Resultats de la cerca
Es mostren 1043 resultats
Murray Gell-Mann

Murray Gell-Mann
Física
Físic nord-americà.
Estudià a la Universitat de Yale, on es graduà el 1948 El 1952 es doctorà al Massachusetts Institute of Technology MIT, on feu recerques que més tard aprofità EP Wigner guanyador del premi Nobel el 1963 A partir del 1952 a la Universitat de Chicago i del 1955 al California Institute of Technology on es retirà el 1993, treballà sobre les partícules , que agrupà originalment per famílies proposà la idea del “camí òctuple” el 1964 a partir de la càrrega elèctrica, el spin i altres indicadors, establí comparacions amb la taula periòdica dels elements i formulà la teoria dels quarks , més tard…
funció
Matemàtiques
Aplicació.
Segons els casos, hom fa ús d’un o de l’altre dels dos sinònims, funció o aplicació així, hom parla d’aplicació entre conjunts no numèrics o d’aplicació injectiva, però de funció entre conjunts numèrics o de funció derivable El concepte de funció és un dels conceptes fonamentals de la matemàtica Una funció entre dos conjunts A i B és representada per la notació fA →B A és el domini de definició o el camp d’existència de f , i el subconjunt de B format per les imatges dels elements de A , denotat per f A , és la imatge , abast, rang o recorregut de f Si x representa un element qualsevol de…
pal·ladi
Química
Element metàl·lic de transició, nombre atòmic 46, pertanyent al grup VIII de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1803 per WH Wollaston Es troba a la natura en estat natiu, conjuntament amb altres metalls del grup del platí, al qual pertany, i es troba també associat, en petita proporció, amb algunes menes de níquel i el coure Té un pes atòmic de 106,4, i és una barreja de sis isòtops naturals estables El metall és de color blanc grisenc, amb llustre metàllic, dúctil i malleable Té una densitat de 12,02 g/cm 3 , es fon a 1 554°C i bull a 3 140°C És, doncs, l’element menys dens i de més baix punt de fusió del grup del platí, com també el més reactiu És atacat pels àcids sulfúric i…
reductor
Química
En una reacció d’ oxidoreducció
, l’espècie que cedeix electrons, oxidant-se.
Tanmateix, hom no pot fer una definició absoluta del concepte de reductor, puix que molts reactius poden comportar-se com a reductors o com a oxidants segons el sistema enfront del qual actuen No obstant això, els potencials d’elèctrode donen una mesura, exacta en el cas de reaccions reversibles, del poder reductor Els composts emprats com a reductors pertanyen a categories químiques molt diverses i, entre ells, cal esmentar, a més de l’hidrogen, una gran quantitat d’hidrurs metàllics simples i complexos hidrur càlcic, hidrur d’alumini i de liti, diborà, etc, com també diversos…
ocular
Física
Lent o sistema de lents d’un instrument òptic que és situat en el lloc on l’observador aplica l’ull i que serveix per a augmentar la imatge produïda per l’objectiu.
L’ocular constituït per un sistema de lents és anomenat positiu o bé negatiu , segons que el pla focal del sistema sigui situat, respectivament, entre les lents del sistema o no Els instruments que consten d’un ocular són la ullera astronòmica, el telescopi i el microscopi L’ocular més simple consisteix en una lupa ordinària, i és poc emprat, perquè únicament dóna bones imatges en un camp bastant petit Un segon tipus d’ocular és l’anomenat ocular de Huygens , que és un sistema de dues lents planoconvexes generalment no presenta les aberracions d’astigmatisme i de distorsió, té un camp de…
símbol
Matemàtiques
Lletra o signe gràfic de qualsevol mena utilitzat per a representar quantitats (nombres), relacions o operacions.
Cal distingir sempre el símbol del concepte Així, el nombre dos concepte pot ésser representat per símbols diferents 2, II, ╫, etc Principals símbols símbols emprats en teoria de conjunts ∈ pertany a ∉ no pertany a = igual a ≠ diferent ⊂ inclusió, és inclòs en ⊄ no és inclòs en ⋂ intersecció ⋃ reunió − diferència ∁ , − , ∽ complementari ∆ diferència simètrica → aplicació, funció ≃ coordinable, bijectiu x producte cartesià {} singletons claudàtors ∅ conjunt buit ℕ nombres naturals ℤ nombres enters ℚ nombres racionals ℝ nombres reals ℂ nombres complexos símbols…
solubilització
Química
Augment de la solubilitat d’una substància, a causa de la presència d’una altra substància anomenada agent solubilitzant
.
Des d’un punt de vista físic, la solubilització ocorre mitjançant la disminució del coeficient d'activitat de la substància que hom vol dissoldre per l’acció de l’agent solubilitzant Històricament, el concepte de solubilització fou introduït per JWMcBain l’any 1929 per descriure la dissolució de substàncies altrament insolubles, per interacció amb micelles presents en el solvent La solubilització pot ocórrer per diversos tipus d’interacció entre l’agent solubilitzant i la substància a dissoldre, els més comuns dels quals són la coordinació, l’enllaç per ponts d’hidrogen, la interacció de…
Roman Palester
Música
Compositor polonès.
Estudià piano a l’Institut de Música de Cracòvia 1919-21 i al Conservatori de L’viv 1921-25 El 1928 ingressà al Conservatori de Varsòvia, on estudià teoria musical i composició amb K Sikorski Durant la dècada del 1930 escriví música per al teatre i el cinema L’any 1945 obtingué la plaça de professor de composició al Conservatori de Cracòvia El 1948 es traslladà a París, on es guanyà la vida com a compositor i crític musical Del 1952 al 1972 dirigí el departament cultural de la secció polonesa de Ràdio Europa Lliure a Munic i des d’aquest càrrec fou el responsable de nombrosos programes…
Boris Blacher
Música
Compositor alemany.
Deixeble de H Koch a la Hochschule für Musik de Berlín, el 1938 fou nomenat director de la classe de composició del Conservatori de Dresden El nazisme el destituí i no retornà a la tasca docent fins a la fi de la Segona Guerra Mundial entre el 1953 i el 1970 ensenyà a la Hochschule de Berlín Interessat en la creació d’una obra transparent situada entre el lirisme i el dinamisme, aquesta denotà una influència diversa que inclogué la tradició austrogermànica, la música de compositors francesos com D Milhaud i E Satie principalment en les qüestions referides a la instrumentació, els paràmetres…
Yves Meyer
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Graduat en matemàtiques per l’Escola Normal Superior ENS de París 1957, obtingué el doctorat per la Universitat d’Estrasburg el 1966 Ha desenvolupat la seva trajectòria docent i de recerca successivament a l’escola militar Prytanée 1960-63, la Universitat d’Estrasburg 1963-66, la Universitat de París-Sud 1966-80, l’École Polytechnique 1980-86, la Universitat de París-Dauphiné 1985-95 i al centre de matemàtiques CMLA de l’ENS fins a la jubilació 2008, d’on fou nomenat professor emèrit Ha fet aportacions a la teoria dels nombres i, especialment, a l’anàlisi harmònica, camp en el qual, en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina