Resultats de la cerca
Es mostren 1057 resultats
Jean-Yves Thibaudet
Música
Pianista francès.
Començà els estudis al Lycée Saint-Exupéry de Lió, i els continuà al conservatori d’aquesta ciutat i posteriorment al de París, on ingressà a dotze anys, encoratjat per la pianista Lucette Descaves A quinze anys fou primer premi de piano del Conservatori de París i entre els disset i els dinou aconseguí diversos guardons internacionals, entre els quals el Young Concert Artists Internationals a Nova York Ha actuat arreu del món amb les principals formacions nord-americanes i europees i amb directors com V Ashkenazy, R Chailly i J Levine La seva discografia comprèn les integrals de…
Massimo Freccia

Massimo Freccia
©ignoto - Radiocorriere
Música
Director d’orquestra italià.
Estudià a la seva ciutat natal abans de traslladar-se a Viena, on rebé ensenyances de F Schalk Entre el 1933 i el 1935 fou director de l’Orquestra Simfònica de Budapest De seguida fou convidat a dirigir a la Scala de Milà i als EUA, on debutà el 1938 Del 1939 al 1942 dirigí l’Orquestra Simfònica de l’Havana, i posteriorment estigué al capdavant de la Filharmònica de Nova Orleans 1944-52 i la Simfònica de Baltimore 1952-59 Parallelament, dirigí l’Orquestra de l’NBC El 1959 tornà a Itàlia, on s’encarregà de la direcció de l’Orquestra de la RAI de Roma 1959-65 Posteriorment, seguí una intensa…
negrer | negrera
Història
Persona que es dedicava al comerç d’homes negres.
Aquesta denominació correspongué especialment als traficants musulmans i europeus que, entre els s XVI i XIX, abastaren les plantacions americanes de mà d’obra africana Els mercaders musulmans i els reis africans mateixos capturaven els esclaus a les contrades interiors i els duien a les costes occidentals, on eren embarcats cap a Europa, cap a l’imperi turc i, sobretot, cap a Amèrica Els negrers portuguesos iniciaren aquest comerç cap a mitjan s XV i s’hi afegiren després els castellans, els francesos, els holandesos, els alemanys i els anglesos Els monarques solien protegir o,…
quena

Quena
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent format per un tub de canya -d’uns 30 o 40 cm de llarg- amb dos nusos (el superior, tallat per a formar el cantell; l’inferior, parcialment obert), proveït de cinc o sis forats més un altre per al polze.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de buf directe al tub, tipus flauta amb ranura o tall També anomenada flauta dels Andes, és una de les flautes més antigues en ús de les cultures sud-americanes, especialment a Xile i al Perú De sonoritat clara, pot fer fàcilment dues octaves Per a produir el so, l’instrumentista ha de conduir amb els llavis l’aire contra el cantell obert o ranura de l’extrem superior del tub El tipus antic d’aquest instrument també havia estat construït d’os, terra cuita o metall Instrument molt popular de la música andina, sovint és utilitzat en…
Yes
Música
Grup de rock format a Londres el 1968 per John Anderson (veu), Chris Squire (baix i veu), Peter Banks (guitarra), Bill Bruford (bateria) i Tony Kaye (teclats).
Formació emblemàtica del rock britànic dels anys setanta, els primers enregistraments foren Yes 1968, Time and a Word 1969 i The Yes Album 1971, aquest últim el més representatiu i amb la inclusió de Steve Howe a la guitarra El 1972 entrà a la banda Rick Wakeman teclats i debutà en l’elapé Fragile Seguiren Close to the Edge 1972, que entrà a les llistes angleses i nord-americanes, i Yessongs 1973 La seva música fou valorada en el seu moment com la “nova música clàssica” És destacable la collaboració de l’artista Roger Dean en les seves portades La banda ha canviat diverses…
rizoma
Arquitectura
Imatge descriptiva d’un model epistemològic caracteritzat per l’absència de centre i jerarquies, per la interrelació entre els seus elements i pel seu desenvolupament orgànic, i que, per extensió, descriu també formes i fenòmens arquitectònics.
Per analogia del terme botànic que es refereix a la tija subterrània, el terme rizoma s’ha estès en diverses disciplines des que els filòsofs Gilles Deleuze i Felix Guattari l’encunyaren com a metàfora a la dècada dels anys setanta del segle XX per proposar un nou model epistemològic En disciplines com l’arquitectura i l’urbanisme el terme ha aconseguit una notable influència, i serveix per a anomenar i caracteritzar formes i tipus de creixement orgànics basats en l’extensió indefinida i complexa de construccions o fenòmens Hom ha considerat rizomàtics, per exemple, els processos d’…
ballesta
ballesta (B.carolinensis)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels plectògnats, de la família dels balístids, que poden atènyer uns 40 cm, de cos ovalat, molt alt i comprimit, de colors bruns o d’oliva, poc diferenciat del cap.
S'anomenen també porcell o surer Són recoberts de plaques dèrmiques romboidals, i la boca és prominent i proveïda de dents fortes Les aletes pectorals són poc desenvolupades més amunt tenen unes petites obertures branquials Les aletes pelvianes resten reduïdes a uns pocs radis espinosos reunits per una membrana La primera aleta dorsal té tres radis espinosos, el primer dels quals és molt ossificat i és dentat els dos primers radis resten units a la base per un dispositiu característic d’aquests peixos, semblant al disparador d’una arma, i que és un mecanisme de defensa contra els predadors…
Laboratori Aragó
El Laboratori Aragó de Banyuls de la Marenda (Rosselló)
© Fototeca.cat
Centre de biologia marina instal·lat a Banyuls de la Marenda (Rosselló), annex a la Universitat VI de París.
Henri de Lacaze Duthiers, que havia creat el 1872 ja un altre centre a Rosco Bretanya, n'obtingué la fundació el 1880 El seu successor, Pruvot, féu prospeccions a totes les costes catalanes, incloses les Balears Les installacions foren ampliades per Duboscq, però fou a partir del 1952 que s’inicià una renovació i una modernització general Hi treballen actualment una seixantena de persones Acull cada any de 400 a 500 estudiosos de les universitats europees i nord-americanes A partir del 1950 publicà la revista Vie et Milieu i, posteriorment, la Faune des Pyrénées-Orientales en…
John Pierpont Morgan
Economia
Financer nord-americà.
Continuà l’obra iniciada pel seu pare, Junius Spencer Morgan 1813-90, amb la creació del banc JPMorgan and Co, gràcies al qual es pogué introduir en el finançament de les primeres indústries nord-americanes, la majoria de les quals arribà a controlar a partir de la creació de la General Electric Co 1892 i de la concessió estatal per a la construcció de la xarxa ferroviària El seu fill John Pierpont Morgan 1867-1943 obtingué beneficis extraordinaris com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, que li permeteren de consolidar el grup Morgan Superat el període de postguerra, en…
Eugen Weber
Historiografia
Historiador nord-americà d’origen romanès.
Educat a la Gran Bretanya i França, obtingué un màster en literatura per la Universitat de Cambridge 1954 Fou professor a la Universitat de Cambridge 1953-54 i a les nord-americanes d’Alberta 1954-55 i Iowa 1955-56 Nomenat catedràtic de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, el 1956, des del 1993 fou professor emèrit Especialista en història de França i en el procés de decadència del liberalisme que propicià l’ascens del feixisme, com també en la cultura d’elit i popular de la fi del sesgle XIX i principi del XX, entre els seus llibres destaquen Action Française 1962,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina