Resultats de la cerca

A mitjan març, el Parlament va aprovar una llei per naturalitzar uns 4000 dels més de 100000 apàtrides que viuen al país i que no poden beneficiar-se gratuïtament de cap dret ni de cap servei públic educació i salut Anomenats bidun ‘sense papers’, no són descendents dels àrabs que poblaven el país la dècada de 1920, quan el territori esdevingué protectorat britànic, i, per tant, no van obtenir la nacionalitat de l’emirat quan va esdevenir estat independent l’any 1961 D’altra banda, a mitjan abril, Mussallam al-Barrak, líder opositor i exdiputat, va ser condemnat a cinc anys de presó per…

Introducció Les fake news , les plataformes per a veure continguts en streaming , i la intromissió i influència dels conflictes polítics en el periodisme van marcar l’àmbit dels mitjans de comunicació l’any 2018 A Catalunya, el 2018 va portar la consolidació i lideratge de TV3 com a mitjà de referència al país, tot i els constants atacs que va rebre la cadena pública catalana durant tot l’any –aguditzats des de l’aplicació de l’article 155 contra les institucions catalanes– de…

El director n’és Jorge Soler Publicada majoritàriament en castellà, però amb articles i algun número en català, la revista abraça un ampli i divers camp temàtic, des de la història i la literatura, a l’economia, l’ecologia, l’urbanisme, l’art i la cultura en general Ha publicat diversos números monogràfics, entre els quals destaquen els consagrats a la guerra civil 1986, l’arqueologia industrial 1989, Joan Valls 1990, l’exili 1991, Joan Fuster 1992, les avantguardes 1993, el teatre a Alacant 1994, el franquisme 1995, Juan Gil-Albert 1996, el centenari del cine a Alacant 1997, Enric Valor 1997…

Especialista en marxa atlètica, els seus primers contactes amb l’esport foren en el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI El seu mentor fou Lluís Meléndez, i durant més de dues dècades fou el gran dominador de la marxa atlètica a Catalunya Aconseguí nou títols en pista 1927-30, 1932, 1935, 1936, 1941, 1942 i set en ruta 1928, 1931, 1932, 1933, 1936, 1940, 1941, en 30 km La majoria d’aquests guardons els guanyà amb la samarreta del FC Barcelona També assolí quatre títols en el Campionat d’Espanya en ruta, dos en 30 km 1929, 1930 i dos en 50 km 1932, 1935 En pista…

Començà a treballar a Mundo Deportivo l’any 1940, arribà a ser-ne el secretari general i es jubilà el 1991 essent director de relacions exteriors i organitzacions esportives Al mateix temps, fundà la Guía Aeromarítima d’Espanya 1950, fou editor de la revista Club , redactor de motor del diari Tele/express 1962-73 i director de la revista Pito Organitzà més de 1000 esdeveniments esportius Dirigí la Jean Bouin entre el 1943 i el 1998, i aconseguí que la cursa assolís prestigi internacional Fou membre de l’organització de la Volta Ciclista a Catalunya, de la Challenge Drink precursora de la…

Durant les primeres dècades del segle XX estigué implicat en moltes iniciatives de l’esport català, tant en gimnàstica com en atletisme, i també en les aspiracions olímpiques de Barcelona Seguint les passes del seu pare, propietari d’un gimnàs que obrí l’any 1868, el 1904 fundà el Gimnàs Garcia Alsina, que competí amb el Gimnàs Blume pel que fa a la formació de gimnastes i a la conquesta de títols, i que fou un lloc de foment de l’esport, on per primera vegada es practicaren, entre altres esports, el bàsquet femení o la gimnàstica sueca Juntament amb Narcís Masferrer, Ricard Cabot o Josep…

Rep el nom de l’hotel d’Oosterbeek Països Baixos on tingué lloc la primera d’aquestes trobades El principal impulsor i cofundador fou el príncep Bernat d’Holanda 1911-2004 el qual la convocà, inicialment amb el propòsit de promoure l' atlantisme i el liberalisme a Europa Posteriorment hom acordà celebrar anualment les trobades, cada any en un lloc diferent la de l’any 2010 tingué lloc a l’hotel Dolce de Sitges Sempre amb caràcter informal, hom nomenà un comitè de direcció i una presidència que ha estat ocupada, a més de Bernat d’Holanda, per Alexander Douglas-Home i Walter Scheel , entre d’…

Llicenciat en periodisme 1969, i en història contemporània 1978, ha exercit la docència com a professor d’història en instituts d’educació secundària 1980-82 i 1992-2007 i com a professor associat d’Història del periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona de 1992 a 2002 Ha collaborat en un gran nombre de periòdics de Catalunya, tant a la premsa barcelonina com a la comarcal Entre altres, fou director d’ Oriflama  de 1971 a 1974, crític literari a El Periódico  1985-2002 i collaborador de les revistes  L’Avenç , Presència  i…

Després d’estudiar dret, es dedicà al periodisme Des del 1984 treballa al diari Libération , des del 1990 com a cap de la secció d’afers europeus i a partir del 1992 com a corresponsal a Brusselles de la Unió Europea Les seves cròniques i els seus reportatges i articles han aconseguit un gran ressò per la crítica rigorosa i documentada que fa als òrgans i càrrecs rectors de la UE, en particular a l’opacitat, el funcionament sovint poc democràtic, l’esperit corporatiu i els interessos dels estats que en disminueixen la incidència en aspectes cabdals com la immigració o l’aplicació d’…