Resultats de la cerca
Es mostren 1000 resultats
màquina trituradora
Tecnologia
Desintegrador que deixa el producte final de 0,1 a 5 cm de gruix.
Segons llur principi operatiu, hom les classifica en trituradores de mandíbules, giratòries, rotatòries, de martells i de rodets La trituradora de mandíbules actua pel copejament d’una mandíbula articulada sobre una de fixa, i el seu funcionament és el mateix que el de la matxucadora de mandíbules En la trituradora giratòria el trencament del material és produït per l’acció d’un òrgan troncocònic en girar sobre ell mateix i desplaçar-se excèntricament, pel moviment de balanceig del seu eix, dins una carcassa en forma de tronc de con invertit, idèntica a la de la matxucadora giratòria La…
Bicorb

Pintures rupestres de la cova de l'Aranya, Bicorb
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Canal de Navarrés, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
És situat al vessant oriental del massís del Caroig, que per la seva natura calcària presenta una morfologia càrstica complicada, amb successió de moles com la mola de Bicorb individualitzades per profundes gorges recorregudes per petits corrents d’aigua que formen el riu d’Escalona El 90% del territori és improductiu hi ha sobretot garrigues i algunes pinedes Predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu, que aprofita les aigües derivades de l’Escalona i produeix hortalisses els conreus més estesos són els de cereals, d’oliveres i de vinya Hi predomina el règim d’…
Casa forta de la Torre de Faia (Gisclareny)
Art romànic
Situació Casa forta en forma de torre situada al cim d’un petit turó, al costat del riu Bastareny, al lloc de Faia o de Santa Magdalena, 3 km a l’oest de Bagà Mapa 36-11 255 Situació 31TDG031802 Des de Bagà, hem de seguir la pista que segueix el riu Bastareny, passa per Sant Joan d’Avellanet i a tocar de la casa forta i després s’enfila cap a Gisclareny Casa forta Planta i secció d’aquesta construcció J Bolòs, a partir de X Sitjes Aquesta casa forta, construïda sobre un pujol, té una planta quadrada i fa uns 9,5 m d’alt És dividida per dos trespols de fusta, que coincideixen amb sengles…
decàpodes
Carcinologia
Ordre de crustacis malacostracis caracteritzats pel fet de presentar a l’abdomen cinc parells de potes locomotores (pleopodis), d’on els ve el nom.
Tenen tres parells de maxillípedes al voltant de la boca, resultants de la transformació de tres parells de pereiopodis Entre els decàpodes hi ha una gran varietat quant a la forma del cos, la proporció de dimensions entre el cefalotòrax i l’abdomen, i el revestiment del cos Així, en el grup dels macrurs , que comprèn les cigales, les gambes, les llagostes, etc, el cos és llarg i lleugerament comprimit lateralment, l’abdomen, ben desenvolupat, i tot el cos recobert per una closca calcària La longitud dels pleopodis i els pereiopodis depèn de si el crustaci s’arrossega pel fons o…
La serra de Mont-roig i la serra Carbonera
El riu Segre, ben bé sota la seva confluència amb la Noguera Pallaresa, obrint-se un difícil camí entre la serra de Mont-roig i la serra Carbonera Jaume Orta La serra de Mont-roig i la serra Carbonera 219, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Aquestes serres constitueixen uns dels relleus més externs dels Prepirineus centrals La seva situació les fa força visibles des de la Depressió Central, especialment en el cas del Mont-roig 951 m aquesta muntanya s’aixeca molt vigorosament pel vessant sud, tot mostrant la llarga cinglera calcària de tonalitats…
La costa de Felanitx
El gatovell Launaea cervicornis és una mata en forma de coixinet espinós, endèmica de Mallorca i Menorca, i característica de costes rocoses com la de Felanitx Jesús R Jurado La costa de Felanitx 27, entre els principals espais naturals de Mallorca La costa de Felanitx, més baixa que la de Manacor just al nord, ha estat encara més afectada per l’ocupació turística del litoral N’han restat estalvis dos fragments, avui protegits Sa Punta i S’Algar, vora Porto Colom i el conjunt de cala Mitjana, cala Sa Nau i cala Brafi, al sud Ens trobem aquí amb una constitució geològica, flora i fauna…
Necròpoli de Malacara (Estaràs)
Art romànic
Situació Cista sepulcral ben conservada que, amb altres lloses disperses, indica l’existència en aquest lloc d’un grup d’antics enterraments ECSA-I Estany Als marges del rierol o rasa de Malacara, uns 500 m a ponent del casal que rep el mateix nom, hi ha dues tombes que pertanyen al tipus cista La tomba situada al marge dret del rierol és a sota mateix de la casa anomenada cal Cintet, al peu del corriol que va parallel al petit curs d’aigua Mapa 34-14 361 Situació 31TCG654200 Per a accedir-hi, a la sortida de Sant Ramon en direcció a Ferran es pren la pista que mena a Malacara Passat cal…
Castell de Fórnols (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Situació Única cantonada que es conserva del castell, situat a la part alta de la població ECSA - A Villaró Les restes d’aquest castell es troben a la part alta del poble de Fórnols, en el vessant sud de la serra del Cadí Mapa 35–11254 Situació 31TGC777792 Fórnols, un poble del qual encara és ben perceptible l’estructura emmurallada, ocupa un turonet suau en la part occidental del vessant sud del Cadí Les restes del castell es troben entre cases, a la part més alta del poble Història Aquesta fortalesa fou patrimoni dels Pinós El 1277 el castell és mencionat en el testament de Galceran III…
Campeche
Divisió administrativa
Estat federat de Mèxic, a l’W de la península de Yucatán, vora la badia de Campeche, que s’estén en una baixa planura calcària.
La capital és Campeche El clima és tropical humit amb temperatures mitjanes anuals d’uns 20°C i amb una pluviositat entre els 1000 mm anuals al N i els 1 900 mm al S Els corrents fluvials desemboquen gairebé tots a la Laguna de Los Términos L’economia és bàsicament agrícola blat de moro, canya de sucre, henequén , bé que la pesca proporciona importants recursos, com també els boscs, dels quals hom extreu campetx palo de Campeche i xicle L’estat es formà el 1853, quan se separà del de Yucatán
Prealps
Conjunt de relleus muntanyosos a la perifèria dels Alps Centrals.
D’altitud moderada —menys de 3 000 m en general—, són constituïts per un potent gruix de sediments, amb neta preponderància de les roques calcàries El sòcol cristallí aflora en pocs indrets Hi ha, però, excepcions, com en el sector de Klagenfurt, als Prealps austríacs En general, es tracta de sediments no gaire plegats i sense metamorfisme aparent No són abundants tampoc les estructures complexes, com per exemple els mantells de corriment És, doncs, un material autòcton en la majoria dels casos El seu plegament és una conseqüència de l’orogènesi alpina, i, per tant, cal considerar que formen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina