Resultats de la cerca

L’estudi de l’aroma, fins fa pocs anys, era limitat fonamentalment a l’experiència sensorial, però actualment la recerca científica segueix bàsicament els camins següents en primer lloc, la cromatografia gasosa per tal de separar els components volàtils que es troben en molt petites concentracions en els productes naturals en segon lloc, l’obtenció de l’aroma natural completa per destillació al buit de la substància aromàtica i condensació dels volàtils a molt baixa temperatura, generalment obtinguda amb nitrogen líquid -196°C en tercer lloc, l’obtenció dels components…

Les azines més importants, derivades de l’anell de piridina monoazina, són la piridazina , la pirimidina i la pirazina , les quals hom anomena també genèricament diazines

Les amines són primàries RNH₂, secundàries R 1 R 2 NH o terciàries R 1 R 2 R 3 N, segons que hi hagi un, dos o tres hidrògens substituïts En la nomenclatura sistemàtica, les amines primàries s’anomenen afegint el sufix -amina bé al nom del grup R, bé al nom del compost RH Exemples metilamina CH₃NH₂, benzofuranamina Les amines secundàries i terciàries simètriques s’anomenen afegint els prefixos di- i tri- , i les no simètriques considerant-les productes de substitució de l’amina primària més complicada Exemples trietilamina C₂H₅₃N, N,N- dimetilciclohexilamina Quan el grup NH₂ no és el…

El terme catàlisi ‘descompondre químicament’ fou introduït per Berzelius el 1835, però la idea és molt antiga Un procés de catàlisi pot canviar la velocitat d’una reacció o provocar reaccions que no s’iniciarien, però no pot modificar el rendiment de la reacció és a dir, pel procés de catàlisi és alterada la velocitat amb què una reacció tendeix cap a l’equilibri químic normal, però no és afectat el valor de la constant d’equilibri Si el catalitzador actua augmentant la velocitat de reacció, hom parla de catàlisi positiva i, si actua disminuint-la, hom en diu catàlisi negativa Quan la…

Dels quals solament un va unit a la part orgànica R de la molècula, com els composts diazo o diazoalcans R=96sb=, les sals de diazoni R-96sb≡N, els diazoats R-N=n-O⊕, els àcids diazosulfònics R-N=N-SO 3 rH, els diazocianurs R-N=N-C≡N, els diazohidròxids R-N=N-OH, o els diazosulfonats R-N=N-SO 3 86sb

Els experiments s’utilitzen en camps del coneixement tan diversos com l’agronomia, la biologia, la medicina, les ciències socials i la producció industrial En un disseny experimental cal distingir entre factor i resposta Factor és la variable que es controla per exemple, en l’anàlisi del rendiment dels camps de blat amb fertilització nitrogenada, el factor és la fertilització nitrogenada Cada un dels valors que pren un factor s’anomena nivell per exemple 50, 100 i 150 kg de nitrogen per hectàrea Un dels nivells del factor ha de correspondre a unes condicions experimentals conegudes és el que…

La gènesi dels sòls mediterranis Les condicions climàtiques mediterrànies com a factor edafogenètic es podrien sintetitzar per tenir dissolució i lixiviació febles, conseqüència de l’escàs excedent d’aigua que travessa i s’escapa del sòl i de la planta, per forts contrastos d’humitat, i per un gran potencial erosiu Un factor de formació molt característic de la conca mediterrània és l’activitat antròpica que ha actuat intensivament i extensivament des de millennis en la manipulació del sòl i la vegetació, amb efectes sovint molt importants Com a exemple paradigmàtic d’aquesta influència es…

Llur grup cromòfor és el sistema polimetínic de dobles enllaços conjugats juntament amb els dos heteroàtoms terminals, sistema ressonant entre dues formes límits en què la càrrega iònica és localitzada en l’un o en l’altre d’aquests heteroàtoms Els dos heterocicles de les cianines pròpiament dites són nitrogenats, els de les cianines aniòniques o oxonols són oxigenats, i en les merocianines un cicle conté nitrogen, i l’altre, oxigen Els colorants d’aquest grup, descobert per CG Williams el 1856, reben, segons les diferents posicions per les quals són units els dos heterocicles,…

En la simbiosi, que pot ésser permanent o temporal, tots els organismes que hi intervenen en treuen algun profit en certa manera, es complementen Els graus de simbiosi van des de la necessitat vital de cadascun dels organismes cas de l’alga i del fong que només poden viure en la simbiosi anomenada liquen fins als casos en què hom podria parlar, més pròpiament, de parasitisme atenuat, més o menys suportat per l’hoste Atès que els beneficis obtinguts per cada associat sobretot d’ordre alimentari, però també d’espai, de substrat, de protecció, de transport, etc no es troben…