Resultats de la cerca
Es mostren 648 resultats
Les serres de Finestres i de Rocacorba
Un encisador racó a la capçalera de la riera de Rocacorba Ernest Costa Les serres de Finestres i de Rocacorba 21, entre els principals espais naturals del sistema transversal Juntament amb la serra del Corb, Finestres i Rocacorba formen una gran alineació orogràfica que s’estén de N-W a S-E, a cavall de la Garrotxa, el Pla de l’Estany i la plana del Gironès El relleu de Finestres és suau als solells i abrupte als obacs, amb cingleres escarpades a la part central, que cobreixen uns 20 km de recorregut Són producte de l’erosió dels estrats alternats de gresos, conglomerats i margues gris…
Les serres del Verd, Ensija i els rasos de Peguera
Bosc esclarissat de pi negre i pastures subalpines, a les rodalies del coll de Tagast Ernest Costa Les serres del Verd, Ensija i els rasos de Peguera 211, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Aquest espai és constituït per una sèrie de serres prepirinenques que es localitzen a la confluència de les comarques de l’Alt Urgell, el Solsonès i el Berguedà A la part més occidental es troba la serra del Verd 2288 m, que s’uneix pel coll de Mola a Clotarons 2178 m, ja dins del Parc Natural de Cadí-Moixeró, mentre que a l’oest enllaça amb el Port del Comte La profunda vall…
pernil

Pernil salat tallat a llesques
© Fototeca.cat
Alimentació
Cuixa o espatlla de porc o de senglar salada en sec, en humit o per injecció de salmorra, i posteriorment dessecada a l’aire, per cocció o fumatge, perquè es conservi.
És un aliment energètic i plàstic, gràcies al greix i a les proteïnes, respectivament L’elaboració, a més de les etapes de salament, rentament i assecatge, consta del procés de maduració, en què s’esdevenen un seguit de reaccions característiques, afavorides per lactobacils, en un ambient adequat d’humitat i de temperatura Aquest procés dura si fa no fa un any Hi ha diverses denominacions d’origen reconegudes
xagrí
Tecnologia
Mostra característica de gra molt petit, obtinguda per granejatge a mà en estat humit de la pell i en quatre direccions com a mínim, sobre pell de cabra d’adob vegetal.
Nova York
Divisió administrativa
Estat del NE dels EUA, fronterer amb el Canadà, situat entre l’oceà Atlàntic a l’E i els llacs Erie i Ontario a l’W.
La capital és Albany S’estén sobre dues planes dividides per la depressió del Hudson-Mohawk al N hi ha el massís d’Adirondack 1629 m al mont Marcy, i al S la prolongació de la plana apalatxiana, on les muntanyes Catskill arriben a 1200 m El clima és fred i humit la temperatura mitjana el mes de gener és de 0,1°C, i la de juliol, de 24,6° la pluviositat anual és de 1076 mm El riu més important és el Hudson, amb el seu afluent, el Mohawk La població s’agrupa preferentment a la vall del Hudson i a la riba del llac Ontario Durant el període 1900-40 duplicà la població, a causa dels moviments d’…
Estíria
Divisió administrativa
Land del SE d’Àustria, entre la Baixa Àustria al N, Burgenland a l’E, Eslovènia al SE, Caríntia al SW, Salzburg a l’W i l’Alta Àustria al NW.
La capital és Graz És una regió muntanyosa que correspon al sector més oriental de l’Àustria alpina La part occidental és constituïda per les valls superiors de l’Enns i del Mur, separades pels Niedere Tauern 2747 m La primera és limitada al N pels massissos de Totesgebirge i Dachsteingebirge 2995 m alt La part oriental correspon a la vall mitjana del Mur, que rep la del Mürz i que s’obre pas per entre una sèrie de serralades prealpines Fischbacher, Packalpe, Koralpe flanquejades per un piemont format de materials terciaris La riquesa minera de la vall del Mur i l’activitat industrial que hom…
aparell respiratori

Aparell respiratori humà
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Conjunt d’estructures que permeten als animals la captació d’oxigen i l’expulsió de l’anhídrid carbònic produït en la respiració interna.
En els organismes unicellulars, en els pluricellulars de mida petita i en altres organismes que, tot i ésser més grans, no oposen resistència al pas de l’oxigen com els porífers, els celenterats i alguns platihelmints, hi ha un procés de lliure difusió de l’oxigen pel cos, el qual arriba a l’interior de totes les cèllules Atès que totes les cèllules depenen funcionalment del forniment d’oxigen, en els organismes recoberts d’epidermis impermeables o ceratinitzades s’hi ha desenvolupat un sistema circulatori que els garanteix la provisió d’oxigen i la recollida del diòxid de carboni que els cal…
la Costa Brava

Sector de la Costa Brava dins el terme de Torroella de Montgrí
© Jaume Ferrández
Nom aplicat a la costa de la regió de Girona.
Sembla que el nom fou encunyat per Ferran Agulló 1905 i publicat pel mateix autor a La Veu de Catalunya 1908 en un sentit restringit Blanes o Begur, i que Lluís Duran i Ventosa l’estengué des de Blanes a Begur i després a la frontera estatal francoespanyola Adoptat pel turisme internacional, el 1965 prengué el caràcter de denominació oficial amb aquesta extensió El canvi de nom aplicat a les marines de la Selva i de l’Empordà arrelà malgrat la complexitat de formes braves l’Albera, serra de Rodes, el Montgrí, massís de Begur, muntanyes de la Selva i baixes —sorrals, aiguamolls— que comprèn…
assecatge
Tecnologia
Operació que consisteix a separar un líquid del sòlid que el reté físicament per procediments no mecànics.
Per a l’estudi de tota operació d’assecatge cal considerar que per a efectuar l’assecatge d’un producte cal fornir-li l’energia tèrmica necessària per a la vaporització del líquid quantitat que és calculable per un balanç tèrmic entre el producte que cal assecar i l’agent calefactor que l’assecament d’un producte sòlid humit només és possible quan la fugacitat del líquid que reté és superior a la del producte en la fase de gas, o sigui quan la pressió de vapor del líquid és superior a la pressió parcial del producte en la fase de gas condició termodinàmica de desequilibri que…
la Muntanya
Nom donat tradicionalment al sector més muntanyós i més humit de la diòcesi (i regió) de Girona: la zona d’Olot (però no la baixa Garrotxa) i, sovint, també la vall de Camprodon.
Aquesta designació fou donada per Norbert Font i Sagué el 1897 a la comarca d’Olot
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina