Resultats de la cerca
Es mostren 2266 resultats
Aleksandr Nikolajevič Serov
Música
Compositor i crític musical rus. Introductor de la crítica moderna a Rússia
Estudià dret, però el 1840 ja havia escrit algunes fantasies sobre motius operístics, cançons i peces per a piano El 1853 compongué una òpera Mitjanit , i deu anys més tard escriví la segona — Judith —, que obtingué un gran èxit Compongué després Rogneda 1865, basada en un drama històric de l’època de Vladimir el Gran Aquesta fou l’òpera de més èxit a Rússia durant les dues dècades següents i proporcionà al seu autor una pensió del tsar La situació econòmica favorable li permeté refusar, el 1865, la invitació de formar part del Conservatori de Moscou Compongué encara dos títols més Nit de…
Aleksandr Nikolajevic Serov
Música
Compositor i crític musical rus. Introductor de la crítica moderna a Rússia
Estudià dret, però el 1840 ja havia escrit algunes fantasies sobre motius operístics, cançons i peces per a piano El 1853 compongué una òpera Mitjanit , i deu anys més tard escriví la segona — Judith —, que obtingué un gran èxit Compongué després Rogneda 1865, basada en un drama històric de l’època de Vladimir el Gran Aquesta fou l’òpera de més èxit a Rússia durant les dues dècades següents i proporcionà al seu autor una pensió del tsar La situació econòmica favorable li permeté refusar, el 1865, la invitació de formar part del Conservatori de Moscou Compongué encara dos títols més Nit de…
Víctor Espinós i Moltó
Música
Compositor, musicòleg i crític musical valencià.
Vida Estudià piano, harmonia i composició al Conservatori de Música de Madrid, estudis que compaginà amb la carrera de dret El 1919 creà la Biblioteca Musical Circulante de Madrid, amb la finalitat de realitzar un servei de préstec de llibres i instruments als estudiants de música que no tinguessin prou recursos econòmics, i també fou l’artífex del Museo Instrumental de Madrid Feu de crític musical en diferents diaris de la ciutat, com ara "La Época", "ABC", "Ya" i "El Debate" Com a compositor escriví música per a piano, actes sacramentals i unes obres escèniques que ell anomenà…
Enric Sullà i Àlvarez
Literatura catalana
Teòric de la literatura i crític literari.
Vida i obra És professor de teoria de la literatura a la UAB i s’ha especialitzat sobretot en teoria narrativa En aquest terreny ha publicat els volums antològics Poètica de la narració 1995 i Teoria de la novella 1996 També és coautor, juntament amb Pere Ballart i Joan Abellán, del manual Introducció a la teoria de la literatura 1997 S’inicià com a crític literari en revistes com Serra d’Or i Els Marges , de la qual formà part del consell de redacció entre el 1974 i el 1990 La seva crítica contribuí a orientar el panoramade la literatura catalana durant la dècada dels setanta L’…
Ernest Newman
Música
Escriptor i crític musical anglès de nom real William Roberts.
Després d’estudiar a la Universitat de Liverpool, el 1889 entrà a treballar com a oficinista al Banc de Liverpool Durant els catorze anys que hi treballà, estudià i s’anà formant en moltes disciplines, com ara la música Des del 1889 collaborà en diferents publicacions amb articles de filosofia, literatura i, posteriorment, música Fou el crític musical anglès més cèlebre de la primera meitat del segle XX Destacaren les seves aportacions en el "Birmingham Daily Post" 1906-18, on apareixen les seves crítiques més brillants i intuïtives Alguns dels seus nombrosos escrits estan…
Francesc Casanovas i Gorchs
Economia
Música
Teatre
Artista, crític d’art, cantant i empresari teatral.
Es formà a Llotja Exposà per primera vegada l’any 1877 a Girona i, després vers el 1880, viatjà per Itàlia i es relacionà amb el també pintor Antoni Fabrés El 1882 fou estrenada a Barcelona una comèdia seva — Infanticidi —, fet que marca l’inici de la seva relació amb el món del teatre Com a cantant d’òpera entre el 1886 i el 1889 recorregué Itàlia formant part de diverses companyies d’aquell país De retorn a Barcelona estrenà dues noves obres i realitzà treballs d’illustració per a editorials i revistes Els primers anys d’aquest segle exercí com a crític d’art del diari La…
Giosuè Carducci

Giosue Carducci
© Fototeca.cat
Literatura italiana
Poeta i crític literari italià.
Fill d’un metge carbonari, passà la infància a la Maremma toscana i després a Florència El 1853 es traslladà a l’escola normal de Pisa, on es graduà el 1855 Es dedicà a l’ensenyament mitjà i treballà per a l’editor Barbera en l’edició de clàssics, fins que, el 1860, obtingué la càtedra de literatura italiana a la Universitat de Bolonya, que ocupà fins el 1904 Professà idees republicanes, però de gran es decantà cap a la monarquia i fou nomenat senador el 1890 El 1906 rebé el premi Nobel de literatura Contra el sentimentalisme popularista dels darrers romàntics especialment Manzoni, concebé la…
David Castillo i Buïls
Literatura catalana
Poeta, narrador i crític literari.
En la seva adolescència participà activament en els moviments contraculturals que nasqueren a Barcelona en els anys immediats a la mort del dictador Franco, en el moment de la transició cap a la democràcia El seu primer llibre fou Biografia de Bob Dylan 1992 Encetà la seva carrera de poeta amb La muntanya russa 1992 Després seguiren Tenebra 1994 i Poblenou flashback 1997 Amb Game over 1998 guanyà el premi Carles Riba 1997 El 2000 edità dos reculls El pont de Mühlberg i Seguint l’huracà , aquest darrer amb fotografies de Marcel Pey Posteriorment publicà Bandera negra Antología personal 2001,…
,
Lewis Morris
Història
Literatura
Nom amb què és conegut Llewelyn Ddu o Fôu, poeta, crític i erudit gal·lès.
Combinà el neoclassicisme de l’època amb una rigorosa revaloració de la tradició bàrdica del passat gallès, que ell coneixia a fons La seva poesia, en mètrica lliure, era força interessant Fou el primer crític que aprecià el valor dels Penillion telyn , velles composicions per a arpa
Joaquim Pena i Costa
Música
Musicòleg i crític musical.
Vida i obra Estudià dret, però molt aviat es dedicà a la música Fou crític de Joventut , on defensà apassionadament l’obra de R Wagner Fortament influït per F Pedrell, centrà els seus esforços a donar a conèixer la música de Wagner Amb l’objectiu de popularitzar-ne la música i les idees estètiques, el 1901 fundà i presidí l’ Associació Wagneriana , per a la qual traduí al català el fonamental assaig de Chamberlain, El drama wagnerià 1902, a més de diverses obres escèniques de Wagner amb indicació dels temes musicals També impulsà la traducció de les òperes i els escrits del…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina