Resultats de la cerca

L’oposició del capítol impedí que fos parròquia, i restà com a oratori regit per un prevere, amb un donat que en tenia cura i dos beneficiats El 1255 fou cedida a les monges clarisses, establertes a Santa Magdalena de Bell-lloc, però aquestes abans del 1287 ja passaren a residir a la ciutat El 1304 s’hi instituí un dels vuit priorats creats en la canònica catedralícia, fins que el 1391 fou unit a la segona succentoria de la catedral Hi havia establerta des del 1548 la confraria de sastres i calceters de Tarragona Fou demolida el 1641 per les tropes franceses que assetjaven la ciutat

Després de l’etapa de formació en aquesta institució, al novembre del 1595 ingressà com a monjo al monestir Exercí de predicador i de lector al cenobi dependent de San Millán de la Cogolla Rioja A Montserrat fou lector de casos , vicari de la muntanya, mestre dels escolans, prior d’Olesa, mestre de novicis i confessor Contemporani de Joan Marc, Villalba compartí la direcció de l’Escolania amb Miquel Baretja Foren els dos primers monjos que exerciren aquest ofici, que fins llavors havia estat a càrrec d’un prevere, no monjo, del santuari Si n’hi hagué, la seva producció musical no…

Vora Pedrui es localitza el tossal del Corb Allí hi ha vestigis d’antigues construccions que podrien correspondre a una vella fortificació romànica Al cartoral d’Alaó hi ha copiats diversos instruments de final del segle X i principi del segle XI que consignen un castro Guirbi o Gorbi amb epígrafs idèntics Alguns d’aquests esments s’han de relacionar amb Pedrui i amb el castell del Corb Vers el 1020 el prevere Borrell lliurà al cenobi d’Alaó i a l’abat anomenat Arnau, fill de Dacó, una vinya que tenia “ in castro Corvi, in loco ubi dicitur Susiatus ” Futures recerques…

Monjo de Montserrat des del 1925 i prevere el 1932 Estudià teologia a Alemanya i professà litúrgia a Vitòria Prefecte de cerimònies i sagristà major de Montserrat, organitzà les festes de l’entronització de la imatge de la Mare de Déu 1947 Consultor de l’episcopat espanyol durant el concili II del Vaticà, el Consilium de Litúrgia i de la Congregació del Culte Diví Fou superior de la fundació benedictina annexa a l’Institut Ecumènic d’Estudis Teològics, a Jerusalem 1971-83, i soci fundador de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics Publicà, entre d’altres treballs, nombrosos…

Prevere, estudià a la Sorbona, a l’École des Hautes Études, a Heidelberg i fou pensionat a l’escola d’arqueologia de Jerusalem Des del 1958 fou catedràtic d’hebreu i de llengües semítiques a la Universitat Catòlica de Tolosa Dedicat a l’estudi dels manuscrits de la mar Morta, publicà Le livre de Daniel que ha traduït al català, Le Deutero-Zacharie, Les hymnes de Qumran, Les petits prophètes, en collaboració amb A Peissler Participà en el moviment Nostra Terra i és autor dels assaigs sobre Les verges romàniques de la Cerdanya i el Conflent en la història i en l’art 1970 i Estudis…

Després d’ingressar a la Companyia de Jesús 1948, fou enviat a la província del Pròxim Orient i s’establí a Beirut, on el 1961 fou ordenat de prevere de ritu armeni i on, posteriorment, fou professor de lingüística a la Universitat Jesuítica de Sant Josep Provincial del Pròxim Orient 1974, intervingué en molts contactes ecumènics Rector del Pontificio Istituto Orientale de Roma 1981, el 1983 fou elegit prepòsit general de la Companyia de Jesús, fet que clogué el període d’interinitat que s’havia obert el 1981 amb la dimissió del pare Pedro Arrupe L’any 2008 fou rellevat del…

Des del 1995 fins a la seva mort fou patriarca de tots els armenis set milions de cristians, que no són ortodoxs ja que abraçaren el monofisisme, tot i que conserven les tradicions i els ritus orientals De nom Nesham Sarkissian, fou ordenat de prevere el 1952 i de bisbe el 1964 El 1983 fou elegit catolicós de l’Església Cilícia dels Armenis, la segona seu més important de l’Església armènia El pas més destacat que féu com a catolicós de tots els armenis fou la signatura, amb Joan Pau II, de la declaració sobre la persona de Crist, el 1996, que posava fi a quinze segles de…

L’any 1095 el prevere Ramon Amalric donà aquesta església al priorat de Lledó Aquesta possessió és confirmada per dues butlles del papa Calixt II, del 1120 i el 1123, respectivament En els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV apareix com a “ capella sancti Christophori, in parrochia sancte Marie de Stella” Les restes de la capella es troben al costat del mas anomenat de Sant Cristòfol o de Cal Magre, ara deshabitat i, en part, en ruïnes Per les seves característiques semblen pertànyer a una construcció de planta rectangular dels segles XIV o XV, la qual devia…

Estudià magisteri i exercí de mestre a Castellnou de Seana, i cursà estudis de teologia al seminari de Saragossa i a Sant Cugat del Vallès El 1970 fou ordenat de prevere i desenvolupà el seu ministeri en cinc poblacions de la zona de Daroca Saragossa i a Alcanyís Terol El 1995 ingressà com a novici al  monestir de Poblet , d’on fou nomenat abat el 20 d’abril de 1998, succeint Maur Esteva  Ocupà la dignitat fins al 3 de desembre de 2015, quan fou succeït per Octavi Vilà L’any 2000 publicà Lecturas Marianas i Palabras Marianas de los Santos Padres para mi vida de hoy

Feu els estudis eclesiàstics al Seminari Metropolità de València Fou ordenat de prevere el desembre del 1971 Del 1986 al 1997 desenvolupà el paper de rector del Seminari Metropolità de València i compaginà aquesta tasca amb l’activitat docent en teologia Del 1998 al 2004 fou bisbe d’Eivissa El 1993 es doctorà en Teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Fou nomenat bisbe de la nova diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, el juny del 2004, càrrec que ocupà fins a la renúncia l’octubre del 2024 En la Conferència Episcopal Espanyola CEE és membre de les comissions…