Resultats de la cerca
Es mostren 219 resultats
Art 2009
Art
“La Comunitat Inconfessable” va presentar-se en el marc dels “Eventi Collateralli” de la Biennal de Venècia © Pietro Battisti Dos esdeveniments importants van sobresortir en l'activitat artística de l'any 2009 D'una banda, la posada en marxa del Consell Nacional dela Cultura i de les Arts CoNCA i, de l'altra, la presentació del pavelló català a la Biennal de Venècia A banda d'això, la crisi econòmica també va marcar les iniciatives artístiques Es van veure afectades especialment les iniciatives que depenien directament dels pressupostos de les administracions públiques, les quals havien…
Hi ha una museografia modernista?
A començament de la dècada dels anys vuitanta del segle XIX Catalunya va viure un moment de fort impuls tant pel que fa al colleccionisme d’art com a l’activitat pròpiament museística Es van construir tres grans edificis de caràcter públic i privat, obra dels arquitectes Antoni Rovira i Trias, Josep Vilaseca i Jeroni Granell i Mundet, destinats a conservar importants colleccions d’art i d’història natural A Barcelona, al Parc de la Ciutadella l’Ajuntament de la ciutat va encarregar a Antoni Rovira i Trias la construcció d’un museu de nova planta amb la finalitat de conservar i exposar la…
Obituari 2009
Relació de personatges que han traspassat l’any 2009 Algunes de les biografies disposen d’un enllaç a l’article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Luis Aguilé Buenos Aires, 24 de febrer de 1936 - Madrid, 10 d’octubre de 2009 Cantant argentí Vassili Aksionov Kazan, 20 d’agost de 1932 - Moscou, 6 de juliol de 2009 Escriptor rus Ramon Alberdi Azkoitia, Guipúscoa, 1930 - Barcelona, 29 de maig de 2009 Nom amb el qual és conegut l’eclesiàstic i historiador basc José Ramon Alberdi Alberdi Raúl Alfonsín Chascomús, Buenos Aires, 13 de març de 1926 - Buenos Aires, 1 d’abril de 2009 Polític…
Juny 2016
Dimecres 1 S’inaugura a Suïssa el túnel ferroviari més llarg del món Els representants de les cinc confessions religioses majoritàries de Suïssa durant la inauguració del túnel de Sant Gotard © Gottardo2016 S’obre al trànsit el túnel de Sant Gotard, que uneix per sota dels Alps les ciutats de Göschenen i Airolo Amb 57 km de longitud i 2300 m de fondària, és el túnel més llarg i més profund del món Han calgut 17 anys per a construir-lo i el cost és d’uns 11000 milions d’euros S’estima que estalviarà la circulació de prop d’un milió de camions cada any Dijous 2 Dimiteix el president de la…
Argenters, orfebres i joiers
Els primers temps A les acaballes dels anys vuitanta del segle XIX, quan el que després s’ha conegut com el Modernisme català podia donar-se per iniciat, la joieria, l’orfebreria i argenteria eren, en opinió coetània de Josep Coroleu, una indústria verament barcelonina i la que més havia progressat els darrers temps El mateix Coroleu el 1888 consignava la respectable xifra de cinquanta-cinc joiers i argenters a Barcelona, i destacava d’entre aquests les cases Vídua Masriera i fills –de fet aleshores ja Masriera Germans–, Vídua i fills de Cabot, Joaquim Feliu, Josep Guimet, Pere Bruny, i una…
La il·lustració tradicional
Josep Simont 1875-1968 Retrat cap al 1900 Llapis i carbonet Igualada Anoia Collecció particular Glòria Escala Durant els anys del Modernisme el dibuix va gaudir d’un moment àlgid Aquest moment dolç d’un gènere fins aleshores poc valorat en relació amb altres pràctiques artístiques com la pintura, el van protagonitzar autors tan importants com Ramon Casas, Alexandre de Riquer o Apelles Mestres Si bé ells van encapçalar les tendències estètiques del moviment modernista amb aportacions de primer ordre, una nombrosa generació d’artistes del llapis, menys coneguts, van acompanyar-los en aquesta…
teatre

Una escena d’Al vostre gust, de William Shakespeare, en una representació del Teatre Lliure de Barcelona, segons la traducció de J.M de Sagarra
© Fototeca.cat
Teatre
Representació pública d’una obra teatral.
A Grècia, el teatre tingué origen en les festes religioses companyies itinerants actuaven a les places de la ciutat, i constaven d’un actor i d’un cor Èsquil introduí el segon actor en la representació dramàtica i Sòfocles el tercer L’escenografia, limitada per la decoració del mur σχηνh que servia de fons, es complicà amb el transcurs del temps Èsquil concebé l’εκκύλεμα, petit escenari sobre rodes el Θεολογεῖον era un petit balcó adossat al prosceni en el qual apareixien els déus de l’Olimp Finalment fou emprada una màquina de volar, proveïda de corrioles, que permetia als déus d’aparèixer i…
La renovació del llibre i les arts gràfiques
Lluís Domènech i Montaner 1850-1923 Coberta de L’Atlàntida , de Jacint Verdaguer, en l’edició impresa per l’Estampa de Jaume Jepús el 1878 BC El segle XIX va ser a tot Europa i Amèrica, com també a Catalunya, molt pròdig en tota mena de canvis en allò que es refereix a les tècniques d’impressió aquestes transformacions, sumades a les diferents opcions estètiques, acabarian tenint una innegable repercussió en les formes adoptades pels artistes Si abans d’aquella centúria només existia el llibre tipogràfic, amb illustracions xilogràfiques o calcogràfiques, a final de segle el desenvolupament…
Les sensibilitats estètiques: de l’elitisme artístic al consumisme
El canvi de fesomia de les ciutats Exposició pública d’un quadre , J Ferrer i Miró, c 1888 MNAC-MAMB / JCal-JS © MNAC Durant el segle XIX, el procés de creixement dels centres industrials i l’augment demogràfic a les zones urbanes van comportar l’ampliació dels nuclis antics de moltes ciutats Així, per exemple, el 1857 un Reial Decret establia les bases de l’Eixample de Madrid, i el 1859 s’aprovava el projecte d’Ildefons Cerdà per a Barcelona Seguiren els projectes d’ampliació de Vigo, Bilbao, Sant Sebastià, Terrassa, Sabadell, Granollers, Mataró, Vilanova i la Geltrú, Badalona, Valls,…
L’arquitectura: la persistència classicista
L’arquitectura catalana d’època moderna va prendre partit ben aviat pel llenguatge clàssic d’arrel italiana Primer, en les decoracions de grotesc o a candelieri , que s’hibridaren amb formes gòtiques de llarga tradició constructivopràctica dels mestre d’obres L’adopció del llenguatge classicista assolí la seva maduresa” en les obres de l’anomenada Escola del Camp, formulacions que es perllongaren al llarg del segle XVII en noves hibridacions d’accent barroc, més decoratives que estructurals Amb l’arribada de la nova dinastia borbònica i amb el breu parèntesi austriacista, l’edilícia civil i…