Resultats de la cerca

És basat en la vida de Georg o Johannes Faust, pseudohumanista, aventurer i alquimista dels s XV-XVI El primer llibre sobre Faust fou publicat per Johann Spiesz Historia von Johann Fausten ‘Història de Johann Faust’, 1587 Christopher Marlowe escriví Tragical History of Doctor Faustus 1601, drama en vers i prosa Goethe convertí Faust —obra fonamental de la seva vida— en tema universal d’un gran valor filosòfic i humà Escrita i publicada en períodes diversos — Urfaust 1787, primer esbós, influït pel Sturm und Drang, i Faust Ein Fragment 1790— la versió definitiva de la primera part, Faust Eine…

Les primeres coneixences musicals —violí, violoncel i trompa—, les rebé del seu pare Més tard estudià piano amb FW Cossel, i composició amb E Marxsen El 1857 obtingué el càrrec de pianista i director de cor a la cort de Detmold El 1863 sortí cap a Viena, on es frustraren les seves esperances d’obtenir una collocació estable i, després d’alguns fracassos com a director d’una societat d’amics de la música, s’establí com a intèrpret i compositor lliure Després d’algunes vacillacions, la societat vienesa el rebé sense reserves La seva consagració definitiva com a compositor tingué lloc l’any 1868…

Vida Aprengué les primeres nocions de música del seu pare Més endavant ingressà al Conservatori de Praga, on estudià violí amb A Bennewitz i composició amb A Dvorák i K Stecker Notable violinista, el 1892 fundà el Quartet Bohemi amb K Hoffmann, O Nedbal i O Berger, i durant molts anys, després del seu debut a Viena, dugué vida de concertista per tot Europa El 1898 es casà amb la filla de Dvorák, Otylka, que morí al cap de set anys de matrimoni El 1922 accedí a la càtedra de composició del Conservatori de Praga, del qual fou rector fins a la seva mort Obtingué el doctorat honoris causa per la…

Vida Estudià a l’Escola d’Orgue de Praga 1879-82 empès pel seu pare, que era organista, mestre de cor i una figura important en la renovació de la música religiosa a Bohèmia Succeí A Dvorák, a qui conegué personalment, com a organista de l’església de Sant Vojtech 1882-88, activitat que compaginà amb la de crític musical i la de professor de cant a diverses escoles de Praga Casat el 1888 amb la cantant Berta Lauterová, l’acompanyà quan aquesta, contractada per la Stadtsoper, es traslladà a Hamburg 1893 Förster continuà donant classes en aquesta ciutat i exercint de crític en la premsa local,…

Vida i obra Feu el batxillerat a Castelló i completà els estudis de dret a València l’any 1903 obtingué a Madrid el grau de doctor Fou jutge de Vila-real 1905-09 i secretari judicial a Borriana i Xàtiva El 1920 s’establí definitivament en aquesta darrera ciutat, on exercí els càrrecs d’arxiver bibliotecari, cronista oficial i conservador del museu municipal La seva intervenció en l’arxiu municipal esdevingué essencial per a la salvaguarda del patrimoni històric, primer oblidat i després amenaçat per la guerra civil Fou director de les revistes Játiva , Ecos i Játiva turística També participà…

L’obra Com indica el subtítol, Un dietari , El quadern gris és un recull, una dilatada successió d’anècdotes, d’instants presos de l’estudi d’allò viscut i de fets diversos de la vida de l’autor L’enorme valor del que és indispensable, el concret, subtil i fins i tot insignificant pren cos en aquest dietari, en què l’escriptor contempla la seva vida i decideix narrar-la, tot entenent l’escriptura com un mètode per a ordenar i esclarir el pensament, un acte de modesta comprensió del món i de la gent, un gest d’honestedat i, en certa mesura, de confessió sobre el caràcter de l’…

Carner, des del seu exili forçós de Brusselles, dugué a terme, a partir del 1949 i durant vuit anys, la revisió exhaustiva i l’agrupament temàtic de poemes seleccionats de la seva producció anterior, que redistribuí amb altres d’inèdits, una part dels quals constitueixen el llibre Absència , publicat per primera vegada en aquest aplec Poesia respon a un pla unitari i precís i està constituït per tretze seccions “Els fruits saborosos”, “Lloc”, “Auques i ventalls”, “Llegendari”, “Ofrena”, “Llunari”, “Arbres”, “Cor quiet”, “Verb”, “Mar”, “Nabí”, “Lluna i llanterna”, “Absència”, l’ordenació de…

Vida Germà del compositor i pianista Jaume Padrós Inicià la seva formació musical al Conservatori d’Igualada, on romangué del 1953 al 1960, i posteriorment anà a Barcelona, on fou deixeble de J Albareda i J Torra, que l’introduí en el serialisme i l’instà a traslladar-se a Alemanya per a estudiar amb B Rövenstrunck També anà a Suïssa, on prosseguí la seva formació de piano, amb P Baumgartner i S Savoff, composició, amb K Huber i HU Lehemann, i interpretació de música contemporània, amb J Wyttenbach El 1982 tornà a Catalunya Fou professor al Conservatori Municipal de Barcelona, on formà…

Vida Inicià els estudis musicals a l’Escolania del Santuari de Pompeia amb A Català, i els de piano amb C Pellicer A dotze anys ingressà a l’orde dels caputxins i cursà els estudis religiosos a Igualada, Manresa, Olot i Barcelona, on rebé l’ordenació sacerdotal el 1935 Estudià harmonia amb J Pahissa, i en esclatar la Guerra Civil marxà a Itàlia, on completà els estudis de piano, orgue i composició al Conservatori de Milà amb A Galliera posteriorment 1940-42 es perfeccionà en composició amb J Lamote de Grignon i J Zamacois Entre el 1946 i el 1970 estigué al capdavant de l’Escolania i de la…

Té un lloc privilegiat en la Illustració francesa Juntament amb Voltaire, fou l’esperit més crític de la França anterior a la Revolució Francesa Al principi de la seva carrera literària feu, en pocs anys, una traducció de Shaftesbury Essai sur le mérite et la vertu , 1745, un conte filosòfic i llibertí Les bijoux indiscrets , 1747 i un resum de l’evolució del seu pensament del deisme a l’escepticisme i al materialisme ateu Lettre sur les aveugles à l’usage de ceux qui voient, 1749, obra a causa de la qual fou empresonat a Vincennes Però l’obra que ocupà tota la seva vida fou la direcció de…