Resultats de la cerca
Es mostren 7879 resultats
intensitat de la pesantor
Física
Pes d’un cos per unitat de massa, igual a l’acceleració del seu moviment de caiguda lliure.
Pes d’un cos per unitat de massa, igual a l’acceleració del seu moviment de caiguda lliure
límit d’Eddington
Astronomia
Límit teòric de la lluminositat que pot emetre un cos a causa de l’acreció de matèria.
Aquest límit es produeix quan la pressió de la radiació emesa pel cos és superior a la seva força d’atracció gravitatòria, i impedeix d’aquesta manera que s’acumuli més massa i pugui augmentar-ne la lluminositat
pesantor
Astronomia
Física
Atracció d’un cos per la massa d’un astre a causa de la gravitació.
En el cas particular de la Terra, la pesantor d’un cos és el resultat de la combinació de la força de la gravetat i de la força centrífuga gravetat La pesantor en la superfície d’un astre depèn de la seva massa i del seu radi, de manera que mentre que a la Lluna el seu valor seria una sisena part del de la Terra, a Mart en fóra la tercera part A bord d’una astronau o d’un altre giny espacial en vol balístic la pesantor és nulla, llevat dels curts períodes d’acceleració o de frenada, i l’astronauta, en estat d'apesantor, sembla que floti en l’aire, de la mateixa manera que…
cadireta
Música
Cos d’orgue instal·lat darrere l’esquena de l’organista, amb caixa pròpia i salmer independent.
És la part de l’orgue situada a l’extrem de la tribuna o de la balconada del cor Està estructuralment separada de l’instrument, però forma una entitat tímbrica pròpia dins el seu conjunt Les primeres notícies que se’n tenen són de la de l’orgue de Rouen Normandia, reparat el 1386 per Godefroy de Furnes A Catalunya, aparegué per primera vegada a Barcelona el 1459 orgue de Leonhard Martin i a València el 1460 Pere Pons, i, com a "orgue a la cadira", a Sant Mateu de Perpinyà el 1516 Mn Capdebós A la primeria, i a l’igual de l’orgue major, tota ella era un blockwerk , és a dir un orgue sense…
principi d’Arquimedes

Principi d’Arquímedes
© Fototeca.cat
Física
Un dels principis fonamentals de l’estàtica de fluids, segons el qual un cos submergit en un fluid és afectat per una força ascensional (empenyiment d’Arquimedes) aplicada al metacentre igual al pes del fluid desallotjat.
Si hom suposa que el cos i el líquid són homogenis i de pesos específics γ 1 i γ 2 , i anomena P el pes del cos, i F la força ascensional, s’acompleix que P = V γ 1 i F = V γ 2 , on V és el volum del cos Si P > F , el cos s’enfonsa Si P = F , el cos neda entre dues aigües, i si P , el cos sura
artròlit
Patologia humana
Cos lliure intraarticular que apareix a conseqüència d’una lesió traumàtica o d’una afecció patològica de l’articulació.
És un element cartilaginós mòbil Sovint és anomenat cartílag mòbil, cos mòbil o ratolí articular
rabdiasoïdeus
Zoologia
Ordre de nematohelmints de la classe dels nematodes, de cos llis i sense bulb esofàgic.
Alternen estats hermafrodites i partenogenètics paràsits amb estats bisexuals lliures L’espècie Strongyloides stercoralis , de les regions tropicals o subtropicals, habita a l’intestí humà durant la generació partenogenètica, on les femelles, que atenyen 2 mm de longitud, ponen els ous Llur cicle biològic, que ofereix interessants variacions, pot ésser completat dins el cos humà o fora d’ell Les lesions, bé que no són letals, poden causar reaccions allèrgiques, vòmits, etc
pinacòcit
Anatomia animal
Cadascuna de les cèl·lules ectodèrmiques planes que entapissen el cos dels porífers, de les quals formen l’endoderma.
En els del tipus sícon entapissen l’exterior del cos i la cavitat gastral en els del tipus lèucon recobreixen solament les parets interiors de la cavitat gastral
electroscopi
Electrònica i informàtica
Instrument per a constatar la presència d’electricitat estàtica en un cos i determinar-ne el signe.
El tipus més senzill és l' electroscopi de fulles , format per dues làmines molt primes d’or o d’alumini suspeses i fixades a una peça metàllica acabada en una bola En acostar un cos electritzat a aquesta bola, les làmines se separen
nu
Maja (1803-1805), obra de Francisco Goya (1746-1828) (Museu del Prado, Madrid)
© Corel Professional Photos
Art
Representació en pintura, escultura o fotografia del cos humà desproveït de vestidures.
Els primers exemples de nu són les anomenades Venus esteatopígiques paleolítiques i també les representacions de la deessa mare o de divinitats de la fecunditat, que hom troba entre els sumeris i d’altres pobles mesopotàmics, com ara els assiris, que aportaren al nu masculí un veritable estudi anatòmic de la musculatura A Egipte fou utilitzat en moltes representacions, especialment d’esclaus o subalterns Escriba assegut , però és a l’època amarniana que el nu apareix en la seva plenitud naturalista i són representats nus el faraó i la família reial A Grècia la representació del nu és més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina