Resultats de la cerca
Es mostren 3502 resultats
camp
Electrònica i informàtica
En un fitxer, subdivisió d’un enregistrament que equival a la quantitat més petita de dades que, des d’un cert punt de vista, hom pot considerar com una sola entitat; per exemple, en una aplicació de control d’estocs cada línia d’albarà pot ben bé ésser un camp.
En particular, grup de columnes de fitxa perforada o de posicions de pantalla el contingut de les quals representa una entitat única per exemple, un conjunt de tres columnes o posicions, cada una representant una xifra decimal, és un camp que permet representar els nombres de 0 a 999
Institut Industrial de Terrassa
Entitat nascuda el 1873 com a resultat de la fusió de l’antic Gremi de Fabricants i l’Associació de Fabricants, per al progrés, el foment i la defensa de la indústria llanera de Terrassa.
Tingué un representant permanent a Madrid i publicà el periòdic proteccionista “La Industria Tarrasense” 1876 En sorgiren la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa 1886, la Mútua d’Assegurances 1900, la Biblioteca Tècnica-Tèxtil 1933, el Museu Tèxtil Biosca 1946, l’Oficina de Productivitat 1957, etc Ha contribuït a l’ensenyament tècnic i tèxtil de Terrassa El 1928 es fusionà amb la Mútua Fabril, creada el 1920 El 1936 fou collectivitzada pel departament d’economia de la Generalitat El 1939 fou incorporada a la Central Nacional Sindicalista com a servei sindical El 1955 creà el…
Jazz Cava
Música
Jazz club fundat el 1971 per l’entitat Club de Jazz d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa (coneguda com a Jazz Terrassa), creada el 1959.
En temporada estable, hi actuaren músics com Johnny Griffin, Buddy Tate, Pony Poindexter, Lou Bennett, Tete Montoliu, Ben Webster, Josep M Farràs i molts altres Situat en un soterrani i amb una capacitat molt limitada, el local, d’excellents condicions acústiques per a la producció de jazz , fou un dels més importants dels Països Catalans El 1982, emprant altres espais, Jazz Terrassa començà a organitzar el Festival de Jazz, que se celebrà anualment de manera ininterrompuda i aviat es consolidà entre els més prestigiosos de l’Estat espanyol La Jazz Cava fou clausurada el 1985 per problemes…
Club Muntanyenc Barcelonès
Excursionisme
Entitat cultural i esportiva fundada a Barcelona el 1931 per la fusió del Club Muntanyenc i el Centre Excursionista Barcelonès, apareguts, respectivament, el 1906 i el 1909.
L’antecedent del primer fou el grup anomenat Els Muntanyencs, creat el 1890 Tingué la seu a la plaça Reial El 1933 organitzà el primer concurs de fotografia científica de Barcelona La secció de ciències realitzà nombroses sortides cientificoesportives i publicà una revista 1931-37 Promogué l’excursionisme, però posà especial èmfasi en l’escalada i l’espeleologia El 1940 fundà el Grup d’Alta Muntanya GAM, secció d’escalada que feu més de trenta “primeres” als Pirineus i més de cinquanta a Montserrat, diverses vies del Pedraforca i ascensions als Alps, a les Dolomites, a la paret nord de l’…
,
Agrupació Fotogràfica de Catalunya

Museu de l’Agrupació Fotogràfica
© Agrupació Fotogràfica de Catalunya
Fotografia
Cinematografia
Entitat creada a Barcelona el juny de 1923 per al foment i la difusió de l’art fotogràfic, i que també prestà atenció a la cinematografia.
Evolució de l’entitat Des del 1924 la seu és en un edifici del carrer del duc de la Victòria de Barcelona, on ocupa diverses plantes La seva primera junta directiva fou presidida per Josep Demestres, amb Enric Olivé a la vicepresidència Entre els membres de la primera època sobresurten Joaquim Pla i Janini, Pere Català i Pic i Agustí Centelles i Ossó, entre d’altres A la postguerra, s’hi incorporaren Xavier Miserachs, Francesc Català i Roca, Oriol Maspons, Jordi Gumí i altres professionals de renom L’any 1978 creà el Museu de l’Agrupació Fotogràfica, amb seu al mateix local, que…
,
MoraBanc
Economia
Entitat bancària andorrana.
Fou creada el 1952 a partir de l’autorització que l’oficina de canvi de moneda Comptoir Andorran de Change, fundada el 1938 per Bonaventura Mora, obtingué per a realitzar tota mena d’operacions bancàries El 1956 adoptà el nom de Banca Mora Amplià el seu volum el 1962 amb l’adquisició de Banca Coma i novament el 1970, arran de la seva associació al Banc de Bilbao actualment Banco Bilbao Vizcaya Argentaria , que adquirí la majoria de les participacions de Banca Mora, i creà el grup Banc Internacional - Banca Mora BIBM El 1992 fundà la filial asseguradora, Assegurances Principat SA Situada com…
Orfeó de Sants
Música
Entitat coral catalana.
Fou fundat a Barcelona el 1901, arran d’una actuació de l’Orfeó Català al Teatre del Cercle de Sants, i promogut pels ambients catalanistes El seu fundador i primer director fou Estanislau Mateu, a qui succeïren Llorenç Carbonell, Manuel Bosser i Normand Solé Del 1926 al 1958 n’assumí la direcció Antoni Pérez Moya, el qual seguiren Elisard Sala -fins el 1964- i Enric Ribó -fins el 1982- Des d’aquest darrer any, la direcció de la formació és a càrrec de Montserrat Tous i Alsina El seu repertori inclou les cançons tradicionals catalanes i la música coral universal des del Renaixement fins als…
Orfeó Atlàntida
Música
Entitat coral catalana.
Fundat al barri d’Hostafrancs el 1926, arribà a constar de més de 200 persones Realitzà les seves primeres actuacions al Teatre Coliseum de Barcelona, en el context dels concerts organitzats per l’Associació Obrera de Concerts Ha ofert concerts a França, Andorra, Alemanya, Hongria i Itàlia, país on obtingué el primer lloc en la fase classificatòria del Concurs Polifònic Internacional d’Arezzo Ha actuat diverses vegades al Palau de la Música Catalana, i també al Gran Teatre del Liceu com a cor principal o reforçant el cor titular en òperes com Aïda , Lohengrin , Mefistofele o Parsifal També…
Mancomunitat de Catalunya
El consell i la mesa de la Mancomunitat de Catalunya (abril del 1914)
© Fototeca.cat
Política
Entitat política catalana constituïda el 6 d’abril de 1914 per la unió de les quatre diputacions provincials catalanes.
Orígens La Mancomunitat de Catalunya fou el resultat d’un llarg procés pel qual Catalunya aconseguí, per primer cop des del 1714, una administració pròpia, per bé que d’atribucions força limitades Convergiren en aquest assoliment el desvetllament de la identitat catalana a partir de la Renaixença , així com la gradual consolidació del catalanisme polític, que cristallitzà en les Bases de Manresa 1892 —articulació d’un programa polític de signe regionalista que contemplava la creació d’òrgans d’autogovern—, i les victòries electorals de la Lliga Regionalista 1901 i la Solidaritat Catalana …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina