Resultats de la cerca
Es mostren 351 resultats
koto

Koto
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada característic de la música tradicional japonesa.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara de mig tub Sobre una taula corbada en forma de mig tub es disposen les cordes amb petits ponts mòbils individuals, un per a cada corda El nombre de cordes generalment és de tretze, totes de la mateixa llargada són de seda i suporten totes la mateixa tensió La seva afinació, doncs, es realitza mitjançant els petits ponts mòbils individuals L’instrumentista utilitza ungles artificials en els dits de la mà dreta per fer sonar les cordes, per pinçament o en glissando , mentre amb la mà esquerra, fent una petita pressió…
alduf
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió És construït amb una membrana de pell o bé dues, que es fixen en un marc angular, generalment quadrat -per bé que també pot ser rodó, com ara el de les panderetes-, molt més ample que fondo Molt utilitzat durant l’Edat Mitjana, el seu nom prové del terme genèric àrab preislàmic al-duff , possiblement relacionat amb el terme hebreu tof , de significat semblant, emprat per a designar els tambors d’una sola membrana i de diàmetre superior a la profunditat del marc Amb l’expansió islàmica, el nom àrab s’estengué fins a Espanya i…
cornetí

Cornetí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall, de forma molt semblant a la trompeta moderna, consistent en un tub de perforació lleugerament més cònica que la d’aquesta la llargària del qual és modificada gràcies a un sistema de pistons (generalment tres).
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta El so és generat per la vibració dels llavis, recollida per un broquet metàllic que generalment es pot separar del cos de l’instrument Té un tub acústic encorbat, de llautó o altres materials, que acaba en un pavelló i en alguns casos pot incorporar tons o bombes per modificar-ne el so fonamental És un instrument transpositor afinat generalment en si♭ o en la Té una extensió de dues octaves i una quinta Hi ha també un cornetí soprano en mi♭ Fou creat a França al primer quart del segle XIX quan s’incorporaren…
contrafagot

Contrafagot
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta, de llengüeta doble, el membre més greu de la família del fagot.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic El tub fa més de 560 cm de llargada i està doblegat en tres per tal de reduir-ne les dimensions Tot i això, sobrepassa els 150 cm És proveït de claus i d’un tudell corbat on va muntada la llengüeta, i per tocar-lo es recolza en una pica S’utilitza principalment en la gran orquestra, i la seva música s’escriu normalment una octava més aguda del que en realitat sona Els primers models daten del segle XVIII, i consistien en fagots de grans dimensions, de més de dos metres de llarg El seu ús es…
txistu
Música
Instrument de vent propi del País Basc, una de les variants de la flauta medieval de tres forats que perviuen en diversos llocs del continent europeu.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon amb conducte d’aire, de bisell És fet de fusta de boix o de banús actualment també se’n fan de materials sintètics o de metall Té uns 43 cm de llargada i de 2 a 3 cm de diàmetre, una embocadura de bisell i un total de tres forats digitals 2 + 1 A la part inferior del tub hi ha una anella per al dit anular, que facilita la subjecció de l’instrument El músic, anomenat txistulari , el toca amb una sola mà, habitualment l’esquerra, mentre amb l’altra toca el tamborí que du penjat al braç esquer re El so del txistu està estretament lligat…
violó

Violó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Nom amb què normalment es denomina la viola d’arc contrabaix, instrument de sis cordes amb trasts, un dels antecessors del contrabaix modern.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup de llaüts de mànec El terme deriva de l’italià violone Històricament, la paraula violó ha definit diversos instruments de corda, bé de la família de les violes d’arc, bé de la dels violins En un principi, a la Itàlia del segle XVI, designava totes les violes d’arc, també conegudes com a violes de gamba A la mateixa època, a Espanya, aquests instruments eren designats en llenguatge popular amb el terme violón , com és palès en el Tratado de glosas sobre cláusulas y otros géneros de puntos en la música de…
sistre
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de sacseig Consta d’un petit marc en forma de ferradura o raqueta amb un mànec o agafador El marc, antigament de ferro, és travessat per una filera de filferro -o més d’una-que sostenen unes sonalles o disquets metàllics mòbils lleugerament còncaus, sovint de bronze Alguns exemplars, però, en lloc de filferro tenen petites barres de ferro, també mòbils, que travessen el marc, doblegades per l’extrem exterior d’aquest Altres models més populars són construïts a partir de materials més senzills, sovint amb el suport, marc i agafador, en…
campanòleg

Campanòleg amb un joc de campanes tubulars
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En la seva accepció més general, instrument musical format per la reunió de diverses campanes, generalment de mides -i, per tant, afinacions- diferents (carilló).
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Més en particular -com el descriu Pedrell al seu Diccionario técnico de la música -, instrument consistent en una gran roda de fusta proveïda de campanes a la banda exterior que es fan sonar mitjançant una manovella central que la fa rodar Alguns musicòlegs consideren que una de les característiques del campanòleg és que les campanes que l’integren sonen conjuntament, és a dir, que el so de cadascuna no es percep individualment Malgrat això, en la música d’orquestra, el terme sol designar un conjunt de campanes…
instrument
Música
Objecte natural o elaborat expressament que hom empra per a produir sons musicals.
N'hi ha dues grans classificacions La classificació més tradicional, que es basa en criteris com ara la forma de produir el so, les característiques de certes parts de l’instrument i el tipus d’execució, en deriva tres grups principals corda, vent i percussió Dins cada grup hi ha subdivisions així, els instruments de corda poden ésser d’arc, de cordes polsades i de tecla els de percussió poden ésser autòfons quan hom percudeix el cos de l’instrument o de membrana El grup més variat és el d’instruments de vent, que, al marge de la distinció entre els de fusta i els de metall, poden ésser de…
aeròfon
Música
Dit de qualsevol instrument en què el so es genera mitjançant la pertorbació de l’aire circumdant o de l’aire contingut a l’interior de l’instrument.
Versió abreujada de la part corresponent als aeròfons, segons la classificació Hornbostel-Sachs © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Aquesta pertorbació és el resultat del desplaçament relatiu de l’aire respecte al generador de so part de l’instrument que interfereix amb l’aire tot imprimint-li la vibració inicial L’impuls de l’aire pot ser provocat pel desplaçament del mateix instrument, pel buf de l’instrumentista o per mitjans mecànics El so inicial és amplificat i modulat instantàniament d’acord amb les característiques acústiques del tub, fins a produir la nota musical…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina