- La síncope, anomenada popularment desmai, consisteix en una pèrdua de la consciència transitòria que, en general, no es prolonga més d’uns minuts o uns segons, i que gairebé sempre és deguda a una disminució del flux sanguini cerebral.
- Les causes d’aquest trastorn solen ésser poc importants: alteracions fucionals del sistema nerviós autònom o de la pressió arterial. Així, és habitual que afecti persones sanes, a causa d’una resposta exagerada del sistema nerviós que regula la pressió arterial davant emocions intenses, estats d’ansietat o por. És típic, per exemple, la síncope davant la visió de l’extracció de sang pròpia o d’una injecció.
- L’aparició d’una síncope s’afavoreix quan hom s’està dret molta estona en ambients tancats, amb força calor i l’aire enrarit.
- Sovint, la pèrdua de consciència és precedida per una sèrie de manifestacions anomenades en conjunt presíncope i que popularment s’anomenen esvaniment. Així, es presenta sensació de mareig, pal·lidesa, debilitat muscular, sudació, pèrdua de l’equilibri i un cert grau d’obnubilació mental.
- Quan s’esdevé una presíncope i per a evitar la pèrdua de coneixement o per a recuperar-lo més ràpidament si ja s’ha perdut, convé col·locar el malalt en posició horitzontal, alçar-li els membres inferiors, afluixar-li la roba i procurar que l’ambient sigui airejat i fresc. Aleshores caldrà que s’hi estigui alguns minuts fins a estar segur que s’ha recuperat del tot, i després ja es podrà alçar, a poc a poc.
- De vegades, sobretot en persones d’edat, la síncope pot constituir la primera manifestació d’un trastorn greu en el ritme cardíac i, en aquest cas, el tractament immediat podrà evitar complicacions greus.
- Si bé establir la causa de la síncope no sol oferir dificultats, quan l’alteració es repeteix de vegades cal efectuar diverses exploracions complementàries com ara electrocardiogrames, per tal de descobrir-ne l’origen.
- Mai no s’han de donar begudes a una persona que es troba inconscient o molt obnubilada, perquè l’acte reflex d’empassar líquids pot estar alterat i se’n podria produir una aspiració cap als pulmons. Quan ja s’ha recuperat, la persona pot beure, per exemple, petits glops d’aigua, però mai no s’han d’administrar begudes alcohòliques perquè l’alcohol incrementa la vasodilatació i és contraproduent.
- Quan hom ha recuperat la consciència, convé oferir a l’afectat algun aliment dolç, com ara un líquid ensucrat o un bombó, perquè l’aportació de glucosa pot ajudar a recuperar la funció cerebral.
- Tampoc no s’ha d’intentar posar dreta una persona que s’ha desmaiat, ni alçar-la, per exemple per dur-la un lloc més airejat, perquè la posició horitzontal que adopta el malalt espontàniament és la que més l’afavoreix. En canvi, si hom l’alça, s’incrementa la manca d’irrigació sanguínia cerebral, de manera que per aconseguir una ventilació adequada, segons el cas, és preferible intentar que la gent s’aparti o bé obrir les finestres.