Resultats de la cerca

Formada inicialment en les disciplines de piano, composició i direcció, amplià el seu horitzó musical amb estudis de pedagogia, anàlisi musical, etnomusicologia i cant gregorià Professora i cap d’estudis del Conservatori Municipal de Música de Girona, ha realitzat una destacada feina de divulgació musical per mitjà de conferències i ha estat, a més, membre de jurats musicals en diferents ocasions Fundadora i directora de la Coral Maragall de Girona 1991, és assessora de música popular del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Ha compost peces corals i per a piano, entre les…

Assistí amb Antoni Ciuffo al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 i hi presentà una comunicació sobre la gramàtica del dialecte alguerès modern  Publicà algunes poesies, obres de divulgació com Grammatica del dialetto algherese odierno 1906, Attraverso la letteratura catalana 1909 i Tradicions, usos i costums de l’Alguer 1911, reeditada el 1996 Participà en la fundació de l’associació La Palmavera, entitat que promovia una Renaixença de la cultura catalana a l’Alguer, i exercí com a mestre d’escola El 1999 es creà a l’Alguer el Projecte Joan Palomba, de difusió del català…

Llicenciat en ciències de la informació 1982 Collabora habitualment en diversos mitjans de comunicació i ha dirigit i presentat programes de divulgació cultural a la ràdio És autor dels llibres de poesia Elegia de Grumers 1978, Magazine 1983, Instamàtic 1990, Tebeo 1992,  Material de calendari 1993, Sota la volta de ferro 2000, Les terrasses d’Avalon 2008, premi Cavall Verd-Josep Maria Llompart 2009 i Les barques de la boira 2011, premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia en català, als quals s’han d’afegir diversos recopilatoris i el CD Tres suites i escaig 1999, en què l’autor recita una…

Llicenciat en filosofia i lletres Fundà i dirigí el Collegi Mont d’Or 1905, escola privada experimental dirigida a la classe burgesa Lligat a la Institución Libre de Enseñanza, aprofundí el mètode Montessori , el qual, becat per la Diputació de Barcelona, estudià a Roma 1912 Capdavanter en la seva divulgació i introducció organitzà la primera escola montessoriana de Barcelona Casa de la Maternitat de la Diputació Publicà Un assaig d’aplicació del mètode Montessori a la Casa de la Maternitat 1919, a més de nombroses traduccions Edità manuals didàctics d’aritmètica, ciències naturals i,…

Fou cronista oficial de Figueres La seva obra més emblemàtica és Figueras Notas históricas , en quatre volums Prehistoria-1386 1960, 1387-1753 1957, 1753-1832 1942 i 1832-1900 1944 Malgrat que fou redactada en els difícils anys de la postguerra i que el seu autor no era un historiador professional, aquesta síntesi provocà un gran impacte per la manca de precedents i pel valor de molta de la documentació presentada, completament desconeguda fins aleshores Posteriorment, escriví el llibre de divulgació Llibre de Figueres 1962, premi Maspons i Camarasa Fou un dels fundadors de l’Institut d’…

Estudià a Harvard 1891-95, i el 1913 ho feu a París amb V d’Indy Treballà a la facultat de música de la Columbia University del 1905 al 1942 Considerat sovint un dels classicistes de Boston, fou pioner en la divulgació de la música als Estats Units Com a músic fou conservador dins la tradició austroalemanya, posició que l’allunyà dels principals corrents musicals de l’època, i els seus principals referents foren C Franc i V d’Indy Es dedicà principalment a la composició d’obres de cambra, però escriví també tres simfonies, l’obertura Chanticleer 1926 i música vocal És autor de molts llibres,…

Vida Format amb els mestres Eusebi Bosch, Joan Salvat, Carles G Vidiella, Joan Lamote de Grignon i VM de Gibert, el 1920 inicià les seves activitats pedagògiques com a educador musical a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Precisament, aquesta tasca de divulgació del fet musical fou una de les seves màximes ocupacions en diferents institucions culturals de Barcelona Redactà diverses biografies de compositors catalans del segle XIX en la "Revista de l’Orfeó Gracienc", i compongué un bon nombre de cançons populars i també un interessant Trio 1930 per a violí, violoncel i piano Bibliografia Complement…

Fou fundada el 1988 per Carles Lladó, que la presidí fins el 1999 Té la seu a Barcelona i fou la primera federació d’orientació esportiva de l’Estat espanyol La seva creació propicià una ràpida implementació de l’orientació a Catalunya, que guanyà nivell amb rapidesa Les successives presidències de Ferran Santoyo, Carlos Casado i Carles Loré continuaren la tasca de divulgació i promoció empresa pel primer president Catalunya ha estat sempre capdavantera d’aquest esport en l’àmbit estatal, amb 24 clubs i 655 federats l’any 2009 Organitza anualment les competicions en les diverses modalitats de…

Fou creada el 1992, amb seu a la Garriga, per professors d’arts marcials, directors de clubs i esportistes de trajectòria reconeguda en les disciplines del taekwondo, hapkido, arts marcials xineses i esports de contacte full-contact, kick-boxing i semi-contact A més d’aquestes, també comprèn la disciplina del jeet kune do Des de la seva fundació és reconeguda per l’Euro Taekwondo Federation ETF i el Comitè Olímpic de Catalunya Té per objecte promoure l’estudi, la divulgació i la pràctica de totes les arts marcials Participa en competicions catalanes i internacionals Organitza cursos, exàmens…

Fou nedador i jugador de waterpolo abans de treballar com a redactor a Mundo Deportivo 1940-74, menys el 1942, que estigué a les publicacions Marruecos i Tetuán Passà al diari 4-2-4 , que dirigí 1975-77, així com Fotoski 1974 Collaborà en les publicacions Destino , Sport i Vida Deportiva , entre d’altres Cobrí vint Jocs Olímpics, tant d’hivern com d’estiu Rebé el Collaret Olímpic i el premi de Mundo Deportivo a la millor divulgació periodística sobre l’esport Fou l’artífex de la introducció de l’hoquei sobre gel, el judo i el tennis professional a Catalunya, i de l’arribada dels Harlem…