Resultats de la cerca

Rebé la primera formació musical del seu pare, que era organista Entrà al Conservatori de Brusselles el 1839, on estudià piano amb L Godineau, orgue amb C Girschner i composició amb FJ Fétis El 1846, a Breslau, fou alumne d’AF Hesse, el qual li donà a conèixer la música de JS Bach El 1847 obtingué el segon lloc al Premi de Roma amb la seva cantata Le Roi Lear i dos anys després fou nomenat professor d’orgue al Conservatori de Brusselles De l’any 1869 al 1878 visqué a Londres, on treballà com a organista i pianista De tornada a Bèlgica 1878, fundà l’École de Musique…

Es formà a Mòdena al costat de Giacomo Fogliano Entre el 1530 i el 1533 ocupà una de les dues places d’organista a Sant Marc de Venècia Més endavant entrà al servei del cardenal comte de Santa Fiora -Guido Ascanio Sforza- a Roma Molt probablement restà a la capital italiana al servei del cardenal fins el moment de la seva mort A Roma obtingué una gran fama com a organista, fins a arribar a ser-ne considerat el més preeminent entre els seus contemporanis Algunes de les seves composicions, bàsicament ricercari instrumentals, aparegueren en antologies col-lectives de l’…

Cec des de la infantesa, es formà com a organista amb Pablo Bruna Ingressà a l’orde franciscà i serví com a organista al convent de San Francisco de Saragossa La seva faceta més important és la de teòric Els seus tractats més importants són Fragmentos músicos Saragossa, 1683 i els dos toms d' Escuela música, según la práctica moderna Saragossa, 1723-24 Ambdues són obres fonamentals de la teoria musical ibèrica de l’època Les seves idees conservadores, poc favorables a la influència italiana, exerciren un gran influx en els compositors i teòrics contemporanis També s’…

Juntament amb els pares Joan Graner, Bernat Baretja, Pere de Vilagrasa, Joan Marc i Miquel Villalba, és un dels pocs monjos músics de la darreria del segle XVI de qui es té notícia Ingressà a l’Escolania de Montserrat, on rebé la seva formació musical, i el 1586 entrà a formar part de la comunitat monàstica El Catálogo de los Monges que siendo niños sirvieron de Escolanes segles XVI-XVIII l’anomena destríssim en la música i gran organista del monestir de Montserrat i també del de San Martín de Madrid A Montserrat, a més, exercí els oficis de cantor major i de mestre de novicis La…

Rebé les primeres classes de música del seu pare L’any 1675 era organista a Stade, prop d’Hamburg El 1702, i gràcies a la seva sòlida reputació, fou nomenat organista de Sant Nicolau, a Hamburg, càrrec que ocupà fins a la seva mort Fou un expert coneixedor de l’art de l’orgueneria i el seu assessorament sobre la matèria fou requerit en diverses ocasions Així, per exemple, examinà el nou orgue de la Jakobikirche, a Hamburg, i també el de la catedral de Bremen Fou un reputat professor que donà classes als seus fills, el més petit dels quals, Vincent, competí amb JS…

De família de músics, fou organista a París, i des del 1696 a la catedral de Reims Publicà el seu Premier livre d’orgue , que comprèn una missa i himnes litúrgics Escriví fugues a cinc veus d’un gran rigor tècnic

Organista del convent de San Salvador, a Sevilla, el 1626 publicà el volum de composicions Libro de tientos y discursos de música i tres sèries de variacions, que han restat entre les obres per a orgue més notables del barroc

Estudià a la Royal Academy of Music i al King’s College de Cambridge Poc després del seu debut londinenc al Royal Festival Hall 1962 interpretant la Missa glagolítica , de L Janácek, fou nomenat segon organista de l’abadia de Westminster El 1965 feu la seva primera gira pels EUA i pel Canadà Fou organista de la Christ Church d’Oxford del 1970 al 1981, data aquesta darrera del seu retorn a Westminster com a organista i mestre de cor El 1987 s’alliberà dels seus compromisos en aquesta abadia per poder prosseguir la seva carrera de concertista internacional…

Fou el més gran dels germans Plasència i Valls —Joan Baptista i Marià —, també músics A vuit anys ingressà al Collegi del Corpus Christi de València Allí fou infant de cor i tingué com a mestres A Montesinos, J Morata i A Lureta Amb poc més de vint anys, inicià la seva carrera com a organista, tasca que exercí en diverses esglésies de la capital valenciana Fou organista a Sant Esteve i, des del 1844, a Sant Bartomeu El 1861 passà a ésser organista de l’església de Sant Martí, també a València El 1875, quan morí el seu germà Marià —també mestre de capella…

El 1752 era organista de la catedral de Lleida i el 1767 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell El 1777 fou requerit per a tornar a la plaça d’organista a Lleida, però Espona no hi accedí Se’n conserven un llibre de misses 1773 i un motet a dues veus, al fons musical de la Seu d’Urgell, com també un benedictus per a veu, violins, flauta i acompanyament, una missa de difunts per a vuit veus a dos cors, violins, oboès, trompes i acompanyament, i una Missa sobre Sacris Solemnis a quatre veus, violins i trompes, a l’arxiu de la catedral de…