Resultats de la cerca

En les eleccions municipals de 1991, com a agrupació d’electors, obtingué 495 vots 6,1% i 1 regidor en les de 1995, en el marc de la Federació d’Independents de Catalunya , obtingué 266 vots 3,1%

Era rector de Maella És el probable autor de la versió llatina conservada de les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona , acabada vers el 1372 Cap al 1390 feu també una interessant traducció al català de les Heroides d’Ovidi una part de la qual fou publicada el 1875 a La Renaixença , obra que suscità un gran interès entre el públic cortesà, entre els quals el rei Joan i la reina Violant, i que gaudí d’una enorme difusió al s XV Bibliografia Badia, L 1993 Tradició i modernitat als segles XIV i XV Estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March València / Barcelona, Institut…

Les propietats fonamentals dels colloides no són degudes a llur constitució química, sinó a l’estat físic de dispersió Les partícules dels colloides reben el nom de micelles colloidals i poden ésser distingides a l’ultramicroscopi, puix que tenen unes dimensions considerades com a partícules esfèriques de 0,1 a 0,001 μm de diàmetre, o sia que, dit més correctament, tenen de 10 3 a 10 9 àtoms per partícula Els colloides no poden ésser observats al microscopi, raó per la qual també hom els coneix com a submicrons Segons quina sigui llur constitució, hom pot considerar-ne tres tipus fonamentals…

Fou un dels impulsors de l’Agrupació Catalanista de Palamós, entitat adscrita a la Lliga Regionalista Fou diputat provincial d’aquest partit en substitució del seu germà difunt, Martí Roger i Crosa , en les eleccions —parcials— del 16 de febrer de 1919 La dictadura de Primo de Rivera impedí que finalitzés el mandat Començà a collaborar amb narracions a La Illustració Catalana i a partir del 1914 fundà i dirigí Marinada , que dirigí Des d’aquesta revista de Palamós —lloada per Eugeni d’Ors— i de la Secció de Cultura de l’Agrupació Catalanista de la mateixa ciutat, s’…

Mig volant, procedent de l’equip del seu poble, ingressà al juvenil del Futbol Club Barcelona l’any 1950, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1951 Després, jugà amb l’equip amateur barcelonista 1952-54 i amb el filial, l’Espanya Industrial 1954-56, amb el qual ascendí a primera divisió 1955-56 Jugà al primer equip blaugrana 1956-66 fins la seva retirada, i disputà 372 partits i marcà 43 gols Guanyà la Lliga 1959, 1960, la Copa del Generalísimo 1957, 1959, 1963 i la Copa de Fires 1958, 1960, 1966 Fou subcampió de la Copa d’Europa 1961 i de la Copa de Fires 1962 Amb la selecció estatal…

Membre de l’Agrupació Atlètica Catalunya, l’any 1997 fou designat millor atleta català juvenil de l’any Guanyà el Campionat de Catalunya de 400 m tanques 2001 Abandonà l’atletisme l’any 2002 a causa d’una lesió

Fou membre de l’Agrupació Atlètica Catalunya, amb l’equip del qual guanyà els relleus 4 × 100 m 2002, 2003 i 4 × 400 m 2002, 2003, 2004 del Campionat de Catalunya També fou campió català dels 400 m 2003

Constava de duels ciclistes entre Barcelona i Madrid amb curses de velocitat i persecució individual i per equips Posteriorment incorporà altres ciutats En la dècada dels cinquanta es tornà una competició de ruta organitzada per l’Agrupació Ciclista Montjuïc

Competí amb la Penya Ciclista Nicky’s 1963, l’Agrupació Ciclista Montjuïc 1964, amb la qual guanyà la Volta a Lleida, i l’Ignis, amb el qual disputà la Volta a Catalunya Guanyà el Trofeu de l’Ajuntament de Cornellà 1966

Fundada el 23 d’abril de 1923, inaugurà un refugi a Albarca, conegut com refugi Montsant, el 1962 El 12 de desembre de 1972 es fusionà amb l’Agrupació Excursionista Ginesta, cosa que donà lloc al Centre Excursionista de Tarragona