Resultats de la cerca
Es mostren 2826 resultats
Répertoire International de la Presse Musicale
Música
Empresa bibliogràfica creada el 1988 amb l’objectiu de recopilar i editar les publicacions del segle XIX dedicades a la música.
Complementa tres empreses bibliogràfiques musicals anteriors d’abast internacional el Répertoire International des Sources Musicales RISM, 1952, el Répertoire International de Littérature Musicale RILM, 1966 i el Répertoire International d’Iconographie Musicale RIdIM, 1971 Inclou tant la premsa especialitzada com els articles sobre música apareguts en la premsa diària, fulletons de sales de concerts i material gràfic Rep el suport i l’orientació de la UNESCO, la Societat Musicològica Internacional i l’Associació Internacional de Centres de Documentació, Arxius i Biblioteques…
Teresa Llacuna i Puig
Música
Pianista catalana.
Filla del poeta Joan Llacuna i Carbonell , inicià estudis musicals a quatre anys amb Joana Martí, i els amplià a Barcelona amb Joan Gibert Camins Debutà a l’edat de dotze anys en un concert a l’Institut Francès, on interpretà la Tocattina de Joan Comellas invitada pel Cercle Manuel de Falla Actuà al Palau de la Música el 1950 amb gran èxit En aquesta època Alfred Cortot la convidà a estudiar amb ell a París Posteriorment treballà a Suïssa amb Béla Siki i més tard a Londres amb Maria Curcio L’any 1958 s’installà a França, on ha endegat una important tasca concertística i d’…
stadtpfeifer
Música
A Alemanya i, més en general, a tota l’àrea germanoparlant, músic professional contractat per un municipi (Stadt) de manera estable.
Havia de dominar força instruments de vent pfeifer , ’sonador d’instruments de vent', tot i que una obligada versatilitat el podia portar a tocar-ne també de corda Els períodes d’or del stadtpfeifer foren el Renaixement i el Barroc Els càrrecs lligats amb la cort tenien una major consideració social que els relacionats amb el municipi i les seves esglésies Així, un kapellmeister director de les activitats musicals, religioses o seculars, d’una cort mestre de capella tenia, en general, més prestigi que un kantor cap de les activitats musicals d’una església i,…
lamentació
Cristianisme
Cadascuna de les lectures (tretes del llibre de les Lamentacions) del primer nocturn de matines del Divendres i Dissabte sants.
Els còdexs musicals llatins hi apliquen unes melodies particulars, especialment riques en els repertoris hispànics
Càntics catalans
Música
Recull de càntics en català, versió dels de sant Sulpici, fet per un capellà anònim de Perpinyà el 1820.
Aplegà glosses litúrgiques, himnes religiosos, etc, alguns amb notacions musicals, el ritme dels quals correspon a cançons franceses
Saint Albans
Ciutat
Ciutat del comtat de Hertfordshire, Anglaterra, al N de Londres.
Impremtes, indústries tèxtils, fabricació de cronòmetres i d’instruments musicals Bisbat anglicà Catedral normanda dels s XI-XII amb cor gòtic
piano preparat
Música
Piano (generalment de cua) damunt les cordes del qual han estat disposats objectes diversos, a fi d’alterar-ne la sonoritat.
És emprat en peces musicals d’avantguarda El 1938, l’americà John Cage féu les primeres propostes experimentals amb aquest piano
Mantes-la-Ville
Ciutat
Ciutat del departament d’Yvelines, França.
És una aglomeració industrial al sud de Mantes-la-Jolie Té fàbriques tèxtils, mecàniques, d’instruments musicals i de productes químics
música grega
Música
Música produïda als territoris grecs.
En l’antiguitat, el coneixement d’aquesta música es limita a les obres teòriques gregues i a les descripcions dels autors clàssics Fou una música essencialment melòdica basada en dos tetracords descendents, amb l’escala dòrica com a model i amb tres gèneres musicals basats en les variacions melòdiques el diatònic, el cromàtic i l’enharmònic Els grecs atribuïren una significació expressiva éthos als vuit modes coneguts i conrearen diferents tipus musicals, com la citaròdia, l’aulòdia cant amb acompanyament d' aulos o flauta i diferents formes musicals…
Eurípides
Música
Autor grec de tragèdies clàssiques.
Amb Èsquil i Sòfocles, del qual fou contemporani i competidor, és considerat un dels tres grans poetes tràgics de l’era clàssica Eurípides participà activament en la renovació dels gèneres i les tècniques musicals que tingué lloc a la Grècia del segle V aC i que formava part de l’evolució general de totes les arts, bé que en el cas de la música anava molt lligada a la poesia i a les arts escèniques És lògic, doncs, que Eurípides difongués el nou estil a través de les seves tragèdies En els textos de les divuit obres conservades, sobre un total d’unes vuitanta, les referències…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina