Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta Consisteix en dues caixes de fusta on s’allotgen les llengüetes, unides per una manxa que genera el corrent d’aire, i que suporten dos teclats, l’un melòdic per a la mà dreta del tipus piano o bé de botons, i l’altre per a la mà esquerra, de botons, que permet fer sonar acords i baixos per a l’acompanyament El seu nom, que deriva de la capacitat de fer sonar acords prefixats, té l’origen al principi del segle XIX quan s’inventaren diversos instruments de llengüetes lliures, com l’harmònica de boca, i…

Cursà els estudis i el professorat de belles arts a València 1919-25 Havent començat a destacar com a cartellista publicitari, féu la seva primera exposició a Madrid 1928 i inicià la seva collaboració gràfica en revistes 1929 Estudios , Taula de Lletres Valencianes , Cuadernos de Cultura , La República de les Lletres , Nostra Novella , Orto , Nueva Cultura , etc Membre del PCE des del 1931, participà en la creació de la Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris 1932, el manifest de la qual redactà 1933 Fundà la revista Nueva Cultura 1935-37 Durant la Guerra Civil…

Amb seu a Barcelona, assajà fallidament de convertir-se en partit legalitzà el Partido Popular Alternativo, impulsat per Bau i Fernando Bueno, que edità dos números de Realidad entre el 1985 i el 1986 i també impulsà la creació d’un “front antisistema” Es caracteritzà pel fet de criticar durament l’extrema dreta “tradicional” representada per Fuerza Nueva i formacions afins i difondre un neonazisme rupturista amb l’ortodòxia “naziwagneriana” de CEDADE i el seu aïllament de la política activa Així, donà un nou tractament a temes com la immigració, el racisme i la “qüestió nacional…

Fou organista de la capella reial de Granada des del 1551 fins a la seva mort, encara que també freqüentà els orgues de l’església de San Jerónimo La seva obra es coneix gràcies a Luis Venegas de Henestrosa, el qual inclogué tretze composicions de Fernández Palero en el seu Libro de cifra nueva para tecla, harpa y vihuela Alcalá de Henares 1557 Es tracta principalment de tientos i glosas a partir d’obres d’altres autors com Morales, Josquin, Mouton o Crecquillon En aquestes peces queda palès que era un bon coneixedor de la tradició musical de l’Escola Francoflamenca, coetània i…

La seva activitat científica contribuí a l’esforç de la seva generació per incorporar les novetats més importants de la medicina europea de l’època Publicà Oncología o tratado de tumores 1879, Cuadros sinópticos-descriptivos de Fisiología Humana 1882 i La nueva Cirugía antiséptica 1882, que és la seva obra més important i una de les primeres exposicions sistemàtiques aparegudes al país arran de la gran revolució listeriana Fou autor també de les traduccions castellanes Compendio de Fisiología Humana de Budge 1877, i El cerebro y el pensamiento 1877 i El materialismo contemporáneo…

Als dos anys anà a viure a les illes Canàries amb la seva família Tornà a Barcelona el 1939, i hi estudià filosofia i dret fins el 1941, que es traslladà a Madrid definitivament Guanyà el primer premi Nadal de novella amb Nada 1944, de to realista i quotidià, reflex d’un ambient, la postguerra, on no passava res Més estilista en La isla y los demonios 1952, publicà també La llamada 1954, La mujer nueva 1955, història d’una conversió religiosa, La insolación 1963, Paralelo 35 1967 i el llibre de relats La niña y otros relatos 1970 Després d’un llarg parèntesi, el 2003 hom publicà…

Advocat, ingressà a la Companyia de Jesús 1884 i s’especialitzà en temes de teologia Fundà i dirigí la revista mensual La Educación Hispanoamericana 1904-08 Fou conseller d’instrucció pública 1921-26, collaborador assidu de Razón y Fe , de la Catholic Encyclopedia , i director de l’editorial Llibreria Religiosa de Barcelona És autor de moltes obres ascètiques, apologètiques i piadoses que publicà des del 1901 El modernismo religioso 1908, La piedad ilustrada 1910, Ascética ignaciana 1915, i de moltes traduccions i adaptacions, entre elles els vint-i-dos volums de la Historia Universal 1925-30…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1913, i es graduà en filosofia i teologia a Valkenburg Holanda, el 1928, i en història a Munic 1932 Ensenyà història eclesiàstica i patrística a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la facultat dels jesuïtes de Sant Cugat del Vallès Publicà un gran nombre de treballs a Estudios Eclesiásticos , Razón y Fe , Archivum Historicum Societatis , Admarticensis , etc, en miscellànies i obres collectives, etc És autor, entre d’altres, dels llibres Die Jesuitenfrage in Spanien 1931, Die spanischen Inquisition und die ‘Alumbrados’ 1506-1667 1934, Bulario de la…

Fou catedràtic de retòrica del Seminari Conciliar de Sant Pere 1835, professor d’humanitats de l’Institut Balear 1836-40 i 1842-52 i professor de teologia i retòrica a la Universitat Literària Balear 1840-42 El 1852 aconseguí plaça com a canonge a Sogorb, on romangué fins a la seva mort Pel que fa a la seva tasca com a investigador, collaborà amb Joaquim Maria Bover en l’edició de la Historia general del Reino de Mallorca 1840-41 El 1844 fou vocal de la Diputació Arqueològica de les Illes Balears Elaborà diferents opuscles manuscrits i sermons Publicà, entre d’altres, Compendio…

Es llicencià en dret a Barcelona, i fou un dels fundadors del grup monàrquic Peña Blanca Perseguit a mort per incontrolats, el 1936 se n’anà a Itàlia, gràcies a la Generalitat S’enrolà en l’exèrcit de Franco, i dirigí El Correo Español-El Pueblo Vasco i Nueva Rioja Redactor d’estranger a La Vanguardia i a Destino , des del 1939 es distingí pel seu monarquisme dinàstic i per la seva aliadofília Un article a Destino 1944 sobre el feixisme italià fou causa del seu empresonament Periodista sagaç i ponderat, mantingué una activitat política pseudoclandestina i fou membre del consell…