Resultats de la cerca
Es mostren 1152 resultats
Sultan Ismail Gadžibekov
Música
Compositor àzeri.
Estudià trompeta a l’Escola Municipal de Bakú i composició al Conservatori Estatal de l’Azerbaidjan, del qual fou professor d’instrumentació 1947, catedràtic de composició 1965 i rector 1969 La seva activitat com a músic se centrà en la direcció musical i artística de diverses orquestres i institucions a Bakú De la seva obra compositiva cal destacar el quadre simfònic Karavan 1945, la Segona simfonia 1946, el ballet G’ul’šen , i la seva obra més significativa, el Concert per a orquestra 1964 La seva estètica s’inscriví en un moment de transició entre el realisme socialista de Stalin i l’…
Jaume Cortei i Manescal
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Fill de l’impressor Joan Cortei, dit Corró , d’origen convers, i nebot dels impressors Joan i Francesc Trinxer, s’establí pel seu compte a Barcelona després de la mort del seu pare 1536 Fou llibreter de la generalitat, per a la qual imprimí alguns actes de cort El 1543 formà companyia amb els impressors Jaume Manescal, Joanot Amorós i Pere Montpesat per publicar el Methodi Donati i la Sintaxis , d’Erasme El 1562 imprimí la Crònica de Ramon Muntaner, còpia, amb algunes esmenes lèxiques, de la publicada quatre anys abans a València, que dedicà a l’almirall de Nàpols Ferran de…
Narcís Franc
Economia
Història
Literatura catalana
Mercader.
El 1374 era oïdor de la Generalitat de Catalunya Traduí per primera vegada al català el Corbatxo , de Boccaccio la traducció, que segueix mot a mot el text original, és força defectuosa i amb nombrosos italianismes de lèxic i sintaxi En fou feta una edició a Barcelona el 1498, però no se’n conserva cap exemplar Actualment hi ha una còpia del manuscrit a la Biblioteca Nacional de Madrid, que fou editada el 1935 per Francesc de B Moll Bibliografia Moll, Francesc de B El “Corbatxo” de Giovanni Boccaccio traduït en català per Nacís Franch segle XIV Mallorca, Edicions de l’Obra del…
,
escriptura capital
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura llatina clàssica usada normalment del segle I aC al segle V dC, de la qual deriven totes les altres escriptures llatines a través de successives transformacions.
La capital quadrada fou reservada per a les inscripcions, i la capital librària , per a la còpia més o menys solemne de còdex i d’actes públics Dins la librària , les denominacions de capital rústica i capital elegant són ambigües, car la rústica és sovint més elegant i més espontània que l' elegant o quadrada , la qual revisqué més artificiosa en alguns còdexs luxosos a partir del segle VI, malgrat el que ha estat dit sovint de la seva major antiguitat La capital quadrada de les inscripcions romanes ha perdurat, amb poques modificacions, en l’escriptura majúscula moderna…
Bernat de Mogoda
Història
Cavaller; vassall del bisbe de Barcelona.
Formà part de l’exèrcit català que el 1229 conquerí Mallorca, on rebé en el repartiment un lot de terres del terme de Sineu El 1234 el bisbe de Barcelona li feu donació de la vall d’Estellencs Abans del 1251 ja havia retornat al continent Des del segle XVI, li han estat atribuïdes, falsament, unes Profecies sobre els esdeveniments més importants de Mallorca fins al final del segle XVI La còpia més antiga conservada, amb uns comentaris de Jeroni Pont, és del principi del segle XVII Molt probablement escrites entre el 1523 i el 1576, constitueixen una continuació tardana d’una…
Antoni Vallespinosa i Català
Historiografia catalana
Pastor anglicà.
Vida i obra Difusor de l’anglicanisme a la Península, fundà El Eco Protestante i obrí una llibreria religiosa a Barcelona També és autor d’una història de Valls 1884, la qual recuperà Víctor Castells el 1890 de la capital britànica amb la intenció de completar la que el 1881 havia realitzat el seu convilatà Francesc Puigjaner L’Arxiu Comarcal de Valls conserva un manuscrit de 264 pàgines d’una còpia que en feu mossèn Eusebi Ribas Vallespinosa Aquest text ha estat editat pels arxivers Joan Papell i Julio-L Quílez a Valls amb el títol La història de Valls Extractes de les “…
papir Rhind

Costat esquerre del dors del papir Rhind
British Museum
Matemàtiques
Papir egipci, que conté un tractat matemàtic, d’època faraònica i en molt bon estat de conservació, que fou adquirit a Tebes l’any 1858 pel viatger britànic A. Henry Rhind i a la seva mort pel British Museum, on és conservat.
Alguns petits fragments del mateix papir foren comprats per Edwin Smith i es troben actualment a la Historical Society de Nova York Data del regnat d’Auserre ApopisI, rei hikse de la dinastia XV ~1674-1567 aC És còpia, però, d’una obra escrita sota Amenemhat III 1842-1797 aC, com indica l’escriba Ahmés en la introducció Comprèn una sèrie de taules per al càlcul de fraccions i noranta problemes aritmètics i geomètrics, la natura dels quals no és teòrica, sinó pràctica càlcul de superfícies, repartiment de béns entre diverses persones, etc Hi són emprats uns algorismes especials de…
Pere Segimon i Cisa
Pintura
Pintor.
Format a Llotja, fou deixeble de Fèlix Mestres Completà estudis a París, on exposà El 1923 presentà un retrat eqüestre del rei i unes natures mortes a la Sala Parés de Barcelona Copià els mestres del Museo del Prado a Madrid 1927 Exposà repetidament a les Galeries Augusta 1947-52 i en altres sales barcelonines S’especialitzà sobretot en figura, i també en flors i natures mortes El seu estil matisa l’impressionisme amb l’academicisme Era sordmut És pare de Carmina , actriu i directora de teatre, i Josep Maria Segimon i Valentí Barcelona, 5 de juny de 1942 - 10 de novembre de 2025, artista i…
Francesc Dassió
Filosofia
Literatura catalana
Humanista.
Preceptor del comanador de Montesa Enric de Borja, per a qui escriví el Colloquium cui titulus Paedapechtia València, 1536 sobre la guerra entre Carles V i Francesc I de França Catedràtic d’oratòria a la Universitat de València des del 1535, hi introduí com a text escolar un compendi del De copia uerborum d’Erasme, que edità a València el 1548 És autor de diversos discursos acadèmics en elogi de les ciències i de les lletres i en pro de la dignitat humana i universitària, com ara De re litteraria asseranda oratio València,1534, en què lloa Joan Salaia , i De scientiarum et Academia Valentinae…
,
Santa Margarida de Vallors (Sant Hilari Sacalm)
Art romànic
Esglesiola dependent de la parròquia de Sant Hilari Sacalm, construïda a la fi del segle IX, probablement als voltants de l’any 886, en què n’arriben les primeres referències Fou renovada pel noble Guerau de Salitja, propietari de la domus de Vallors, d’acord amb l’ardiaca de Vic posteriorment, el bisbe Pere de Redorta efectuà la consagració el 14 de juliol de 1133 Entre el 1680 i el 1743 es va renovar i modificar la vella estructura, alçant una nova façana coronada amb un petit campanar i ampliant-la amb dues capelles laterals i amb la construcció d’una sagristia, a la qual s’afegí poc…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina