Resultats de la cerca
Es mostren 1917 resultats
Georges Straka
Lingüística i sociolingüística
Fonetista i romanista francès.
Doctor per les universitats de Praga i d’Estrasburg, en aquesta darrera desenvolupà una intensa tasca docent, investigadora i i organitzadora Impulsà la Revue de linguistique romane des de la seva reaparició el 1953 i fundà també els Travaux de Linguistique et de Littérature 1963 Publicà estudis molt variats, entre els quals destaquen els dedicats a la fonètica experimental, a la cronologia relativa dels canviaments fonètics del llatí a les llengües romàniques, i a la dialectologia francoprovençal En el Centre de Philologie Romane d’Estrasburg, dirigit, per ell, se celebrà,…
Partit Nacionalista del País Valencià
Política
Partit polític de centreesquerra fundat a la fi del 1978.
Al començament s’hi afiliaren membres de la Unió Democràtica del País Valencià de l’antic PSPV separats en fusionar-se aquest partit amb el PSOE, així com independents Tingué relacions amb la Internacional Liberal Els seus caps més rellevants foren Jesús Puig i Noguera passat després al PSOE, Francesc Agües, Andreu Banyuls i, sobretot, Francesc de Paula Burguera i Escrivà , secretari general fins el 1982 No aconseguí escons en les eleccions generals del 1979 i el 1982 En les municipals del 1979 aconseguí alguns regidors i batlles en poblacions de relativa importància El 1983…
psicròmetre
Física
Aparell per a mesurar la humitat de l’aire.
És format per dos termòmetres, un dels quals mesura la temperatura ambient i l’altre, dit humit , que és envoltat d’un teixit xopat d’aigua destillada, mesura una temperatura més baixa, car, en evaporar-se l’aigua que l’impregna, és absorbida una certa quantitat de calor La diferència de temperatura entre els dos termòmetres permet de determinar la humitat relativa de l’aire, en aplicar la fórmula de Sprung Per tal de facilitar l’evaporació, hom hi fa circular un corrent d’aire a una velocitat entre 2 i 4 m/s, mitjançant un ventilador incorporat al conjunt dels dos termòmetres…
benaurança
Religió
Bíblia
Estat feliç de la persona tenint Déu com a motiu principal.
La Bíblia presenta la benaurança de Déu com el símbol d’una situació a la qual tot home aspira Jahvè vol que els homes participin de la seva benaurança, i per això la promet al poble que el tindrà per Déu La font de la benaurança sempre és Déu, però el concepte evolucionà segons les èpoques Inicialment consistia en l’acumulació de béns terrenals Aviat hom s’adonà que aquesta benaurança era relativa, i que l’home no podia evitar l’angoixa per la brevetat d’aquest benestar Llavors començà a tenir cos la concepció d’una benaurança ultramundana i eterna La literatura sapiencial…
agnòsia
Patologia humana
Trastorn del reconeixement, de causa cerebral.
Les funcions elementals dels sentits es conserven, però falla la integració de les sensacions, per la qual cosa el malalt no arriba a adonar-se d’allò que percep Així, per exemple, hom veu els objectes, pot descriure'n els detalls, però no els pot identificar agnòsia visual, ceguesa verbal si es refereix a la paraula escrita sent melodies o paraules, però li sonen desconegudes, com si li parlessin en un idioma estrany agnòsia auditiva, sordesa verbal palpa objectes, però no arriba a saber quins són astereoagnòsia L’agnòsia relativa al llenguatge és l'afàsia sensitiva Quan es…
asímptota

Asímptotes
Matemàtiques
Recta a la qual s’acosta un punt variable sobre una branca de corba quan el punt s’allunya cap a l’infinit.
Per a poder afirmar que una branca de corba té una asímptota cal que, si el punt P es mou sobre aquesta de manera que la distància de P a l’origen de coordenades O creix infinitament, la direcció de la recta OP tingui un límit determinat Hom troba aquest límit per mitjà del quocient y/x = tg a Coneguda la direcció de l’asímptota, hom determina la seva ordenada a l’origen per la condició que la distància entre dos punts que tinguin igual abscissa, un sobre la corba, l’altre sobre l’asímptota, tingui límit zero quan aquella abscissa comuna es fa infinita Així, per exemple, la hipèrbola té dues…
Max Nettlau
Historiografia
Historiador anarquista austríac.
Recopilador de documentació relativa a l’anarquisme des del 1884, amb llargues i repetides estades a Anglaterra, França i Suïssa, és autor de Bibliographie de l’anarchie 1897, de diferents sèries biogràfiques Bakunin, Reclus i Malatesta i d’una història general de l’anarquisme tres volums publicats, 1925-31, i quatre d’inèdits A partir del 1928 i fins al 1936 mantingué una estreta relació amb la família Montseny i La Revista Blanca i féu estades anuals a Catalunya Les seves obres Miguel Bakunin, la Internacional y la Alianza en España 1868-73 1925, La anarquía a través de los…
Sant Martí de Talarn
Art romànic
Malgrat l’abundant documentació que es conserva relativa al castell i vila de Talarn des del segle XI, la documentació referent a la seva església és escassa i tardana La primera referència sobre la parròquia de Talarn és del 1080, quan el comte Ramon V encomanà a Oliver Bernat, feudatari de Guillem Folch, el castell de Talarn, la meitat de la parròquia i les esplugues de Susterris, i a Sunyer Ramon el mateix castell i la vuitena part de la parròquia Pels volts del 1526 obtenia la vicaria perpètua de la vila de Talarn Joan Farrer, i era inclosa dins de l’oficialat de Tremp L’any…
Pere Martí
Literatura catalana
Historiografia catalana
Cronista i poeta.
Doctor en teologia, beneficiat i sotssagristà de la seu de València des del 1523, fou l’iniciador del Llibre d’antiquitats de la seu i en marcà la línia estructural Hi recollí les notícies que considerà d’interès públic del final del segle XV i l’inici del segle XVI especialment del 1525 al 1539 i hi relatà amb més detall la revolta de les Germanies de València, de la qual en destacà els episodis relacionats amb l’Església Deixà inèdita una Consueta relativa al cerimonial de la seu i presentà una poesia en català al certamen en honor de santa Caterina de Siena València 1511…
terrassa
Geomorfologia
Tipus de relleu en forma d’esglaó o de replà del terreny originat per l’erosió.
És característic de les valls fluvials, però ocorre també al llarg de les costes Hom pot distingir, doncs, terrasses fluvials i fluvioglacials, terrasses marines i terrasses lacustres Una terrassa és una part de terreny, generalment formada per alluvions, que resta a una certa altura per damunt de l’actual llit del riu o per damunt del nivell marí o lacustre La seva formació s’explica per un procés altern d’acumulació o de dipòsit de materials i d’erosió o excavació posterior El procés erosiu, fonamental per a la formació de les terrasses, és originat normalment per un descens del nivell de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina