Resultats de la cerca

Estudià violí al conservatori de la seva ciutat natal i entre el 1961 i el 1962 fou deixeble de direcció de Sergiu Celibidache i Franco Ferrara, a Siena Aquests estudis els compaginà amb una estada a París amb Louis Forestier 1960-63 per ampliar la seva formació L’any 1962 guanyà el concurs Guido Cantelli de direcció, fet que li possibilità dirigir al Teatro alla Scala de Milà 1965 A partir d’aquest mateix any fou sollicitat per a dirigir l’Orquestra Filharmònica de Liverpool i altres orquestres britàniques, especialitzant-se en el repertori romàntic alemany El 1969 actuà als festivals de…

Vida i obra Fou novici a Tarragona i, després, durant els cursos 1763-65, estudiant de filosofia a Gandia, on rebé la influència humanística de Mateu Aimeric Quan seguia els cursos de sagrada teologia al Collegi de Sant Pau de València, el sorprengué l’expulsió dels jesuïtes decretada per Carles III el 3 d’abril de 1767 Al cap de pocs anys d’haver-se establert a la ciutat italiana de Ferrara fou ordenat de prevere El 1779 inicià una frenètica carrera de polemista que el portà a publicar al llarg dels següents vint-i-cinc anys més de 30 obres, totes en llatí o italià, algunes de les quals amb…

Vida Cap al 1560 treballava com a músic al servei de la cort de Cosme I de Mèdici a Florència, on la seva principal ocupació era la composició de la música per als intermedis destinats a celebrar esdeveniments notables de la vida cortesana L’any 1565 compongué els intermedis obres dramaticomusicals que s’interpretaven entre els actes d’una obra teatral per a les festes del casament de Joana d’Àustria amb Francesco de Mèdici, interpretats als entreactes de la comèdia de Francesco d’Ambra La cofanaria , i el 1569, la música per a la visita a Florència de l’arxiduc Carles d’Àustria El 1584 fou…

Se’n tenen poques dades biogràfiques i també sobre les seves activitats Possiblement fou deixeble de Josquin Des Prés, i és probable que estigués actiu a França i a Itàlia Se suposa que mantingué contactes amb els compositors de la cort francesa entorn del 1501 Ocupà alguns càrrecs a Ferrara entre el 1506 i el 1508, i a Roma Sant Lluís dels Francesos entre els anys 1521 i 1522 Possiblement també ocupà algun lloc a Florència i a la regió d’Avinyó, on gaudí de beneficis eclesiàstics i del patronatge del cardenal François de Clermont Es creu que vers el 1550 era a Venècia Com a compositor…

Se sap que vers el 1530 era a Venècia Actuà com a mestre de capella a la catedral de Verona entre els anys 1546 i 1550 i estigué al servei del duc de Ferrara des del 1555 Contribuí de manera decisiva, juntament amb altres compositors flamencs i italians, a la definició del gènere madrigalesc, i publicà diverses colleccions de música religiosa i de madrigals a Venècia el 1546 aparegué un recull de vint-i-set madrigals a cinc veus, i el 1555 un altre de vint-i-quatre, a quatre veus Les seves obres tingueren una gran acceptació i se’n feren reedicions Moltes creacions seves foren incloses en les…

Entre els seus mestres tingué F Ferrara i H Scherchen Debutà professionalment dirigint l’Orquestra del Ballet d’Holanda 1966-69 Més tard, fou assistent de B Haitink en l’Orquestra del Concertgebouw 1969-73 i entre el 1976 i el 1985 exercí de director principal de l’Òpera Holandesa Contemporàniament, fou titular de la Filharmònica de la Ràdio Holandesa, on romangué fins l’any 1979, i director associat de la Reial Orquestra Filharmònica de Londres 1976-79 Director titular de l’Orquestra Residència de la Haia 1980-91, el 1990 fou nomenat principal director convidat de l’Orquestra Filharmònica de…

Les primeres senyories aparegueren al s XIII, però es generalitzaren al XIV, bé per una evolució gradual del sistema comunal, bé per un canvi violent El desig de cercar ajut contra un perill exterior o de posar remei a les dissensions internes portà diverses ciutats a donar la senyoria a un personatge poderós així ho feren Florència a Carles de Valois, al rei Robert de Nàpols, etc o Gènova al rei Robert, al rei de França, etc Altres vegades hom hi arribà en convertir-se en vitalici el càrrec de podestà o el de capità del poble fou el cas dels Della Scala, a Verona, o els Visconti, a Milà, o…

Els membres d’aquest llinatge hi posseïren una antiga casa forta i ostentaren drets jurisdiccionals sobre una extensa zona del Maresme i el Vallès Oriental Està documentat que ostentaren la castellania de la fortalesa de Montpalau, sota el domini dels vescomtes de Cabrera, i que posseïren els senyorius de Sacreu i de la quadra de Goscons La branca troncal d’aquesta estirp s’extingí al segle XIII amb Brunissenda de Goscons, filla de Tomàs i Ferrara de Goscons, en emmanillar l’any 1266 Pere d’Arquer Els seus descendents passaren a anomenar-se Arquer de Goscons , assumint els privilegis i les…

A Buenos Aires fou deixeble de piano d’E Epstein i de composició de G Graetzer i becari, en 1965-66 i el 1971, del Centro Lationoamericano de Altos Estudios Musicales de l’Instituto Torcuato Di Tella, on prengué contacte amb destacats compositors, com A Ginastera, I Xenakis i M Le Roux Entre el 1968 i el 1970 estudià a la Juilliard School de Nova York amb L Berio i el 1970 seguí un curs de direcció amb F Ferrara a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i un altre amb P Boulez a l’Acadèmia de Música de Basilea També estudià música electrònica a l’Estudi de Sonologia d’Utrecht, amb G König Fou…

Fill de Maud Tortelier i Paul Tortelier , estudià piano i violí al Conservatori de París, on obtingué un primer premi en violí a només catorze anys Es perfeccionà amb Nadia Boulanger i començà els estudis de direcció d’orquestra amb Franco Ferrara a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena El 1970 guanyà el Jackson Prize en el Concurs de Tanglewood i el 1972 fou guardonat amb el primer premi del Concurs Tibor Varga En 1974-82 fou primer violí de l’Orquestra del Capitoli de Tolosa, i posteriorment, director associat d’aquesta mateixa orquestra El 1988 es feu càrrec de la direcció de l’Ulster…