Resultats de la cerca

Té conreus de vinyes i oliveres La població, que viu de la pesca, de l’elaboració de l’oli i del vi, i del turisme, es concentra a la costa occidental, on s’obre la badia de Salamina, presidida per la ciutat homònima, capital de l’illa Independent a l’època homèrica, passà a ésser possessió de Mègara, primer, i d’Atenes al segle VI aC És famosa, sobretot, pel record de la batalla batalla de Salamina que, a la fi del setembre del 480 aC, els grecs hi sostingueren contra els perses, els quals, bé que superiors en nombre d’efectius humans i de material bèllic, foren destrossats pels grecs,…

Es formà en 1927-29 amb la construcció d’un grup de cases barates d’una sola planta, un dels primers fets per iniciativa oficial, el Grup Milans del Bosch , per tal d’acollir-hi immigrats establerts a les barraques de Montjuïc sobre l’antic barri de l’Estadella i el nucli d’habitatges unifamiliars de la fàbrica Sanchis S’arribaren a construir 784 habitatges El 1935 l’església fou erigida en parròquia, de la qual prengué el nom el barri Durant els anys cinquanta fou un important nucli d’atracció d’immigrats  La dècada de 2000 s’inicià una remodelació del barri que implicava l’enderrocament de…

Són omnívors, tenen una notable habilitat per a cercar l’aliment a les branques de la vegetació i són gregaris, fora de l’època de reproducció La mallerenga cuallarga o cuallarg  o  senyoret A caudatus fa 14 cm, és negrenca a les parts superiors i d’un blanc rosaci a les inferiors habita als boscs i parcs La mallerenga de bigotis o de canyar Panurus biarmicus fa 16 cm, és falba a les parts superiors i d’un color gris rosat a les inferiors els mascles tenen el cap d’un color gris cendrós, amb una franja vertical negra a les galtes habita als càrritxos i fangars, a prop de l’…

És una secció del Museu Nacional d'Art de Catalunya Inicialment, tenia la seu a l’edifici neopalladià 1854 de la ciutat i incorporà el fons provinent del Museu d'Art Modern d'Olot L’any 1987 inaugurà nova seu i noves dependències a l’antic hospici d’Olot Aquests edifici acull les sales d’exposició permanent dedicades a l’activitat artística de la comarca entre final del segle XVIII i mitjans del segle XX La destacada collecció d’art dels segles XIX i XX està centrada, fonamentalment, en la pintura paisatgística de l’escola d’Olot impulsada pels germans Vayreda i Josep Berga i els seus…

És essencialment popular i religiós Molts monuments antics commemoren les llegendes populars i el record dels primers sants Les esglésies i els calvaris han estat sovint construïts per la gent del poble Cal esmentar les esglésies i els annexos de Pleiben Pleyben, Rosgo Roscoff, Sant Tegoneg Saint-Thégonnec, del Renaixement, i de Lokeltaz Saint-Gildas de Rhuis, romànica Els castells no són mai grandiosos, però tenen proporcions encertades, que demostren l’habilitat tècnica dels constructors bretons castell de Kerjean Alguns d’aquests castells Tonkedeg, Suscinio, Foujera eren…

Fill d’un fuster, el 1859 començà a treballar al taller del també escenògraf Josep Planella , al teatre Principal A disset anys ja era oficial major Esdevingué un dels millors dissenyadors de paisatges i d’interiors catalans d’estil realista i feu nombroses decoracions per al teatre català del Romea El 1874 se separà del seu mestre i muntà el seu propi taller, collaborant amb Francesc Coberta Soler i Rovirosa Del 1881 al 1888 feu societat amb Fèlix Urgellès , amb qui treballà al taller del Circ Barcelonès, i pintaren decoracions per a les obres  Sota terra, Joan Blanques , etc, i també per a…

Fou deixeble de l’escultor Celdoni Guixà, establert al mateix carrer que ell carrer de Jerusalem, a les Escoles Pies de Sant Antoni Freqüentà després Llotja, on fou deixeble de Damià Campeny, que li donà a fer, a ell i a Padró, els relleus de la casa d’en Xifré Protegí molts artistes joves ajudant-los en tots els ordres Marià Fortuny, Màxim Sala, Joan Roig i Soler, Agustí Querol, Enric Serra, Francesc Font Les dues facetes de la seva escultura són la imatgeria religiosa, on es descobreix la seva dimensió d’escultor, i les figures de pessebre Era pessebrista militant i fundador de l’antiga…

La confidencialitat de les dades és condició necessària però no suficient per a garantir la privadesa