Resultats de la cerca
Es mostren 914 resultats
Les acarosporàcies
Amb els seus apotecis sovint criptolecanorins i els seus ascs amb nombrosíssimes espores, les Acarospora són un gènere molt divers, bastant nitròfil, ben representat a la regió mediterrània, si bé l’espècie de la fotografia, A oxytona , és d’alta muntanya, on forma, a les superfícies extraplomades, grans taques de color groc viu Observeu els lòbuls i els apotecis de disc obert i amb marge ben visible, típics de l’espècie Volkmar Wirth Aquesta família comprèn líquens crustacis, gairebé tots saxícoles, que presenten els apotecis lecanorins o lecideïns, sovint una mica enfonsats al tallus, amb…
coma de l’Embut
Vall del municipi de Queralbs (Ripollès), al vessant E del Puigmal, que desguassa a la vall de Finestrelles pel forat de l’Embut, i per on discorre el torrent de la Coma de l’Embut.
Situada a 2235 m d’altitud, hi ha la cova del Forat de l’Embut o del Catau de l’Ós , una cavitat prehistòrica d’uns 30 metres de profunditat on s’han trobat evidències d’ocupació humana que daten del Neolític antic i del Neolític mitjà 4200-3100 aC és l’indret amb ocupació humana més alt dels Pirineus localitzat fins ara En la campanya arqueològica duta a terme l’any 2021 es recuperaren fragments d’indústria lítica —que confirmen que la cova era punt de manipulació de malaquita—, ceràmiques i restes d’os bru de fa 5500 anys
dicksònia
Botànica
Falguera de la família de les dicksoniàcies, de port arborescent, semblant a una palmera, originària d’Austràlia i Tasmània.
Té un rizoma gruixut, que pot assolir uns 60 cm de diàmetre, i una tija vertical, de fins a 10 m d’alçada, coberta de fibres de color bru ataronjat les fulles frondes poden mesurar fins a 2 m, són arquejades i profundament dividides i surten formant una roseta al capdamunt de la tija És una espècie molt apreciada com a planta ornamental pel seu port característic i la textura de les seves fulles És cultivada a l’aire lliure en jardins temperats litorals, mentre que en zones més fredes només pot viure a l’interior
xoriguer
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 34 cm, que té les parts superiors de color castany rogenc, les inferiors ocràcies, amb taques negres formant llistes verticals, les puntes de les ales negrenques i una llista vertical fosca sota cada ull.
El mascle té el pili, el clatell i els costats del cap de color gris blavenc, les parts superiors tacades de negre i la cua d’un color gris blavenc, amb una estreta franja blanca a l’extrem i una de negra i més ampla al damunt La femella té les taques de les parts superiors de color bru negrenc, formant franges, i la cua de color vermell grisenc amb franges negres estretes, llevat la de l’extrem, que és ampla S'alimenta d’insectes grossos, moixons i petits mamífers Habita a gairebé tot Euràsia i Àfrica És comú als Països Catalans
Eduard Reguera Andreu
Futbol
Futbolista i entrenador.
Lateral, formà part del Futbol Club Espanya 1910-14 i del Futbol Club Barcelona 1914-20, on es retirà Disputà 194 partits amb el Barça i marcà 2 gols Guanyà cinc Campionats de Catalunya 1913, 1914, 1916, 1919, 1920 i una Copa 1920 El 19 d’octubre de 1919 rebé un homenatge, juntament amb el porter Lluís Bru, al camp del carrer Indústria Jugà diverses vegades amb la selecció catalana Al final dels anys vint impulsà l’escola de futbol del Barça, entrenà les categories inferiors del club i exercí de segon entrenador del primer equip
Josep M d’Alòs i de Móra
Història
Militar
Militar.
Marquès d’Alòs, fill de Josep d’Alòs i Bru Fou nomenat tinent general el 1814 i fou ministre de la guerra i interí de marina, del juny de 1819 al març de 1820, de manera que ocupava aquests càrrecs en produir-se la insurrecció de Riego El 1825 fou nomenat capità general de les Balears Fou ben considerat pels mallorquins, però entrà en conflicte amb el bisbe, l’intendent, el comte de Montenegro i alguns eclesiàstics locals aquests el denunciaren a Ferran VII i aconseguiren que fos destituït el 1828 Alòs pogué, però, justificar-se i fou nomenat conseller de guerra
Club Casual
Futbol
Club de futbol de Barcelona.
Fundat a l’inici de l’any 1912, nasqué gràcies a l’impuls d’alguns exjugadors del FC Barcelona com Josep Quirante, Carles i Arseni Comamala, Charles i Percibal Wallace, Paco Bru, Joan Solà i Miquel Mensa Formà part de la secció de futbol del Salut Sport Club Debutà oficialment a les eliminatòries prèvies del Campionat d’Espanya del 1912 Participà en la IV edició de la Copa dels Pirineus i en el Campionat de Catalunya de 1912, en el qual només guanyà dos partits En acabar la temporada es dissolgué Tot i la curta trajectòria es convertí en el primer equip professional de l’Estat…
Manuel Bayeu y Subías

Manuel Bayeu, Autoretrat (segona meitat del s. XVIII)
© (CC BY-NC-SA 3.0.0) Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor aragonès.
Fou deixeble de Merclein i de Luzán, a Saragossa El 1757 ingressà a la cartoixa d’Auladei, on feu el noviciat Més endavant estigué en altres cartoixes per a les quals realitzà treballs de decoració L’acredità, això no obstant, com a mestre pintor l’encàrrec que rebé de decorar la sagristia de l’església de Sant Gil de Saragossa De 1793 daten les pintures del presbiteri de la catedral de Jaca i de poc després el cicle de la vida de sant Bru, per a la cartoixa de Las Fuentes Colegio Mayor de Santiago, d’Osca El seu estil es manté molt fidel a la tradició barroca
macrofauna
Zoologia
Conjunt d’espècies animals de grans dimensions.
Terme molt utilitzat en zoologia tot i la seva poca precisió Aquesta manca de precisió prové de la dificultat d’establir els límits dimensionals a partir dels quals una espècie animal pertany, sens dubte, a la macrofauna Efectivament, aquest terme s’utilitza molt fent referència a un bon nombre d’espècies animals de grans dimensions que es troben protegides amb la finalitat última d’evitar-ne l’extinció Alguns representants de la macrofauna protegida, tant marina com terrestre, són els cetacis en general, i la balena blava Balaenoptera musculus en particular, el tauró pelegrí Cetorhinus…
Tortuga verda
Una altra espècie de la mateixa família pot aparèixer accidentalment a les costes mediterrànies i, per això, a les mars dels Països Catalans és la tortuga verda, que potser ha arribat a reproduir-s’hi i que es reconeix perquè pot arribar a tenir fins 140 cm de longitud de closca La closca és oval, amb quatre plaques costals per banda, de color bru o oliva tacat de fosc Presenta un parell de plaques prefrontals i les escates supracefàliques presenten les vores clares Viu en aigües somes i càlides i és carnívora en la fase juvenil i esdevé herbívora en fase adulta Ha estat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
