Resultats de la cerca

El mot procedeix d’ Anacreont , l’obra del qual influí en autors antics com Teòcrit, Catul i Horaci El gènere fou reprès al Renaixement —Ronsard, etc—, i a partir de la publicació de les Anacreòntiques 1554, s’inicià una tradició que, gairebé, afectà totes les literatures romàniques El moment àlgid del gènere fou, tanmateix, al s XVIII, el qual excellí en l’expressió d’un erotisme amanerat a través de delicades referències mitològiques José Cadalso, Juan Pablo Forner i Juan Meléndez Valdés, entre d’altres, foren els poetes castellans d’aquesta època que el conrearen amb més èxit…

D’origen glacial, té 32 km de llargada, que contrasten amb l’estretor de la seva amplària una mitjana de 2 km Assoleix una profunditat màxima de 238 m i desguassa, per mitjà d’un riu emissari, a l’Inverness Firth Entorn d’aquest llac hom ha especulat sobre l’existència d’un o de diversos animals monstruosos d’època prehistòrica La llegenda és antiga i sembla que sant Columbà hi veié ja un monstre l’any 585 A partir del 1950 hom ha estudiat la qüestió científicament sense que els resultats avalin la llegenda en cap sentit Prop a la localitat de Drumnadrochit hi ha les restes del…

Té l’origen en les festes paganes de la recollecció dels fruits, que els grecs dedicaven a la deessa Flora Era un ball força estès a Catalunya amb diverses variacions, sempre, però, a l’entorn dels cèrcols enramats que els són característics Habitualment el ball era format per vuit o deu balladors De les coreografies de les quals han quedat referències al segle XX, cal esmentar el quadre, l’estella i la campana Sovint els balls eren acompanyats de parlaments recitats pel capità, que els pronunciava cap per avall, damunt els cèrcols La música d’aquest ball havia estat interpretada…

Aquesta església és la parròquia del petit poble de Conòsols, situat a l’extrem sud-oest de la Fenolleda, al curs superior de l’Aigueta, afluent de l’Aude El temple actual, una construcció del segle XIX, és a l’entrada de l’agrupament de cases L’emplaçament primitiu d’aquesta església, on hi havia hagut el temple medieval, cal buscar-lo una cinquantena de metres més al NE, a l’indret on hi ha el cementiri Això es desprèn d’un plànol del segle XVIII, on les parcelles que són al N del cementiri són designades amb un topònim revelador “Tras la Glèisa” Les referències documentals…

Aquest santuari es troba més amunt del poble de Lliri, vers el coll de l’Ampriu No se’n tenen referències documentals, però és molt probable que tingui orígens medievals Potser tingué a veure amb la gènesi d’aquest santuari la família Ascó, originària de Lliri i una de les més fermes de la vall de Benasc Segons recull el Diccionario de P Madoz, encara a mitjan segle XIX la imatge de la Mare de Déu del Pui gaudia de gran veneració a la rodalia i tots els anys pujaven a fer rogatives a la capella la gent d’Eressué, de Ramastué i de Lliri mateix L’actual edifici, que s’ha considerat…

El poble de Sopeira és situat a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, a l’inici del pas d’Escales La moderna capella de Sant Climent, actualment dedicada a la Mare de Déu del Pilar, és, tal vegada, la successora de la primitiva església romànica de la població Tanmateix, les referències són imprecises tot i així, la notícia d’un tal Martí, “clericus de Suppetra”, que actuà com a testimoni d’un instrument alaonès datat l’any 1088, pot considerar-se indicativa En època moderna, l’església de Sant Climent consta dintre l’abadiat exempt d’Alaó També se sap que vers l’any 1700,…

A molts països es refereix a un punt zero d’anivellament , que correspon al nivell mitjà de les aigües en un punt determinat, generalment un port a l’Estat espanyol és el d’Alacant Les altituds oficials, o referències d’anivellament , són anotades en rètols a les estacions de ferrocarril i, sovint, en edificis i indrets rellevants L’altitud és determinada mitjançant els altímetres , i la diferència d’altitud entre dos punts propers, mitjançant els nivells En els mapes són especificades a les cotes , punts acompanyats d’un número que indica l’altitud en metres o en peus, i a les…

D’aquesta capella, situada a la Plaça de Sant Bartomeu, a l’inici del carrer de Vic i utilitzada avui dia com a magatzem en els baixos d’un habitatge, no en tenim referències històriques fins al segle XIV Consta que l’any 1398 Bernat Llunes, per testament, havia fundat una capellania a l’altar de Sant Bartomeu, patronat que fou succeït pels Peguera al segle XVII La capella, dedicada inicialment a Sant Vicenç, canvià la seva advocació per la de Sant Bartomeu a causa de la popularitat que prengué l’altar dedicat a aquest sant Segons les visites pastorals, es trobava arruïnada l’any…

Segons S Cardús ambdues fortificacions tindrien més la categoria de cases fortes que no de castells Les escasses referències que en tenim són tardanes, del segle XIII El 1247 n’era el propietari Guillem de Viladecavalls Quant a Viladecavalls sobirà, el 1247 el posseïa Guillem de Castellbell El 1317 n’era el propietari el cavaller Berenguer de Pera El 1517 la fortalesa de Viladecavalls sobirà havia passat a la categoria de quadra, i hi consta com a propietari Felip Aymerich Pel que fa a Viladecavalls jussà, sembla que el senyorejaven la família Viladecavalls El 1242 n’era el…

El castell de Rocamur, segons A Pladevall devia ser possiblement l’antic castell d ‘Eisan o Acan Les primeres referències que trobem de la seva existència són del segle XII Aquest castell romania sota la jurisdicció dels comtes de Barcelona, i el tenien els senyors del veí castell de Pera com a feudataris d’aquests Així, el 1157 Arbert de Sa Pera prestà fidelitat al comte Ramon Berenguer IV sobre el castell de Rocamur En fer testament, Arbert de Sa Pera, el 1162, va deixar el castell de Pera i altres propietats que posseïa dins del terme de Sant Llorenç Savall a Guillem de…