Resultats de la cerca

El fong ataca els brots, que cessen de créixer, les fulles, que es cobreixen d’una eflorescència cendrosa a la cara superior i finalment es marceixen i s’arruguen, i els grans de raïm joves, que es cobreixen d’un polsim blanquinós i es panseixen La malaltia entrà a Europa a mitjan s XIX, provinent d’Amèrica L’oïdi és combatut amb tractaments a base de sofre

La malaltia és sovint acompanyada de vòmits i diarrea, amb complicacions articulars És comuna en moltes regions d’Àfrica, Àsia i el Brasil La profilaxi consisteix a destruir un copèpode que és l’hoste intermedi en el cicle de la filària

Es caracteritza per estat febril, presentació sobtada de nòduls cutanis durs i circumscrits que, freqüentment, experimenten necrosi, edema subcutani a les extremitats i a la zona ventral del tronc i limfadenitis generalitzada Provoca febre, abatiment, anorèxia, salivació excessiva, secreció oculonasal, coixesa, pèrdua de pes i disminució de la producció de llet El virus es contagia per contacte directe entre animals, i és molt ràpid, però també de manera indirecta a través de mosques, paparres, tàvecs o altres animals que s’alimenten de sang No es transmet a les persones, ni per contagi ni…

És una malaltia benigna, que deixa immunitat per a tota la vida i que es caracteritza per l’aparició, després del període d’incubació i del període prodròmic, de febre, pruïja i exantema que passa successivament per les fases de màcula, pàpula, vesícula, pústula i crosta Apareix inicialment a la cara i al coll, i s’estén després pel tòrax, on és més intensa L’exantema és de predomini centrípet i policíclic, i evoluciona a brotades

Passats dos mesos aproximadament de la infecció apareixen els símptomes de la malaltia febre, astènia, trastorns digestius i una intensa anèmia, produïda per les petites i continuades hemorràgies intestinals És una malaltia que es dóna especialment en les zones tropicals i subtropicals i que afecta sobretot els obrers que treballen a profunditat, com els miners anèmia dels miners , i en ambients calorosos, com els rajolers

Clínicament es manifesta, en l’home, per una lesió papulosa i pruriginosa, que s’ulcera, i per infart ganglionar regional amb tendència a la supuració i guarició lenta en algunes setmanes És una malaltia pròpia del nord d’Europa, dels EUA i del Japó

La infecció en humans es produeix directament per la picada de les puces o per la mossegada de mamífers infectats molt especialment rates, i també pel contacte amb materials o teixits infectats o per inhalació El bacteri Yersinia pestis , aerobi i gramnegatiu, fou descobert simultàniament per Shibasaburo Kitasato i Alexandre Yersin l’any 1894 Presenta tres formes típiques la pesta septicèmica poc freqüent, amb invasió ràpida de la sang, febre molt alta, coma i mort, la pesta pulmonar també mortal, amb febre, dispnea, tos i expectoració sangonosa i la pesta bubònica més freqüent i no tan greu…

El virus ràbic és molt neuròtrop i determina una simptomatologia neuropsíquica, amb una fase d’antuvi irritant hiperestèsia, espasmes, furor, convulsions i després paralítica El pronòstic de la malaltia és molt sovint fatal un cop instaurada per això són d’una gran importància les mesures profilàctiques control epidemiològic dels gossos, vacunació precoç després de tota mossegada sospitosa, etc Els primers èxits en vacunacions antiràbiques foren deguts al biòleg francès Louis Pasteur

Aquesta àrea d’estudi està íntimament lligada a les classificacions etnobotàniques etnobotànica que aquests pobles realitzen i a les seves cosmologies, ja que és a partir d’aquestes que es conceben i es desenvolupen les teories i les pràctiques relacionades amb la medicina L’etnomedicina sovint es confon amb l’antropologia mèdica, però la primera subratlla la preeminència del punt de vista nadiu i posa més èmfasi en els aspectes indígenes de l’estudi de la salut i la malaltia

L’amebiasi pot afectar, també, d’altres vísceres fetge, pulmó, ronyons, cervell, etc aleshores ocasiona abscessos amèbics Els cists de les esmentades amebes són disseminats mitjançant aigües o aliments contaminats, o a través dels “portadors” persones que, sense sofrir els efectes de la malaltia, són capaços de transmetre-la