’aire contra el cantell obert o ranura de l’extrem superior del tub El tipus antic d’aquest instrument també havia estat construït d’os, terra cuita o metall Instrument molt popular de la música andina, sovint és utilitzat en duet de flautes…
solo
Música
En un concert 1, secció en què predomina el solista.
El solo -que en un concert amb més d’un solista pot estar a càrrec de més d’un instrument solista GF Händel Concerto grosso , opus 3, núm 1, 1r mov sense indicació de tempo - es caracteritza per explotar els recursos instrumentals i expressius de l’instrument solista Tot i el que pugui suggerir la paraula d’origen italià, una secció de solo no implica l’absència d’acompanyament orquestral, que té, això sí, un caràcter secundari Més enllà del seu caràcter protagonista, el solo ha assumit diferents funcions formals dins el concert forma ritornello Així, en el concert barroc té…
ritus funeraris
Antropologia
Conjunt de ritus associats amb la mort i els processos de transició dels esperits dels difunts.
L’any 1907, Robert Hertz estudià les representacions i les pràctiques rituals relacionades amb la mort dins societats del Sud-est asiàtic, allà on la mort apareix com un estadi d’un llarg procés que comença abans i que segueix després del que els occidentals entenen com a mort És a través d’aquesta idea que els ritus funeraris van més enllà del mer enterrament del cos, ja que abasten un llarg procés d’acompanyament en el temps en el qual el cos del difunt és objecte de distintes operacions rituals En les societats xineses i europees determinats ritus funeraris, com ara l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina