Resultats de la cerca

Miquel dels Sants Oliver publica La literatura en Mallorca

Portada del núm 43 de “Lletra de Canvi”, Barcelona, 1997 Image El canvi dels anys vuitanta Hi ha dos factors que han marcat clarament l’evolució de la literatura catalana d’ençà dels anys vuitanta la seva institucionalització arran de la reinstauració de la Generalitat de Catalunya i l’evolució general de la societat catalana cap a uns determinats modes de producció i consum cultural que es poden qualificar de postmoderns La literatura catalana ha hagut de convertir-se en una literatura constituïda, a la qual s’ha demanat que ofereixi qualitat i prestigi a l’idioma, que fonamenti la…

N'aparegueren set volums 1928-34, en el darrer dels quals consta com a director Josep Calveras Expressà l’acceptació de qualsevol sistema ortogràfic i inserí estudis lingüístics i literaris Els primers, a cura d’Anfós Par, Francesc de B Moll —que publicà un Suplement català al Diccionari Romànic-Etimològic de Meyer Lübke i un estudi sobre la flexió verbal dels dialectes catalans—, Antoni Griera, Samuel Gili i Gaya, Miquel Batllori, Pere Barnils, Paul Aebischer, H Menhrad, Leo Spitzer i H Kuen Entre els estudis literaris, Manuel de Montoliu insistí sobre les prosificacions de la Crònica de…

Cançó de Santa Fe, possible primer poema de la literatura catalana

La literatura específicament infantil i juvenil és una necessitat de les societats urbanes industrials modernes En general, les produccions pròpies d’aquesta literatura es combinen amb les traduccions i les adaptacions El text rep, molt sovint, el suport de les illustracions Textos i dibuixos han anat obrint el pas a la confecció de fullets, àlbums, adaptacions teatrals, còmics, sèries televisives, films, vídeos, CD, jocs d’ordinador, webs, espots per a You Tube Dins de la literatura infantil catalana, les més universals són Massagran des del 1910, Pere Vidal des del 1966 i Les Tres Bessones…

Semblantment a la Revista Histórica Latina i a altres revistes publicades seguint els corrents llatinistes nascuts de la desfeta francesa del 1871, circumscrivia el seu objecte d’estudi a la Península i a Amèrica malgrat tot, el nombre de collaboradors originaris d’Alemanya fou força significatiu en el primer període 1895-98 El 1898, la direcció passà a ser compartida entre Altamira i Antoni Elias i de Molins En aquesta segona etapa el pes pres per les aportacions catalanes, tant pel que fa als autors com per la temàtica dels articles, fou determinant D’altra banda, i també a…

Entre els seus membres figurà Tomàs Aguiló El seu primer president fou el comte de Santa Maria de Formiguera

Finalitza la publicació de l’obra Història de la literatura catalana de Riquer-Comas-Molas, iniciada el 1964