Resultats de la cerca
Es mostren 1019 resultats
María Zambrano
Filosofia
Filòsofa castellana.
Fou professora de filosofia a la Universitat de Madrid abans de la guerra civil Exiliada, exercí la docència a Mèxic, Cuba 1940-53 i Puerto Rico El 1964 es traslladà a França i posteriorment a Ginebra 1978, i el 1984 retornà a Madrid Molt influïda per Ortega y Gasset, desenvolupà algunes de les seves idees, especialment la distinció entre idees i creences Estudià la relació entre la filosofia i la poesia, i entre cristianisme i filosofia Finalment es dedicà a l’estudi d’allò diví des d’un punt de vista metafísic i religiós De les seves obres destaquen Filosofía y poesía 1939, La agonía de…
Joan Bernabeu i Auban
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador.
Format a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1986, hi exerceix la docència des del 1984, a partir del 1997 com a catedràtic de prehistòria Ha centrat la seva investigació en l’estudi del procés de neolitització de la península Ibèrica i l’inici de la complexificació social en l’edat del bronze Entre les seves publicacions cal destacar El vaso campaniforme en el País Valenciano 1984, La tradición cultural de las cerámicas impresas en la zona oriental de la península ibérica 1989, Al oeste del edén las primeras sociedades agrícolas en la Europa mediterránea 1993, Los recursos…
James Amelang
Historiografia
Historiador.
Especialista en història moderna, fou professor de la Universitat de Florida entre el 1981 i el 1988 i de la Universitat d’Alcalá de Henares fins el 1989, any a partir del qual ha exercit la docència a la Universitat Autònoma de Madrid Les seves investigacions s’han centrat en les expressions culturals dels grups urbans Així, el seu llibre Honored Citizens of Barcelona 1986 plantejà els mecanismes de formació de la identitat de la classe dirigent barcelonina També ha treballat en els texts autobiogràfics d’autors dels grups populars A aquest camp pertanyen l’edició, juntament amb Xavier…
Pedro Núñez Navarrete
Música
Compositor xilè.
Ingressà al Conservatori Nacional de Música, on estudià piano amb Rosita Renard i harmonia i composició amb PH Allende Entre el 1924 i el 1934 fou professor de música, però abandonà la docència temporalment per concentrar-se en els seus estudis musicals El 1942 fundà la Sociedad Chilena de Música i reprengué la tasca docent, primer a la Universitat Austral i després a la Universitat de Xile Compongué obres orquestrals i música de cambra i en el conjunt de la seva producció destaca una forta influència romàntica, així com la presència d’elements folklòrics De tot el seu catàleg són…
Václav Trojan
Música
Compositor txec.
Estudià orgue amb B Wiedermann i composició amb V Novák, K Kricka, J Suk i A Hába A més, rebé classes de direcció d’O Ostrcil 1923-29 i P Dedecek Fou organista, es dedicà a la docència i treballà a Ràdio Praga 1937-45, per a la qual compongué molta música radiofònica Posteriorment es dedicà a compondre per al cinema, sobretot per a dibuixos animats També incidí en el teatre musical per a nens, amb l’òpera Kolotoc 'Cavallets de fira', estr 1960 Escriví alguns ballets, com Zlatá brána 'La porta d’or', 1974 i Somni d’una nit d’estiu Cal destacar-ne igualment el Concertino , per a trompeta i…
Oskar Lindberg
Música
Compositor suec.
A partir de catorze anys fou organista a la seva ciutat natal i posteriorment s’establí a Estocolm Al conservatori de la capital sueca fou deixeble de composició de A Hallén i el 1908 es graduà com a professor de música Entre el 1906 i el 1914 fou organista a la Trefaldighetskyrka d’Estocolm i del 1914 fins a la seva mort ocupà el mateix càrrec a l’Engelbrektskyrka Exercí la docència en diferents acadèmies musicals de la ciutat i el 1926 ingressà a la Reial Acadèmia de Música de Suècia El seu catàleg, no gaire extens, inclou una òpera, Fredlös 'Fora de la llei', 1943, simfonies, poemes…
Stan Golestan
Música
Compositor i crític romanès.
Estudià a la Schola Cantorum de París en el període comprès entre el 1895 i el 1903 i tingué com a mestres V d’Indy, P Dukas i A Roussel Posteriorment exercí la docència a l’Escola Normal de Música de París Crític musical durant més de vint anys en el diari "Le Figaro", collaborà també amb algunes publicacions romaneses, com ara "Muzica" i "Rominîa muzicala", i fundà la revista "L’Album musical" 1905 Adscrit al nacionalisme musical romanès, en les seves obres emprà melodies populars del seu país d’origen tot cercant expressar l’essència de l’ànima romanesa Compositor de gran lirisme, de la…
Alexandru Adolf Flechtenmacher
Música
Compositor, director, violinista i mestre romanès.
Vinculat sempre a la música escènica, començà la seva formació musical com a component de l’orquestra d’una companyia teatral, de la qual es convertí en violinista quan tan sols tenia onze anys Des del 1838 fins al 1840 estudià violí a Viena amb J Boehm i J Mayseder, i després tornà a Romania Com a compositor es dedicà bàsicament a la música teatral i coral, i fou un dels pioners de l’escola nacionalista romanesa de mitjan segle XIX La seva primera obra important, Baba Hîrca 'La bruixa Hirca', 1848, és considerada una de les primeres operetes romaneses Fundà la Societat Filharmònica de…
Piotr Rytel
Música
Compositor i professor polonès.
Acabats els estudis preliminars a Vílnius, es traslladà a Varsòvia, on estudià al Conservatori amb Roguski harmonia, R Statkowski instrumentació i Z Noskowski composició i es graduà el 1908 Se li coneix una notable activitat de crític musical des del 1911 A partir del 1918, exercí de professor al conservatori La seva dedicació al món de la docència el dugué a dirigir, entre el 1956 i el 1961, l’Institut de Música de la Ciutat de Sopot Per aquesta dedicació i per l’interès de la seva obra rebé el Premi de la Ciutat de Gdansk La seva producció musical inclou òperes Ijola , 1928 Els croats ,…
Josep Maria Vázquez i Pibernat
Música
Compositor i director català.
Vida Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona i també a l’Escola Municipal de Música Tingué A Abreu, F de P Sánchez i Gavagnach, J Lamote de Grignon i A Nicolau entre els seus mestres L’any 1910 emigrà a Buenos Aires A la capital argentina, dirigí algunes entitats corals i seguí el camí de molts altres músics emigrants europeus A més exercí la docència a l’Institut Fontova, centre del qual arribà a ser el director Compongué dues sarsueles i redactà alguns mètodes pedagògics, com ara Prontuario moderno de la música 1902 i Teoría de la música 1912 Bibliografia Complement bibliogràfic…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina