Resultats de la cerca

El sòl del petit terme comprèn 347 ha incultes, gairebé totes les quals són pastures i alguns olivars abandonats Els conreus més representatius són les oliveres, les bresquilleres, els ametllers i altres arbres fruiters com el cirer o l’albercoquer La població, que des del començament del segle XX perd habitants, experimenta un estancament a la vegada que s’ha produït un creixement de la població activa industrial 40% El poble 225 h agl 2006, gorguers 546 m alt és allargat sobre la terrassa d’un barranc L’església parroquial Assumpció és de mitjan s XVIII La senyoria fou dels Lloria, dels…

Travessa el terme d’est a oest el barranc de Famorca, afluent de capçalera del riu de Gorgos El 73% del territori és ocupat per pins i matollar La terra conreada ocupa el fons de la vall i els primers contraforts de les serres hi predomina absolutament el secà 270 ha, dedicat especialment als cereals, els ametllers, les oliveres i la vinya La ramaderia ovins i cabrum hi té una certa importància El poble 54 h 2006 famorquins 680 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és al fons de la vall L’església Sant Gaietà depèn de la parroquial de Fageca Lloc de moriscs 26 focs el 1602,…

Passà als Ponts de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs de Lécera Comprenia els actuals termes de Rupit, Susqueda i Pruit llevat de Sant Llorenç Dosmunts La baronia de Rupit formà part inicialment del terme del castell de Fàbregues , dividit al s XI en els de Rupit que comprenia les parròquies de Sant Joan de Fàbregues, la de Pruit i la de Sant Miquel de Rupit i el de Fornils amb Sacalm, Susqueda i el Far reunificats els dos termes al s XIV, s’anomenaren de Rupit i Fornils El domini del lloc passà dels Cardona antics vescomtes d…

Foren successivament marquesos de Praslin 1615, comtes de Chevigny 1699, ducs de Praslin, pars de França i comtes de l’imperi Francès 1810 Entre els seus membres destaquen César de Choiseul París 1598 — 1675, comte de Plessis-Praslin i duc de Choiseul 1652, que intervingué en la campanya d’Itàlia 1641 i a Catalunya durant la guerra dels Segadors, mariscal de França 1645, i que durant la Fronda obtingué la important victòria de Rethel 1650 davant el vescomte de Turena i els castellans Étienne François de Choiseul César Gabriel de Choiseul París 1712 — 1785, cosí de l’anterior i…

Des del 1327 portaren el títol de primers barons de França A mitjan s XIII la família es dividí en dues línies la branca primogènita, la dels barons de Montmorency, i la branca dels Montmorency-Laval, que s’anà dividint en petites senyories i s’extingí al s XIX La branca principal, a la mort de Jean II 1477, es dividí en tres branques la dels Montmorency-Nivelle, comtes de Horn i barons de Montigny, als Països Baixos la dels Montmorency-Bouteville, barons de Fosseux, marquesos de Thury i ducs de Luxemburg i la dels ducs de Montmorency, el títol i els béns dels quals, amb l’…

Comprenia totes les torres, viles i castells d’Altafalla, Falset i Móra d’Ebre, els llocs de Marçà i de Pratdip i la resta de la senyoria de la denominada baronia d’Entença L’any 1341 Ramon Berenguer el permutà pel comtat d’Empúries amb el seu germà, l’infant Pere, comte de Ribagorça Pere I d’Empúries El castell principal del comtat —almenys per a la residència i administració— fou el de Falset Per entroncaments familiars, el títol passà als Cardona, comtes i després ducs de Cardona, als Aragó, als ducs de Sogorb i als comtes d’Empúries, als Fernández de Córdoba, marquesos de…

La seva filiació autèntica comença amb Jaume I de Vallgornera mort vers el 1271, senyor inferior del dit castell, el qual es casà amb Sibilla de Vilallonga, senyora de Vilanova d’Avall, al Rosselló Foren pares de Simó de Vallgornera i de Vilallonga , el fill segon del qual formà la línia dels barons de Vicari i Goderano, a Sicília, i l’hereu Jaume II de Vallgornera i de Blanes mort vers el 1370 continuà la línia primogènita , que prosseguí el seu fill Francesc I de Vallgornera i de Castellbell , el qual heretà del seu germà tercer, Vidal de Vallgornera i de Castellbell mort vers el 1421, les…

Té diversos enclavaments dins els petits municipis veïns, com el d'Almenara, la Senyoria, la Caseta de Perinou dins Llanera de Ranes i d’altres a la Foia de Cerdà i a la Vila Tot el territori és conreat i regat amb l’aigua de la séquia de Ranes hi predomina el taronger, amb un petit sector d’horta La població, sempre molt reduïda, ha decaigut constantment des del 1900 El poble 119 h agl 2006, vallesins 119 m alt és a l’esquerra del riu L’església parroquial de Sant Joan Baptista s XVII té com a sufragània la de la Granja de la Costera Havia depès de la de Cerdà Lloc de moriscs, tenia 42 focs…

Fou inaugurat el 1997, a l’edifici històric del palau dels Marquesos Actua com a centre de dinamització de la vida cultural de la ciutat i espai d’investigació i difusió del món dels titelles Té la voluntat d’estudiar i difondre l’art dels titelles i articular un discurs teòric al voltant de la titella i l’espectacle, a més de l’extensa collecció de titelles, procedent de tot el món, disposa d’una sala de projeccions i d’un centre de documentació El museu és també un punt de distribució de llibres especialitzats en el titella Té més de 400 peces procedents de tot el món Myanmar,…

Durant l’ocupació francesa del Rosselló el 1641, compongué, a Tolosa, un resum de la història dels comtes de Rosselló des del s VIII fins al 1493 Index comitum Ruscinonensium, auctore Ioanne Samblancat 1642 Les circumstàncies en què escriví l’induïren a remarcar la particularitat de l’estatut polític originari del Rosselló, part de l’antiga província Narbonense i sotmès als marquesos de Septimània També rebutjà la llegenda de la independència dels comtats catalans en temps de Guifré el Pelós Però Saint-Blancat no s’adherí a l’irredemptisme dels també occitans L Mesplède i P…