Resultats de la cerca
Es mostren 1097 resultats
Josep Bellvitges
Literatura catalana
Gramàtica
Cristianisme
Gramàtic i eclesiàstic.
Prevere, fou professor de retòrica al seminari de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1790, on l’any 1800 llegí la memòria Sobre por qué tratados de ortografía o por cuáles medios se arregló en lo antiguo el modo de escribir en catalán A l’Acadèmia es conserven altres treballs seus sobre retòrica i eloqüència, també en castellà Publicà, amb Joaquim Esteve i Antoni Joglar , el Diccionario catalán-castellano-latino 1803-05
,
Sant Pere dels Arquells
L’església de Sant Pere dels Arquells
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), situat a l’esquerra del riu d’Ondara, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, antic monestir de Sant Pere dels Arquells , el nucli antic fou construït en forma compacta al voltant de la plaça amb finalitat defensiva.
El lloc és esmentat ja el 1024 La senyoria pertangué fins al segle XIX al monestir de Montserrat Formà municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia l’antic poble i castell de Timor, el mas de Toni l’antic seminari claretià, el despoblat de Montpaó i el poble de Rubinat, l’antic poble de la Sisquella i el mas Ramon al S, el poble de Llindars i, separat del terme, el de Gramuntell
Santa Maria de Vilafortuny (Cambrils)
Art romànic
El lloc de Vilafortuny és consignat per primera vegada el 1152 en la donació del lloc de Cambrils que atorgà el comte Ramon Berenguer IV a Ponç de Regomir Entre les afrontacions del terme de Cambrils s’esmenta a llevant l’honor de Guillem Fortuny L’església de Vilafortuny és documentada des del 1194, en què és una de les esglésies de l’arxidiòcesi que apareix en la butlla que el papa Celestí III adreçà a l’església de Tarragona En aquest document es puntualitza que l’església parroquial de Vilafortuny era de la preceptoria o pròpia del preceptor de la catedral Els anys 1279 i 1280 el rector…
Lleó XIV
Cristianisme
Nom que adoptà el cardenal Robert Francis Prevost en ser elegit papa el 8 de maig de 2025.
Estatunidenc de naixement, té també la nacionalitat peruana Llicenciat en matemàtiques el 1977, s’uní a l’orde dels agustins el mateix any, i fou ordenat sacerdot el 1982 Obtingué la llicenciatura 1984 i el doctorat 1987 en dret canònic per la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d’Aquino de Roma El 1985 s’incorporà a la missió agustiniana al Perú i exercí com a canceller de la Prelatura Territorial de Chulucanas fins el 1986 El 1987 retornà als Estats Units, i fins al 1988 fou pastor de vocacions i director de missions per a la província agustina de Chicago Després tornà al Perú i dirigí…
Salvador Casañas i Pagès
Salvador Casañas i Pagès
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe de la Seu d’Urgell (1879-1901) i de Barcelona (1901-08).
Estudià al seminari de Barcelona i es llicencià en teologia a la Universitat de València 1857 A Barcelona, fou professor del seminari, rector de la parròquia del Pi i canonge Mantingué una polèmica politicoreligiosa amb Joan Mañé i Flaquer i publicà Una constitución pontificia y el “Diario de Barcelona” 1875, contra el reconeixement del regne d’Itàlia per part del govern espanyol Fou preconitzat bisbe de Céramo i administrador apostòlic de la Seu d’Urgell 1879 per suplir el bisbe Josep Caixal, exiliat a Roma, on morí el mateix any A part les pastorals, es destacaren els sermons,…
Pere Lluís i Font
Filosofia
Filòsof i teòleg.
Cursà els primers estudis al seminari de la Seu d’Urgell, on entrà en contacte amb la filosofia, però l ’ ambient de contrareforma el portà a abandonar el seminari Posteriorment es traslladà a Tolosa de Llenguadoc, on es llicencià en filosofia Després cursà estudis de teologia a l ’ Institut Catòlic de Tolosa El 1963, s ’ establí a Barcelona i impartí història de la filosofia antiga a la Universitat Autònoma de Barcelona Entre el 1968 i el 2004, hi exercí de professor d ’ història de la filosofia moderna i de filosofia de la religió Parallelament, a inicis de la…
Manuel Giró i Ribé
Música
Compositor i organista.
Es formà a l’escolania de la catedral de Lleida amb M Puntí i alguns anys més tard ingressà al seminari de la seva ciutat natal Un cop abandonat el seminari i deixada de banda la carrera eclesiàstica, el 1870 es traslladà a Barcelona, on continuà estudiant música i escriví una opéra-comique titulada El gran cacique de la aldea 1872 El 1875 viatjà a París, on residí durant aproximadament onze anys i aconseguí estrenar alguna obra, com la Sinfonía mozárabe , presentada a la Sala Érard el 1877 Volgué crear un gènere nacionalista hispànic, que ell denominà mossàrab i que…
Lecce
Ciutat
Capital de la província de Lecce, a la Pulla, Itàlia, a la península Salentina.
Centre comercial dels productes agrícoles de la província vinya, olives i fruita Indústries del vidre, tabac, joguines i productes derivats de l’agricultura Té universitat, fundada l’any 1956, i és un nus important de comunicacions Conserva nombrosos monuments barrocs la catedral 1659-70, la basílica de la Santa Croce 1549-1695 i el seminari 1694-1709 Antiga colònia romana, fou objecte de contínues lluites entre longobards, àrabs i bizantins El 1463 fou unida al regne de Nàpols
canonge magistral
Cristianisme
Canonge d’ofici de les catedrals i col·legiates encarregat de la predicació.
Aquest càrrec aparegué i es féu comú a partir del s XV El concordat del 1851 el féu obligatori, a l’Estat espanyol, a totes les catedrals i collegiates Era elegit per oposició i amb majoria absoluta de vots, i l’elegit havia d’ésser doctor o llincenciat en teologia Hom li posà com a obligació, a més de la predicació, l’ensenyament a través d’una càtedra de teologia o d’oratòria sagrada al seminari
Universitat de Solsona
Institució d’ensenyament superior creada el 1620 per una butlla del papa Pau V quan erigí en Universitat Literària el Col·legi de Sant Miquel i Sant Gabriel de Solsona, creat el 1615 pels dominicans en el convent que fundaren a Solsona.
Fou regentada pels dominicans, i podia conferir graus que valien al Principat de Catalunya i a Mallorca S'hi formaven els futurs capellans de la nova diòcesi de Solsona, car el seminari no es creà fins el 1846 Tingué una vida pròspera i una notable qualitat acadèmica, fins que fou suprimida per Felip V i agregada a Cervera per decret de l’11 de maig de 1717 Continuà com a collegi fins a l’exclaustració dels dominicans el 1835
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina