Resultats de la cerca
Es mostren 709 resultats
menorquí
Lingüística i sociolingüística
Modalitat del català parlat a Menorca, subdialecte del català insular o balear.
Algunes característiques que el separen del mallorquí convergeixen amb el català central pas sistemàtic de o àtona a u truná , tronar, fins i tot de ua precedit de velar aigu, aigua mall aigo estabilitat de la -a dels esdrúixols en -ia gàbia mall gabi epèntesi de d en el grup N'R gendre mall genre articulació de r- final, a voltes reforçada corr , cor, en els monosíllabs ús progressiu de les desinències -és, essis , etc, de l’imperfet de subjuntiu ordre datiu-acusatiu dels pronoms te'l don mall el te don D’altres trets diferenciadors respecte al mallorquí, però que no coincideixen…
sistema fiscal
Economia
Conjunt d’instruments establerts per l’administració per regular l’obtenció de recursos provinents, en especial, de la recaptació d’imposts.
L’actual sistema fiscal de l’Estat espanyol és el resultat de la llei de Reforma Tributària del 14 de novembre de 1977, que tingué com a eixos bàsics l’articulació de dos grans imposts, l’impost sobre la renda de les persones físiques, en la imposició directa, i l’impost sobre el valor afegit, en la indirecta La resta d’imposts, que tenen un paper coadjuvant i, fins a un cert punt, secundari, són, l’impost sobre societats, l’impost sobre el patrimoni i l’impost sobre successions i donacions entre els directes i l’impost sobre transmissions i actes jurídics documentats, l’impost de duanes, els…
cap de Cervera
Articulació costanera de la serra de l’Albera dins la façana marítima de la Marenda (Rosselló).
És un promontori planer i retallat damunt la mar, al nord mateix de l’actual frontera francoespanyola
síl·laba
Lingüística i sociolingüística
Tradicionalment, element mínim d’articulació i la unitat natural que conforma els significants dels signes lingüístics.
Com a tal, la síllaba mai no té significat i sempre és formada per un conjunt de fonemes jeràrquicament relacionats, tot i que hi ha signes d’una sola síllaba i síllabes d’un sol fonema La identificació i el reconeixement de la síllaba, malgrat la seva simplicitat intuïtiva en el cant i en la poesia, no ha rebut fins fa poc temps una confirmació experimental Durant molts anys, alguns, com G Panconzelli, P Menzerath i A de Lacerda, havien arribat a negar-li una existència determinable Altres, com E Sievers, W Viëtor i O Jespersen, la definien com un màxim de perceptibilitat entre dos mínims…
despalatalització
Fonètica i fonologia
Procés que determina la pèrdua del caràcter normalment palatalitzat d’una articulació en unes circumstàncies determinades.
desnasalització
Fonètica i fonologia
Procés que determina la pèrdua del caràcter normalment nasalitzat d’una articulació en unes circumstàncies determinades.
En català cal suposar una etapa històrica on la vocal davant - n llatina en els noms havia d’ésser nasalitzada, com en francès, abans de restar final en singular llat pane < fr pain pẽ, cat pan pán → pã < pa pá
deslabialització
Fonètica i fonologia
Procés que determina la pèrdua del caràcter normalment labialitzat d’una articulació en unes circumstàncies determinades.
En català s’ha perdut l’element labial del grup k + w llatí en quid > que, quomodo > *quomo > com, etc, i del grup g + w germànic, com en werra > guerra
desaspiració
Lingüística i sociolingüística
Procés que determina la pèrdua del caràcter normalment aspirat d’una articulació en unes circumstàncies determinables.
En català, la manca d’articulacions aspirades en fa impossible una exemplificació
angle d’inclinació de la mànega
Transports
Projecció sobre un pla frontal de l’eix d’articulació de la mànega de la roda davantera respecte a la vertical que passa pel centre del suport d’articulació; acostuma a oscil·lar entre 5° i 8°.
Hom dóna aquesta inclinació al suport per tal de reduir el radi de girada de la roda sobre el sòl radi de rodolament i, en conseqüència, l’esforç necessari per a fer-la girar
CELAM
Sigla del Consejo Episcopal Latinoamericano, organització eclesiàstica que agrupa les conferències episcopals catòliques dels països de l’Amèrica Llatina.
Fundat el 1955, disposa de tot un seguit de departaments especialitzats, coordinats per les oficines centrals establertes a Bogotà Colòmbia Des de l’inici hi ha hagut sempre en el seu si una confrontació entre bisbes conservadors i progressistes, causa dels freqüents canvis de rumb en l’orientació teològica i pastoral de l’organització Tanmateix, la tendència conservadora ha anat esdevenint majoritària entre els dirigents, fins al punt de crear tensions amb altres organismes d’àmbit llatinoamericà més oberts, com la CLAR Conferencia Latinoamericana de Religiosos Celebra una assemblea general…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina