Resultats de la cerca

Gairebé sempre didascàlic — Le poème du verger 1788, Essai sur l’Astronomie 1789, La forêt de Navarre 1778, Les Montagnes 1788—, és un exemple típic del didactisme del s XVIII Molts escrits seus són una apologia de Napoleó, el qual l’any 1808 el nomenà president del cos legislatiu i grand-maître de totes les escoles, de les quals fou un reorganitzador Fou ministe d’estat i membre del consell privat de Lluís XVIII de França

Fou governador de Massachusetts 1918 En les eleccions del 1920 arribà a la vicepresidència amb Harding, i el succeí quan morí 1923 Candidat republicà el 1924, obtingué una àmplia majoria sobre el demòcrata John WDavis En un període de reactivació industrial, preconitzà la no-ingerència en els afers de les grans companyies i la reducció fiscal i de pressuposts A l’exterior, continuà la ingerència politicoeconòmica a l’Amèrica Llatina Nomenà la comissió que elaborà el pla Dawes

Ingressà a l’orde dels dominicans el 1244 Fou provincial de Llombardia 1267-77 i 1281-86 i el 1292 Nicolau IV el nomenà arquebisbe de Gènova Notable predicador, escriví diversos llibres de sermons en llatí Compongué un Chronicon Ianuense , que va des de la fundació de Gènova fins al 1295 És famós sobretot per la Legenda sanctorum Llegenda àuria , redactada en 1253-70, que durant l’edat mitjana es convertí en una mena de breviari dels laics

Vida i obra Concorregué almenys a dos certàmens immaculistes, el del 1474, on presentà una composició en rims estramps, de clara influència corellana, Si m’atrevesch entrar l’escura silva , i el del 1487, amb Lo digne mossén Dimas , guanyadora del robí L’any 1488 prengué part en un altre certamen en llaor de sant Cristòfor, on participà “sols per honor” amb la poesia Hon Deu està localment se nomena Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia

Format al Club Natació Barcelona El 1943 formà part de la primera junta directiva del Colegio Nacional de Árbitros El 1945 fou designat, juntament amb Robert Seriñá i Joaquim Morera, seleccionador responsable Del 1948 al 1964 fou àrbitre internacional en diversos Campionats d’Europa i Jocs Olímpics El 1960 la Federació Internacional de Natació el nomenà membre del Comitè Internacional de Waterpolo, càrrec que deixà el 1972 Fou president del Colegio Nacional de Árbitros 1962-74

Fill d’Antoni del Pozzo niçard, oriünd d’Alessandria, al Piemont i de Praxedis Berard i Caulelles El pare obtingué un privilegi de franquesa a Mallorca el 1490 Jaume, tot i ésser incardinat a la diòcesi de Niça, era recordat, ja en vida seva, com a nat i criat a Mallorca, on posseí diferents beneficis eclesiàstics Doctor en ambdós drets sembla que per la Universitat de Bolonya, s’establí a Roma, on fou quinze anys auditor de la Rota, i finalment degà d’aquest tribunal El seu volum de Decisiones Lió, 1583 dóna un alt testimoni de la seva ciència jurídica El 1550 Juli III el nomenà arquebisbe…

S’enrolà a la marina i lluità pilotant bombarders durant la Segona Guerra Mundial Després de la guerra, fou condecorat per accions en combat Ingressà a la Yale University, on es graduà en econòmiques 1945 Dedicat als negocis en el camp dels equipaments de prospecció petroliera a Texas que li proporcionaren una gran fortuna, emprengué en aquest estat la carrera política, i hi fou elegit membre del Congrés pel partit republicà  1966-70 Al llarg dels sis anys següents, sota el mandat de Richard Nixon  fou ambaixador dels Estats Units a l’ONU 1971-74 El setembre del 1974, el president Gerald  el…

S'embarcà cap als Estats Units, on arribà a Nova Orelans Prengué part en la guerra d’independència de Mèxic Es trobà amb l’expedició que comandava Javier Mina, que volia enderrocar el sistema colonial a la Nova Espanya, i s’hi afegí el 1817 Fou un dels pocs supervivents de l’expedició lluità sempre al costat dels patriotes i, en declarar-se la independència mexicana, assolí el grau de general El nou govern el nomenà governador de diverses províncies

Participà en l’expedició de Lángara 1772 i 1774, i el 1783 fou ascendit a cap d’esquadra Després d’uns quants anys d’ostracisme, a causa de les crítiques que féu públiques contra les autoritats superiors de la marina, fou rehabilitat Defensà Cadis 1797 contra l’esquadra de Nelson, i el 1801 fou separat del servei, a petició de Napoleó, perquè s’oposava als plans navals d’aquest El 1808 reconegué Josep Bonaparte, el qual el nomenà ministre de marina

Germà de Josep de Margarit i de Biure Ingressà en l’orde dominicà Féu engrandir el convent de Sant Domènec de Girona i fou catedràtic de teologia de la universitat gironina Gràcies al seu germà, els reis francesos el preconitzaren bisbe de Lleida 1642-46 i posssiblement de Solsona 1646-51 i de Barcelona 1651-52 El 1652 s’establí al Rosselló, on Lluís XIV el nomenà bisbe d’Elna 1659, però la Santa Seu no el reconegué fins el 1669