Resultats de la cerca

Vida Segons sembla, estigué vinculat a la Universitat de París com a magister Les seves grans aportacions són en el camp de la teoria de l' ars antiqua Fou l’autor de dos importants tractats teòrics De musica plana i De mensurabili musica , sobre cant pla i polifonia respectivament Alguns investigadors han postulat l’existència de dos autors amb el mateix nom, Joan de Garlàndia el Vell i el Jove, que haurien escrit un tractat cadascun Tot i que en cap de les tres còpies conservades del primer tractat no apareix el nom de Joan de Garlàndia, la seva autoria sembla demostrada per les…

Vida i obra Estudià a l’École de Chartres 1893-97 i feu la tesi Essai sur la réforme de l’ordre de Fontevrault 1459-1641 Treballà a la Bibliothèque Mazarine de París i posteriorment succeí a É Desplanque com a cap dels serveis dels arxius de la Catalunya del Nord 1897-1907, fins a la seva mort prematura Creador l’any 1901 de la RHAR , fou un dels promotors del LXXIII Congrès Archéologique de France celebrat a Perpinyà 1906 Collaborà en el primer Inventaire sommaire des Archives départementales antérieures à 1790, publicat el 1904 amb JA Brutails i É Desplanque Les seves breus però nombroses…

Es formà a la Rambert Ballet School de Londres i amb el mim Marcel Marceau a París El 1962 fundà la seva companyia, que es feu un nom amb espectacles anticonvencionals, fusió de mim, dansa, teatre i òpera, que incloïen tant produccions pròpies Turquoise Pantomime , Mr Punch’s Pantomime com versions de clàssics del teatre com ara Woyzeck , de Georg Büchner o Salome , d’Oscar Wilde La producció més representativa de la seva filosofia de les arts escèniques i la més famosa és, però, Flowers 1974, basada en la novella Nôtre Dame des Fleurs , de Jean Genet, una de les seves…

Graduat per l’Amherst College de Massachusetts 1974, obtingué el màster en ciències el 1976 i el doctorat el 1979 per la Universitat de Wisconsin-Madison Professor assistent i més tard associat a la Universitat de Notre Dame Indiana del 1979 al 1989 Aquest any s’incorporà a la Universitat de Wisconsin-Madison, on ha desenvolupat la carrera científica i acadèmica com a professor al centre de limnologia , del qual fou nomenat director el 2009 Des del 2017 és professor emèrit El seu camp de recerca són els ecosistemes lacustres, dels quals ha estudiat les cascades tròfiques i els…

Emplaçada al peu d’un amfiteatre de turons calcaris, la posició geogràfica de Marsella, situada al golf del Lleó, és una de les millors de la conca de la Mediterrània occidental És prop del delta del Roine, la vall del qual, prolongada cap al N per la del Saona, s’obre cap a les planes de la conca de París i cap a la regió del Mosa i la vall del Rin L’increment de la funció portuària, unit al gran desenvolupament industrial de les àrees annexes, ha impulsat el creixement demogràfic de l’aglomeració marsellesa, que de 195300 h el 1851 passà a 491200 el 1901 i a superar l’1000000 a finals de…

Situada a la confluència de les valls del Loira i del Cher, constitueix l’encreuament històric de les vies de comunicació París-Aquitània i Lió-Bretanya Hi predomina el sector terciari a part ésser el centre turístic més important de la vall del Loira, és un mercat agrícola diversificat i també centre de redistribució de carbó, adobs i productes petrolífers i semimanufacturats La indústria comprèn les construccions mecàniques, boles de rodament de coixinets, cables telefònics, etc El sector industrial experimenta una certa intensificació a causa de la descentralització de l’àrea de París…

Inicialment, la lauda era un cant monòdic, inspirat probablement en els Miracles de Notre-Dame , de Gautier de Coincy 1177-1236, cançons al seu torn influïdes per les seqüències litúrgiques i les cançons trobadoresques Els seus orígens s’han de cercar en els cants de grups religiosos, com el que acompanyava Francesc d’Assís o les nombroses confraries de penitents i de laudesi cantaires de laudes que sorgiren a les principals ciutats Entre els primers cants destaca el Càntic del germà sol , de sant Francesc, la melodia del qual desgraciadament no ha perviscut Més tard, al segle…

Feu estudis de dret a Cervera i fou membre de la Societat Filosòfica 1815 i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1824 Amb el pseudònim de Lopecio escriví himnes patriòtics i publicà, en collaboració, el drama patriòtic La libertad restaurada 1822 Fou un dels fundadors d’ El Europeo , on desenvolupà una teoria del Romanticisme que propugnava el medievalisme i el cristianisme i, alhora, una actitud conciliadora i cosmopolita, pròpia de l’eclecticisme Exiliat a València per les seves idees polítiques 1824, anà més tard a Madrid, on fou redactor de la Revista Española El 1833 tornà a…

Vida i obra Pertanyia a una de les famílies més importants del patriciat barceloní Inicialment identificat amb un conseller en cap de Barcelona, cal identificar-lo amb Romeu Llull i Tàrrega, que formà part del Consell de Cent barceloní el 1483 i el 1484, després de passar una llarga temporada a Nàpols 1450-79 També fou protector de l’Escola Lulliana de Barcelona Pel que fa a la seva obra literària, cal deslligar-lo de la tradició barcelonina i situar-lo en l’encreuament cultural de les tradicions italiana, castellana i catalana Escriví en català, castellà i italià En la seva obra poètica,…

La catedral de Notre-Dame, erigida els anys 1194-1245 sobre una basílica anterior del segle IV, fou el nucli principal de la vida musical de la ciutat Amb el bisbe Fulbert 960-1028 esdevingué un important centre cultural i un lloc de trobada d’estudiants de procedències diverses Segons l’estatut del 1127, la maîtrise , documentada ja al segle V, era constituïda per un maître de musique , un maître de grammaire , els pueri chorales , els heuriers matiniers i un organista L’activitat musical girava al voltant de les nombroses manifestacions litúrgiques que es desenvolupaven a la ciutat, notable…