Resultats de la cerca
Es mostren 1781 resultats
Ramon Rossell i Mestres
Música
Intèrpret de tenora i compositor de sardanes català.
Cèlebre virtuós de la tenora, fou solista a les cobles La Principal de Cassà de la Selva i Els Montgrins, i del 1922 al 1924, a La Principal de la Bisbal, en la qual rellevà Albert Martí Posteriorment s’integrà a la Cobla Iluro i a la Unió Artística de Vidreres, i fundà l’Amoga És autor de nombroses sardanes, moltes de les quals obligades, destinades al seu lluïment personal, com Si caic no m’aixeco , Va de tenor , Els nou presoners o Gra-gra El seu estil palesa una notòria influència del pasdoble i ha gaudit d’una important acceptació entre el sardanisme més populista admirador d’…
boig | boja
Antropologia
Que ha perdut la raó, que pateix una malaltia mental.
En la cultura popular hom tenia el boig com a posseïdor de facultats especials, sovint sobrenaturals, i com a objecte de supersticions diverses L’exaltació de la bogeria, que sembla provenir de les saturnals saturnal romanes i de la creença en una època de capgirament de les jerarquies socials edat d’or, sembla palesa en costums com els de la diada dels Innocents o els del Carnestoltes Als Països Catalans hom elegia un personatge que era anomenat abat, bisbe, papa o rei dels boigs , les atribucions del qual consistien a organitzar les farses populars La festa dels boigs havia estat coneguda…
Matthias Gothart Nithard Grünewald
Pintura
Pintor alemany.
Pintor de cambra 1508-25 de l’arquebisbe elector de Magúncia, per raó de la seva inclinació a les doctrines luteranes es traslladà a Halle 1527 La crítica ha discutit la seva formació artística HHolbein, Bosch i la relació amb els seus contemporanis Dürer Bé que són escasses les seves obres identificades, conegué l’art italià renaixentista, cosa que hom denota en alguns fons arquitectònics de les seves obres la seva pintura és arrelada en el gòtic alemany Jan Polack, Hans Burgkmair El seu estil es manifesta plenament en el retaule d’Isenheim 1513-15, una de les obres més expressionistes de…
Maria Lluïsa d’Àustria
Història
Emperadriu de França.
Filla de l’emperador Francesc I d’Àustria, es casà amb Napoleó 1810, el qual cercava, així, la consolidació del seu tron davant les monarquies tradicionals, amb la creació d’una dinastia El 1811 tingué un fill Napoleó , nomenat rei de Roma i futur successor de Napoleó Des del 1813, durant les absències del seu marit actuà com a regent, segons havia exigit el seu pare, però el seu interès pel govern i per la política es palesà com a nul En caure Napoleó, no el seguí a l’exili, i acceptà d’abandonar el seu fill i de tornar a la cort d’Àustria, que no deixà ni durant els Cent Dies…
Robert Lowell

Robert Lowell
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta nord-americà.
Es formà a la Universitat de Harvard Encara que Life Studies 1959 és la seva aportació més magistral, impressionà des del seu primer recull, The Land of Unlikeness ‘La terra de la dissemblança’, 1944 on, com en els seus volums següents, empra formes tradicionals Palesa tant en les formes tradicionals com en el vers lliure un gran domini d’imatges i de ritme La crítica es dividí amb The Dolphin 1973 i For Lizzie and Harriet 1973, així com amb el recull que aparegué poc abans de la seva mort, Day by Day 1977 fou unànime, però, en els elogis a For the Union Dead 1964 i Notebook 1967-68 1969,…
Vincenzo Scamozzi
El conjunt arquitèctonic de l’església de San Giorgio, a Venècia, iniciat per Andrea Palladio i acabat per Vicenzo Scamozzi
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte italià.
Últim exponent important del corrent manierista, reprengué diferents obres que APalladio havia deixat inacabades a Vicenza Teatro Olimpico i a Venècia església de San Giorgio Maggiore, on també en completà d’altres d’Il Sansovino i participà en la construcció de diversos palaus 1586-1611, Nove Procure 1609, Palazzo Contarini La influència d’aquests arquitectes, unida a l’estudi de l’obra de SSerlio, és palesa en les nombroses edificacions que dugué a terme, com la Villa Pisani, a Lonigo 1578, i la Villa Nani-Mocenigo, a Canda 1580-84 L’any 1600, després de projectar les fortificacions en…
Rafael Compta
Música
Compositor català.
Segons el seu propi testimoni, feu oposicions, amb èxit, a les places de mestre de capella de la catedral de Valladolid i de l’església parroquial de Santa Maria del Pi de Barcelona, i també fou sotsmestre de capella de la seu barcelonina El 17 de març de 1794 ingressà, com a mestre de capella i en substitució de Josep Pons, a la catedral de Girona, càr rec que conservà fins al seu òbit L’arxiu d’aquesta catedral conserva nombroses obres d’aquest compositor vigatà Compta utilitzà, en bona part de la seva producció, una plantilla instrumental constituïda per corda i vent amb reforç del…
Andreu Amat i Esteve
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf.
Escriví, sovint inspirant-se en temes d’arrel popular, entremesos i peces curtes per als teatres públics i per als d’ombres xineses, almenys en part editats, anònimament o, a partir del 1862, amb les inicials del seu nom i cognoms, i, alguna vegada, amb el nom i el primer cognom Li’n són atribuïbles set, dels quals són de destacar, Don Policarpio i lo pare rapatani i la mare vanitosa , Lo casat qui tractant criades viu de coses regalades , Saragates de veïns inconseqüents , L’advocat o lo pagès que pretén plet , La promesa surrada , i, sobretot, el Sainete o Entremès dels estudiants que ixen…
,
Micharmut
Disseny i arts gràfiques
Nom pel qual és conegut el dibuixant i autor d’historietes Joan Bosch i Quevedo.
S’inicià en el món del còmic a través d’ Els Tebeus del Cingle , collecció que creà juntament amb el dibuixant Sento Collaborà a Bésame Mucho i, a partir del 1982, a Cairo , on donà a conèixer els seus personatges Rick Tango i Glen Radar La seva obra palesa la influència de clàssics com Otto Soglow, d’un gran dinamisme i modernitat, i també la tradició dels tebeos de l’editorial Valenciana, juntament amb el grafisme dels autors francobelgues més radicals Entre altres títols publicats, cal esmentar Dogon 1983, Futurama 1985, Museo Vivo 1987, Raya 1990 i Marisco 1990 Posteriorment, la seva…
car de fora
Transports
En una embarcació llatina (navegant a la bona), expressió que indica la posició del car respecte al vent, la terra i la mar, i que palesa que el vent ve de terra.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina