Resultats de la cerca

Era fill dels comtes Sunifred I i Ermessenda, d’Urgell-Cerdanya i, probablement, de Barcelona, i germà del comte Guifré I el Pelós Tot i la seva condició clerical era diaca i de monjo no es captingué amb la deguda moderació així, féu costat al seu altre germà, Miró I el Vell, en les incursions devastadores per les terres i les esglésies del Rosselló i de Septimània contra el marquès Bernat de Gòtia, cosa que li valgué una greu admonició del papa Joan VIII el 878 per tal que retornés al seu monestir També ajudà el seu germà Guifré I en el repoblament de la plana de Vic l’alou aprisiat per…

Situació i presentació És situat al S de la comarca, al peu de Montserrat Limita al N amb Sant Vicenç de Castellet, a l’E i SE amb Rellinars i Vacarisses respectivament Vallès Occidental, al S amb Monistrol de Montserrat i a l’W amb Marganell És solcat de N a S pel Llobregat, que hi dibuixa dos meandres importants fora de la vall estricta del riu, la resta de terreny és accidentat, amb costes a banda i banda i també estretes valls en el curs de les rieres afluents —de Marganell, de Rellinars i de Merà— i planells, com el del Vilar El sector W del terme s’enfila pels estreps montserratins, i l…

El congost de Fraguerau, que separa les serres del Montsant i de la Llena, és particularment atractiu per les espectaculars formes erosives de les roques conglomeràtiques Vegeu com el bosc de ribera ressegueix fidelment el curs del riu Montsant Jaume Orta La serra del Montsant 110, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Situat dins el sector occidental de la Serralada Litoral Catalana, el Montsant forma un bloc molt individualitzat i característic que s’estén en direcció E/NE-W/SW al llarg de gairebé 20 km El seu vessant meridional s’aixeca altivament…

Ocupa l’extrem septentrional de la comarca, en contacte amb els Serrans i la Foia de Bunyol Forma la vall mitjana del riu de Xera o riu de Sot , o rambla d’El Reatillo , afluent del Túria per la dreta, amb un relleu força muntanyós, que neix al S del terme de Xelva Serrans, drena una petita part dels de Loriguilla Serrans i Requena Plana d’Utiel i després de travessar els de Xera i Sot de Xera s’uneix al seu collector al S del de Xulella Serrans El territori s’alça ràpidament per sobre els 1000 m alt, al S i a l’W, mentre que el riu travessa les serres molt encaixat congost de Tormagal…

Aturonades, hi ha l'església romànica de Sant Salvador de Montpedró i l'ermita de Santa Anna, possiblement del romànic tardà, que depenen de la parròquia d’Andaní, i les restes del castell Pertanyia al marquès d’Alfarràs Aigua avall de Santa Anna, a la sortida del congost, hi ha una resclosa del pantà de Santa Anna, i la derivació, per l’esquerra, del canal d’Ivars, i, per la dreta, del canal de Pinyana dit també de Lleida poc després, encara dins el terme de Castellonroi, hi ha el repartidor del canal dit casa de Lleida o de l’Aigua i, al límit amb el d’Alfarràs Noguera, la…

Osona engloba per llevant fragments del Sistema Transversal i de la Serralada Prelitoral Correspon a la conca alta del Ter i a la capçalera del Congost, de tendència continental, com tota la plana de Vic La població 143 182 h 1981 2 173,48 km 2 65,8 h/km 2 és la més feble de la Catalunya oriental, però la més densa de la Catalunya interior L’increment màxim del darrer segle 63% sobre la del 1877 és la del vicenni 1950-70, després del qual sembla haver-se estagnat la industrialització, relativament forta tèxtil, metallúrgica, de la construcció i la fusta sobretot a les ciutats…

Comprèn també, a l’esquerra de la Tet, les valls de les rieres de Sant Jaume de Calaons i de les Illes Hi ha petites extensions de bosc alzines La vinya s’estén en bancals als vessants de la part muntanyosa a la vora de la Tet s’estén una plana regada amb horts maduixes i fruiterars Hi ha més d’un centenar de caps de bestiar boví El poble 693 h agl 1990, catllaners o catllanesos 320 m alt és a l’esquerra de la Castellana, a l’indret on la riera deixa el congost i s’obre a la vall de la Tet, uns 3 km al nord de Prada L’església parroquial de Sant Andreu s XV i XVI conserva l’…

La capella de Sant Nicolau era situada als afores de la vila, a la dreta del Congost, en una antiga granja de la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Esteve, la qual encara la posseïa el 1851 La primera referència documentada de la capella és de l’any 1193 en el testament de Pere Bost de Riba Alta, en què llega 4 sous a l’església de Granollers, 12 a l’obra de dita església i a Sant Pere de Granollers i 8 a Sant Nicolau El 29 de gener de 1314, el bisbe Ponç de Gualba, que estava de visita a Granollers, concedí indulgència, juntament amb Sant Bartomeu, a la capella de…

Fou habitada durant el Paleolític i conté dos nivells l’inferior, amb indústries mosterianes Paleolític mitjà, i el superior, amb restes del Paleolític superior Descoberta per Amador Romaní 1909, que li donà el nom el tradicional és balma del Fossar Vell , fou excavada i publicada per L Marià Vidal 1911-12 posteriorment, E Ripoll hi dirigí noves excavacions L’any 1983 es reiniciaren les intervencions arqueològiques, dirigides per R Mora, E Carbonell, A Cebrià i J Martínez La investigació se centrà en els estudis de paleoambient, aprofitament de la biomassa per les comunitats de…