Resultats de la cerca
Es mostren 1395 resultats
cadell

Cadell
Jean and Fred (CC BY 2.0)
Fitopatologia
Entomologia
Insecte ortòpter, de la família dels gríl·lids, d’uns 5 cm de llargada, de color bru, amb el protòrax recobert per una cuirassa quitinosa forta.
El primer parell de potes és molt desenvolupat i constitueix un òrgan excavador, amb el qual l’insecte obre galeries subterrànies, on habita i cerca l’aliment, que es compon de cucs, larves, arrels i tubercles El cicle evolutiu dura uns dos anys La femella pon els ous sota terra, dels quals neixen els cadells a la primavera Durant l’hivern es colguen a terra, i a la primavera següent construeixen galeries superficials hom diu aleshores que llauren i ocasionen danys importants A la tardor del mateix any atenyen la forma adulta Ataquen moltes plantes d’horta patata, pastanaga,…
asparagina
Bioquímica
Aminoàcid natural, no essencial, que intervé en el metabolisme del nitrogen en els vegetals.
La forma levogira L--asparagina és especialment abundant a les arrels i als brots de les lleguminoses i dels espàrrecs, d’on és extreta per hidròlisi enzimàtica també és obtinguda sintèticament Cristallitza com a monohidrat C 4 H 8 N 2 O 3 H 2 O que es fon a l’entorn de 234-235°C La funció amida li comunica propietats hidròfiles la hidròlisi àcida o alcalina dóna amoníac i àcid aspàrtic És emprada com a diürètic i per a preparar alguns medis de cultiu especials en bacteriologia Sembla ser que es tracta d’una substància indispensable en el desenvolupament de certes cèllules…
Etnologia de la Península Ibèrica
Historiografia catalana
Obra fonamental de la bibliografia arqueològica de Pere Bosch i Gimpera, escrita i publicada quan es relacionava políticament amb la Lliga, motiu pel qual tingué el mecenatge de Francesc Cambó.
Des de la Direció del Servei d’Investigacions Arqueològiques i des del Seminari de Prehistòria de la Universitat de Barcelona, gaudí d’una situació privilegiada de coneixement de la recerca que explotà clarament Per això, les illustracions de l’obra es refereixen, d’una manera numèricament desproporcionada, a materials catalans i als de les zones peninsulars on havia intervingut l’IEC L’obra tingué la voluntat de justificar la diversitat de pobles peninsulars en el primer terç del s XX a partir d’arrels que es remuntaven a la prehistòria, d’aquí que un llibre de prehistòria es…
gelsemina
Farmàcia
Alcaloide que es troba a les arrels i als rizomes del geselmi, del qual s’extreu.
gàlban
Farmàcia
Goma resina obtinguda del tronc i de les arrels de Ferula galbaniflua, planta originària de Pèrsia.
Té propietats expectorants i balsàmiques
arrabassar
Arrencar les mates (d’un terreny), treure’n les arrels i les rabasses, per conrear-lo.
punt de marcescència
Biologia
Botànica
Geologia
Quantitat d’aigua que correspon al límit inferior de l’aigua capil·lar absorbible per les arrels.
Ife
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Oyo, Nigèria.
Ciutat santa dels iorubes des del s XIII El 1910 LFrobenius hi descobrí el primer d’una sèrie de caps de bronze 20 dels quals són al museu d’Ife datats entre els ss XI i XV Es tracta d’uns caps, de mida natural, fets pel procediment de la cera perduda, que possiblement representen reis i dignataris i que eren utilitzats en les cerimònies commemoratives dels difunts La seva acurada tècnica gruix uniforme del bronze i la perfecció estilística posen de manifest un art melanoafricà molt desenvolupat que fou transmès al regne de Benín, on assolí un nou desenvolupament Hom en desconeix…
favera

favera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 50 a 120 cm d’alçada, de tiges erectes, buides i poc ramificades, amb fulles alternes, compostes de dos a quatre parells de folíols ovats i enters.
Les flors, blanques o rosades, amb les ales tacades de negre, són reunides en petits raïms Fa fruits anomenats faves en llegum Les llavors i els llegums són emprats en l’alimentació humana i del bestiar Planta d’origen mediterrani, ha estat conreada des de l’edat del bronze No és gaire exigent en clima, bé que l’afecten les gelades tardanes, i li agraden sòls argilosos i llimosos, solts i femats Pel fet que enriqueixen el sòl en nitrogen captat de l’atmosfera per bacteris simbiòtics que hi ha en les seves arrels, hom sol plantar faveres després de blat de moro o de patateres i…
penis
Anatomia animal
Òrgan copulador mascle d’alguns animals (reproducció).
En els mamífers, és un òrgan erèctil que serveix per a la còpula i la micció El de l’home posseeix una gran quantitat de terminacions nervioses És situat davant la símfisi del pubis, al qual és adherit per un lligament i per les arrels dels cossos cavernosos, els quals, plegats amb el cos esponjós que envolta la uretra, formen el cos del penis, a l’extrem del qual hi ha el gland on es troba el meat urinari de la uretra, recobert pel prepuci, que s’hi adhereix per una brida anomenada fre La forma, la direcció, la consistència, el volum i la talla del penis varien segons que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina