Resultats de la cerca
Es mostren 694 resultats
tapisseria
Cocollona, tapís de Carles Delclaux
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Art
Art i tècnica de fer tapissos.
D’origen oriental i d’ús antiquíssim, la tècnica del tapís sembla originària de Babilònia, i fou conreada també a Alexandria i Bizanci Als primers segles de l’era cristiana foren molt importants els teixits coptes Els primers tapissos dels quals hom té referència, a l’antiga Xina, foren confeccionats de seda amb el sistema de teixit a la plana Probablement per la ruta de la seda el tapís arribà als països àrabs, i a través d’aquests a la península Ibèrica arribà a tot Europa a través dels croats que tornaven de Terra Santa Durant els segles XI, XII i XIII la tècnica més usual als països…
Santa Maria d’Arties (Salardú)
Art romànic
Situació Una vista de conjunt de l’esglesia des del costat de llevant F Junyent-A Mazcuñan L’església presideix el nucli antic d’Arties, població estesa a ambdues ribes de la Garona, a l’indret on desemboca el riu de Valarties i a redós de l’im pressionant tuc de Montarto Mapa 149M781 Situació 31TCH258296 S’arriba fàcilment a Arties per la carretera del port de la Bonaigua C-142 El recorregut des de Vielha és d’uns 7 km aproximadament FJM-AMB Església L’edifici adopta un pla basilical de tres naus que, originàriament, eren culminades vers llevant per sengles absis semicirculars Actualment hi…
cítric

Producció mundial de cítrics
©
Botànica
Economia
Agronomia
Nom donat a cadascun dels petits arbres i arbusts de la família de les rutàcies, i més concretament del gènere Citrus
.
També inclou algun altre gènere molt afí, de fruit en hesperidi, gros i comestible, de polpa compartimentada en grills molt sucosa, àcida i rica en vitamina C, i de pela rugosa, corretjosa i gruixuda proveïda de nombroses glàndules oleíferes Els cítrics més importants són els tarongers, els mandariners i els llimoners, i també els bergamoters, els arangers, els poncemers i els narongers, de tots els quals són conegudes nombroses varietats i híbrids Es tracta, en general, d’espècies originàries de l’Àsia oriental i meridional, conreades des de molt antic algunes, des de 2000 anys aC, de primer…
bronze
Art
Tecnologia
Aliatge de coure i estany que conté d’un 8 a un 40% d’aquest darrer, sovint amb petites proporcions d’altres elements.
Des de temps antics hom ha considerat impròpiament com a bronze diversos aliatges de coure i d’altres metalls bronze 2 El bronze, com a aliatge de coure i estany, és emprat des de temps prehistòrics D’obtenció, preparació i elaboració fàcils, de natura poc afectada per la corrosió, d’una gran sonoritat i bon poliment, amb unes característiques tecnològiques que el fan molt adequat per a l’emmotllament de fosa, fou emprat per a substituir la pedra, l’os o la fusta en aquells estris que, com les armes, havien d’ésser resistens A poc a poc, a mesura que s’abaratí, hom l’emprà per a eines de…
Santa Agnès de Malanyanes (La Roca del Vallès)
Art romànic
Situació Antiga església parroquial que conserva a la nau i a la façana elements tardoromànics V Angulo Santa Agnès de Malanyanes és la parròquia del poble del mateix nom, situat al nord-est del terme municipal de la Roca del Vallès Mapa L37-15393 Situació 31TDG463065 L’accés a aquesta parròquia es fa per la carretera que va de la Roca a Cardedeu a l’altura del nucli de Santa Agnès cal prendre el quart carrer a la dreta i al cap d’uns cent metres es veu l’edifici VAG Història El poble de Malanyanes ja es troba esmentat en l’acta de consagració de Sant Sadurní de la Roca l’any 932 “Et ego…
Santa Maria de Lavansa (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Vista parcial de les ruïnes d’aquesta església, on s’observa l’arrencada de l’arc presbiteral de l’absidiola oberta al mur de tramuntana i l’arrencada del brancal esquerre de l’arc presbiteral de l’absis principal ECSA - JA Adell Les ruines de l’església de Santa Maria són uns 50 m a ponent del nucli principal del conjunt d’habitatges troglodítics de Lavansa, totalment emboscades i difícils de trobar Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG406508 Història Fins a l’actualitat es tenen escasses notícies…
Santa Maria de Montmelò
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església romànica i recuperada recentment, però restaurada amb un criteri molt convencional M C Cantarell-D Filgueira L’església parroquial de Santa Maria és situada al mig de la població de Montmeló, nucli que es troba a la vall baixa del Congost a la confluència amb la riera del Mogent, just al naixement del riu Besòs Mapa 37-15393 Situació 31TDG375004 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Granollers al Masnou BV-5002 i en el primer trencant desviar-se a la dreta tot agafant la carretera de Granollers a Montmeló BV-5003, i seguir fins al poble en direcció…
Santa Maria de la Sala (Jorba)
Art romànic
Situació Vista des de llevant d’aquesta capella ECSA - M Raurich L’església, aixecada prop de l’antic mas de la Sala, és situada en un planell enfilat al ribatge esquerre de l’Anoia, a la banda sud-oriental del terme, no gaire lluny de Jorba Mapa 35-15391 Situació 31TCG798054 Per arribar-hi cal emprendre una pista antiga carretera, que té inici al quilòmetre 550,8 de la carretera N-II Poc després d’haver-la començada, just a l’indret on hi ha una guixera, a mà esquerra s’inicia el camí que porta al mas de la Sala ara Can Cansalada, prop del qual hi ha l’església Hom pot demanar la clau als…
Sant Ponç d’Aulina (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est a dalt, i aspecte que ofereix l’interior, amb la nau i la capçalera al fons F Tur L’església de Sant Ponç és la de l’antic poble de Sant Ponç d’Aulina, situat als vessants meridionals de la serra del Capsacosta, a la capçalera de la riera de Sant Ponç d’Aulina, un dels brancs que forma la Vall de Bianya És al cantó occidental de la comarca, a la zona central, vora el seu límit amb el Ripollès Mapa 256M781 Situació 31TDG470765 Hom hi pot arribar per la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries Del punt quilomètric 75,6 surt, a mà…
Santa Maria de Porqueres

Interior de Santa Maria de Porqueres
JoMV (CC BY-NC-SA 4.0)
Església
Església del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), a la riba occidental de l’estany de Banyoles.
L’edifici És una notable construcció d’una nau, coberta amb una volta de canó refeta l’any 1957, que té un singular absis trilobat de planta semicircular allargada, on s’inscriuen tres absidioles també semicirculars L’absis i els murs laterals de la nau no tenen cap element decoratiu, exceptuant l’efecte ornamental que s’obté a la cornisa de l’edifici mitjançant una imposta que l’envolta, recolzada sobre cartelles en forma de petita voluta Des de l’interior podem apreciar la senzilla nau, amb dues finestres de doble esqueixada a cada banda, que contrasta amb l’excepcional complexitat de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina