Resultats de la cerca

Estudià cant a la seva ciutat natal amb Erika Müller i el 1943 debutà a Coblença, on aviat fou contractada per a l’estrena de Das Christ-Elflein ‘El Crist de Nadal’, de H Pfitzner Desenvolupà gairebé tota la seva carrera a la Staatsoper d’Hamburg, on romangué entre el 1946 i el 1973, interpretant una gran part del repertori de compositors com WA Mozart, G Verdi i G Puccini i d’autors del segle XX Intervingué en els festivals d’Edimburg, Glyndebourne i Salzburg, entre d’altres, i el 1960 debutà al Metropolitan de Nova York Aparegué als escenaris operístics de Viena i Munic, i…

Estudià a l’Escola de Belles Arts d’Edimburg i a l’Architectural Association de Londres, on es graduà el 1949 A partir del 1957 inicià la seva carrera com a crític i professor a les universitats de Cornell, Londres, Lausana i Virgínia Des del 1978, impartí classes a l’Escola d’Arquitectura de Princeton, de la qual fou professor emèrit És autor d’obres de referència sobre la història i la teoria de l’arquitectura del s XX i un lúcid analista dels seus conceptes fonamentals, com ara el racionalisme, el regionalisme, el nacionalisme, l’historicisme, el funcionalisme, la tecnologia,…

Estudià al Berlín Oriental i, des del 1957, al Berlín Occidental La seva activitat abraça camps diversos pintura, escultura, obra gràfica a través dels quals cerca un punt d’equilibri entre realisme i abstracció El resultat és proper a l’expressionisme L’any 1969 invertí per primera vegada les figures dels seus quadres, un dels trets que defineixen la seva obra, juntament amb una tècnica agressiva i una gran força expressiva del color Els anys 1972 i 1982 participà a la Documenta de Kassel i el 1980 representà, amb A Kiefer, el pavelló alemany de la Biennal de Venècia L’any 1992 hom féu una…

Estudià música al conservatori de la seva ciutat natal i, després d’haver guanyat un concurs de cant a Viena 1936, prosseguí els estudis d’aquesta disciplina a Praga amb F Carpi Després d’un seguit de concerts a diverses ciutats italianes, el 1941 debutà a l’Òpera de Gènova com a Fiordiligi Così fan tutte i de seguida s’especialitzà en el repertori mozartià, fins a arribar a Viena, on cantà sota les ordres de J Krips Don Giovanni , que enregistrà en disc El 1947 participà en les funcions de Peter Grimes , de B Britten, a Roma i l’any següent estrenà el paper de Jocasta de l' Oedipus Rex d’…

Es formà a l’Escola Central de Música i al Conservatori de Moscou, on finalitzà els estudis el 1977 Es perfeccionà a la Juilliard School de Nova York i el 1979 obtingué el primer premi al Concurs Fritz Kreisler de Viena L’any 1980 debutà com a solista amb la Filharmònica de Berlín Des de llavors ha desenvolupat una important carrera internacional, que inclou concerts convidat per les orquestres simfòniques més prestigioses i per festivals com els d’Edimburg, Salzburg o Spoleto, i els Proms de Londres Ha enregistrat moltes obres de música de cambra, com ara totes les sonates per a…

Estudià a Londres amb Helana Isepp El 1956, després d’haver guanyat el segon premi del Concurs Kathleen Ferrier, obtingué una beca per anar a estudiar al Mozarteum de Salzburg, on fou deixeble de Lotte Lehmann Debutà el 1960 al Festival d’Edimburg i inicià una brillant carrera que la dugué als teatres d’òpera i les sales de concerts més importants d’arreu del món Entre el 1961 i el 1976 collaborà amb l’English Opera Group Ben aviat va cridar l’atenció pel seu peculiar timbre, i B Britten li dedicà la cantata Fedra , especialment composta per a ella Es distingí sobretot en…

Emparentat amb la família reial britànica i comte de Harewood des del 1947, es formà a les escoles més selectes d’Anglaterra Estudià a Eton i al King’s College de Cambridge Començà a exercir de crític el 1948 a les revistes New Statesman  i Ballet and Opera  i el 1950 fundà la revista Opera Membre fundador del Festival d’Aldeburgh, dirigí el Festival de Leeds 1958-74 i el Festival d’Edimburg 1961-65 Ocupà el càrrec de director del Covent Garden en dues ocasions 1951-53, 1969-72 Fou membre del British Council 1956-99 Entre el 1966 i el 1976 fou conseller artístic de la New…

Entre el 1902 i el 1910 estudià piano, violoncel i composició al Conservatori de Milà Després de la Primera Guerra Mundial mostrà un clar interès per l’òpera, i debutà a Montecarlo el 1918 amb L’enfant et les sortilèges de M Ravel Des d’aquest any i fins al 1929, en què fou convidat a dirigir el Teatro alla Scala de Milà, s’estigué al capdavant de l’Òpera de Montecarlo Parallelament a l’etapa milanesa treballà a Florència 1933 i Bayreuth 1939, on dirigí Tristany i Isolda Feu de director a les ciutats més importants d’Europa i dels EUA, musicalment parlant, com ara Roma, Londres…

De formació autodidàctica, el 1899 fundà una orquestra d’afeccionats amb la qual feu diverses gires per Anglaterra entre el 1902 i el 1904 L’any 1905 fundà la New Symphony Orchestra de Londres i cinc anys més tard assumí la direcció artística del Covent Garden, on estrenà obres de Wagner i Richard Strauss i on convidà artistes com Wilhelm Furtwängler, Erich Kleiber o els Ballets Russos de Diaghilev 1911 El 1915 fundà la Beecham Opera Company i després de la Primera Guerra Mundial fou director convidat en diversos països europeus fins a la fundació, el 1932, de l’Orquestra Filharmònica de…

Després del matrimoni de la seva germana Joana amb el rei Enric VIII 1536, gaudí del favor reial Comandà les forces angleses que envaïren Escòcia 1544 i saquejà Edimburg un any més tard obtingué, contra els francesos, una brillant victòria a Boulogne Després de la mort d’Enric VIII 1547 fou nomenat protector pel Consell de Regència Envaí novament Escòcia i vencé el seu exèrcit en la batalla de Pinkie 1547 Consolidà la Reforma protestant i imposà 1549 el primer Book of Common Prayer , que era una mena de compromís entre les actituds catòliques i les protestants Malgrat la seva…