Resultats de la cerca
Es mostren 454 resultats
xarel·lo
Agronomia
Enologia
Raïm blanc dolç, produït pel cep xarel·lo, de maduració primerenca, menut, compacte i amb els grans mitjans, esfèrics, dolços i amb la pell dura.
És una de les varietats utilitzada en l’elaboració de xampany Denominat també pansa , pansal , pansalet i cartoixà , és important al Camp de Tarragona i al Penedès La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca , a la zona d'Alella
crema

Crema de Sant Josep
Pastisseria
Plat dolç de consistència semisòlida, elaborat amb ous, llet, sucre, fècula o farina, i vainilla o canyella, cuit sense arribar al punt d'ebullició.
Se’n coneixen diferents tipus la crema cremada , també anomenada crema de Sant Josep , perquè és típica de la festa de Sant Josep, per damunt la qual s’escampa sucre, que és cremat tradicionalment amb un ferro ben calent, i que també és anomenada crema catalana la crema anglesa , sense fècula, per a gelats la crema de pastisseria , per a farciment de pastissos, amb més quantitat de fècula i la crema sabaiona , d’origen italià, a la qual s'afegeix vi blanc o un raget de conyac
Ribesaltes
Enologia
Vi dolç natural de denominació d’origen controlat, junt amb el Moscat de Ribesaltes i el Maurí, protegit i reglamentat per l’Estat francès.
Juntament amb el Banyuls ocupen 26 426 ha de vinya molt seleccionada i representen una quarta part del valor de la producció agrícola a la Catalunya del Nord
melassa
Química
Substància xaroposa, de color fosc i sabor dolç, que resta com a residu de la cristal·lització del sucre de canya o de bleda-rave.
Conté el 85% de matèries seques, amb el 40-60% de sucre És emprada en la fabricació del rom i com a additiu d’aliments per al bestiar, per augmentar-ne el valor nutritiu
Les moràcies
Ulmàcies 1-2 i moràcies 3-4 1 om Ulmus minor a branquilló, de fulles alternes, dentades i asimètriques a la base x 0,5 b flor, clarament adaptada a l’anemofília, d’una sola envolta i de grossos estigmes x 15 c sàmara, d’amples ales membranoses que voregen la llavor x 2 2 Branquilló de lledoner Celtis australis amb lledons madurs x 0,5 3 Morera Morus alba a brot amb fulles palmatipartides i mores x 0,5 b flor femenina x 8 4 Tall longitudinal d’una figa, infructescència produïda per Ficus carica que consta d’un receptacle carnós i dolç, de forma urceolada, i de nombrosos fruitets dirigits…
sensació
Filosofia
Psicologia
Impressió causada en el subjecte mitjançant els sentits.
Com a moment primari del procés cognoscitiu, diferent del de la percepció, bé que sovint identificat amb ell, la sensació mai no es dóna en l’home independentment d’aquesta percepció i és alhora ordenat a la mateixa aprehensió intellectual coneixement 2 2 Objecte, en Kant, de l’anomenada estètica transcendental entès el terme estètica en el seu sentit etimològic d' aisthánomai , ‘sentir’, el fet que aquesta sigui una part de la Crítica de la raó pura i, a més, tingui en el temps com a forma pura de la intuïció un vincle inqüestionable amb l' analítica transcendental o exposició de les…
Els Sacrest, d'Olot
Olot, el centre del gènere de punt que utilitza llana La comarca de la Garrotxa desenvolupà una important indústria tèxtil, essencialment llanera, iniciada en els vells telers manuals i unes màquines de filar, que seguí l’evolució de la indústria catalana Aquest desenvolupament hagué de lluitar durant la segona part del segle XIX contra dos fets que frenaren el seu creixement la manca de comunicacions i les guerres carlines La tercera carlinada, especialment, fou un fre a l’establiment de noves fàbriques, com ho serà per al Berguedà, en el moment més dolç de la industrialització…
El que cal saber de la síncope
Patologia humana
La síncope, anomenada popularment desmai , consisteix en una pèrdua de la consciència transitòria que, en general, no es prolonga més d’uns minuts o uns segons, i que gairebé sempre és deguda a una disminució del flux sanguini cerebral Les causes d’aquest trastorn solen ésser poc importants alteracions fucionals del sistema nerviós autònom o de la pressió arterial Així, és habitual que afecti persones sanes, a causa d’una resposta exagerada del sistema nerviós que regula la pressió arterial davant emocions intenses, estats d’ansietat o por És típic, per exemple, la síncope davant la visió de…
Isona Passola i Vidal

Isona Passola
© Generalitat de Catalunya/Rubén Moreno
Cinematografia
Productora, guionista i realitzadora cinematogràfica.
Filla d’ Ermengol Passola i Badia Es llicencià en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976 i es diplomà en imatge per l’Institut del Teatre 1982 Cursà estudis de guionatge i direcció d’actors als EUA El 1980 fundà VIRAC, empresa amb la qual produí fins el 1987 programes publicitaris, industrials i documentals fou guionista i realitzadora d’alguns d’aquests treballs, com ara Eleccions a “Las Cortes” 1982 i Paisatges per un teatre 1987-88 Després de la producció del film d’animació Despertaferro El crit del foc 1990, de Jordi Amorós, que obtingué el premi Sant…
,
cirera d’en Roca
Alimentació
Botànica
Varietat tardana de cirera de carn forta, color vermell i groc i gust entre àcid i dolç, conreada al municipi d’Arenys de Munt (Maresme).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina