Resultats de la cerca
Es mostren 1022 resultats
Castell de Fet (Viacamp)
Art romànic
El castell de Fet era enlairat sobre un cingle colossal 765 m que domina la ribera dreta de la Noguera Ribagorçana, entre els barrancs de la Canal i de la Font L’any 1045 consta ja Arnau Mir de Tost com a conqueridor de tota aquesta banda de la vall, de manera que en el futur aquestes terres restarien vinculades al vescomtat i a l’abadiat d’Àger L’any 1059 Exabell deixà als seus fills Ramon, Bernat i Guillem la meitat d’una vinya que tenia a Fet Es tracta de la primera notícia de l’indret En la dotació fundacional de la canònica de Sant Pere d’Àger del 1068, Arnau Mir de Tost i la seva muller…
Sant Bernabé o Sant Marrambeu de Miralpeix (Camarasa)
Art romànic
Situació Vista interior de l’absis, amb un fort esvoranc que en compromet l’estabilitat ECSA - AM Vilarrúbias Les ruïnes de Sant Bernabé es troben enmig dels camps de conreu que hi ha als peus de la serra de Fontllonga, per la banda de ponent i en direcció a la vall de la Noguera Pallaresa Mapa 33-13328 Situació 31TCG222485 Per a arribar-hi cal prendre la carretera Balaguer-Camarasa-Tremp, C-147, més coneguda com a carretera del Doll, fins a una pista que neix a l’esquerra de la carretera, 600 m més enllà de la cruïlla del poble de Fontllonga És una pista una mica difícil que al cap de 1 700…
La sandra o lucioperca
La gran voracitat del lucioperca o sandra el converteix en una amenaça per a la ictiofauna autòctona Enric Aparicio El lucioperca o sandra Sander lucioperca és una espècie introduïda de mida notable, que pot arribar a fer més d’1 m de longitud i 15 kg de pes Té el cos i el cap allargats, amb una gran boca en posició terminal i molt ben armada amb diverses fileres de dents, de les quals sobresurten unes dents canines molt desenvolupades, tant a la mandíbula superior com a la inferior Té dues aletes dorsals separades per un espai, l’anterior amb radis espinosos i la posterior amb una…
Teixidor
El teixidor Remiz pendulinus és un petit ocell, de menys d’11 cm, característic pel color castany del dors i, sobretot, per la taca negra que li volta l’ull Viu als arbres del voltant dels rius, principalment pollancres i àlbers, on construeix el seu niu José Damián Navarro El teixidor mostra a tot Europa, i des de fa uns 30 anys, una forta tendència expansiva vers l’occident El centre de dispersió va ésser probablement la conca del Danubi, i progressivament es va estendre pel NW fins a arribar a Dinamarca i Holanda, i pel SW fins a arribar a la península Ibèrica Els moviments colonitzadors…
oretà | oretana
Història
Individu d’un poble iber establert a les parts altes de les conques del Guadalquivir i del Segura.
Hainaut
Regió
Comarca estesa entre el NE de França (departament del Nord) i el S de Bèlgica, on dóna nom a una província.
Comprèn, al SE, una petita porció de les Ardenes, però la major part és formada per una fèrtil àrea alluvial corresponent als rius Escalda, Haine i Dendre És important l’agricultura blat, civada, bleda-rave, lli i la ramaderia Comprèn les conques carboníferes de Mons-Borinage, del centre, entorn de La Louvière, i de Charleroi Hi ha nuclis industrials a l’àrea de Ghlin-Baudour cervesa, vidre, alumini, a les regions del centre i Charleroi siderúrgia, indústria química i a Tournai indústria tèxtil La població, fortament urbanitzada i de parla francesa, és d’uns 2 milions d’habitants Antic…
el Marquesat
Comarca històrica del País Valencià, en forma de ferradura oberta a la mar i tancada al N per la serra de Segària, a ponent per la de Laguar i a migjorn per la seva continuació vers el Montgó, que s’allarga al cap de Sant Antoni.
La capital és Dénia, que ja durant el Baix Imperi Romà i els períodes bizantí i visigòtic era seu episcopal i que després centrà el regne islàmic de Dénia El marquesat de Dénia, instituït al s XV per Ferran II, fou l’hereu de les antigues circumscripcions, i és una de les poques contrades valencianes que conserva viva la denominació tradicional, que hom ha proposat de substituir per Marina Alta, poc encertada, en incorporar-hi les valls de Pego, Alcalà, Ebo, Gallinera, Pop i Xaló El Marquesat incloïa les planes, els pujols i els raiguers dels voltants del Montgó, i comprenia, per la costa,…
Madhya Pradesh
El temple hinduista de Sas Bahu (segle XI) a la ciutat de Gwalior, a l’estat de Madhya Pradesh, a l’Índia
© X. Pintanel
Divisió administrativa
Estat de l’Índia.
La capital és Bhopāl És situat al centre del país, al N del Dècan, entre els estats de Rājhastān, al NW, Uttar Pradesh, al N, Bihār, a l’E, Orissa, al SE, Andra Pradesh i Mahārāshtra, al S, i Gujarāt, a l’W Inclou la part superior de les conques del Narbadā i Mahānadi i és accidentat pels monts Mahādev i Maekal De clima monsònic, l’estiu és calorós, sec d’abril a juny i plujós de juliol a setembre, i els hiverns són suaus Les pluges són elevades 1 000 a 1 300 mm anuals La població és hindú, i la densitat de població és de 117,8 h/Km 2 1981 Les ciutats principals són Bhopāl,…
relleu submarí

Perfil esquemàtic del relleu submarí (l’escala horitzontal no és representativa de les distàncies reals)
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Conjunt de relleus del fons marí.
Hom hi distingeix tres zones principals la zona del precontinent, la zona dels fons mitjans i la zona de les grans profunditats En el primer grup destaquen la plataforma continental, el talús continental i el glacis Els fons mitjans oceànics són ocupats per vastes conques submarines , en forma de cubeta, separades entre elles per una espècie de vorells o llindars les dorsals , o cadenes muntanyoses, són constituïdes en part per materials volcànics els seus cims formen sovint les illes Entre les formes aïllades destaquen els banyons i els guyots , aquests darrers amb una…
regió de Tarragona
Regió del sud de Catalunya, la més poc extensa (2 722 km2) després de les d’Andorra i Vic.
Comprèn l’extrem ponentí de la Depressió Prelitoral Camp de Tarragona, dividit en Alt Camp, Baix Camp i Tarragonès, una conca d’erosió als marges de la Depressió Central Conca de Barberà i el sector paleozoic dins la Serralada Prelitoral de la cubeta de Móra Priorat Hidrogràficament, a més del Priorat, que vessa cap a l’Ebre, coincideix amb les conques del Gaià, el Francolí i les rieres ponentines Administrativament coincideix amb les vegueries de Tarragona i Montblanc, amb el corregiment de Tarragona, l’arquebisbat de Tarragona fins als canvis acordats el 1953 i amb els partits…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina