Resultats de la cerca
Es mostren 1129 resultats
Premi Dona i Esport
Esport general
Premi creat l’any 2006, amb el nom de Mireia Tapiador, a iniciativa de l’Institut Barcelona Esports amb l’objectiu de fer visible el paper de les dones en l’àmbit esportiu.
Atorgat anualment, a l'inici premiava únicament la trajectòria d’una dona esportista Entre les guanyadores figuren Roser Ponsati, Adela Piera, Katy Mayr, Montserrat Vergé, Marta Vilajosana i Carmen Perea El 2012 s'establiren tres modalitats el de dona esportista, el de promoció de l’esport que manté el nom de Mireia Tapiador i el de mitjà de comunicació, destinats a guardonar la tasca personal o professional d’una dona esportista i la tasca de promoció i foment de l’esport femení L'any 2013 s'hi sumà una nova modalitat, la de club esportiu, amb la finalitat de reconèixer el club de Barcelona…
sistemes d’amortització comptable
Economia
Sistemes que tenen com a objecte esquematitzar els processos de depreciació i simplificar d’aquesta manera el càlcul de les quantitats i temps d’amortització.
Els més importants són el sistema lineal, el de tant fix, l’americà i el d’amortització variable El sistema lineal o de quotes fixes consisteix a amortitzar en tots els exercicis o, en general, en cada període d’amortització una quantitat fixa igual a l’enèsima part del valor amortitzable si a aquest li és donada una durada d’exercicis o períodes Suposat un valor inicial de l’element V o , un temps de vida econòmica o una producció límit N, i un valor residual V r , la taxa anual d’amortització o la taxa per unitat produïda és trobada per la fórmula t = V o — r /N És denominat lineal perquè…
moment angular respecte a un punt
Física
Donats una partícula en moviment i un punt arbitrari A, moment del vector moment lineal de la partícula respecte al punt A
.
El moment angular és anomenat també moment cinètic i quantitat de moviment angular i, en el cas d’un sistema de partícules, és definit com la suma dels moments angulars de les partícules del sistema La propietat que fa interessant el moment angular és establerta per l’anomenat teorema del moment angular , segons el qual, sota condicions molt generals com, per exemple, agafar el punt A fix, la derivada temporal del moment angular respecte al punt A és igual al moment resultant, respecte al punt A , del sistema de forces exteriors actuants Un corollari immediat d’aquest teorema és…
Nicolau Canyelles i Delseny
Disseny i arts gràfiques
Edició
Cristianisme
Bisbe de Bosa (1578-85), a Sardenya, i editor.
Estudià teologia, lleis i llengües orientals a Roma, on fou protegit per Juli III El 1560 s’ordenà sacerdot Probablement induït per l’impuls editorial promogut a Roma pel concili de Trento, creà a Càller la primera impremta estable de Sardenya 1566 Juntament amb Vincenzo Sembenino, impressor seu, muntà també una llibreria Publicà un Catecismo o suma de la religión cristiana 1566, traducció castellana de l’obra d’Edmond Anger Edictes e pragmàtiques generals per lo bon govern 1572 Capítols de cort de l’estament militar de Sardenya 1572 la primera edició dels Carmina 1574 de…
Santiago Massana Urgellés
Futbol
Futbolista.
També era conegut com Tiago Començà en l’Ibèric 1903-04 i després fitxà per l’X Sporting Club 1904-09, el Reial Club Deportiu Espanyol 1909-15 i 1917-18 i el Futbol Club Barcelona 1915-16 Defensa, guanyà set Campionats de Catalunya 1906-08, 1912, 1915, 1916, 1918 Després d’una temporada en què deixà el futbol, retornà a l’Espanyol 1917-18 i sumà un altre títol de campió català Jugà amb la selecció catalana diverses vegades i guanyà la Copa Príncep d’Astúries També practicà el rugbi i l’atletisme Fou campió de Catalunya de triple salt 1917, i establí els rècords catalans de salt d’alçada 1912…
Federació Catalana de Lluita
Altres esports de combat
Organisme rector de la lluita a Catalunya.
Fou fundada el 1924, coincidint amb la celebració del primer Campionat de Catalunya de lluita grecoromana i esdevingué la federació de lluita més antiga de l’Estat El seu primer president fou Jaume Garcia Alsina Regula la pràctica de la lluita lliure olímpica, lluita grecoromana, sambo i lluita femenina Els esportistes de la Federació Catalana han imposat la seva hegemonia en la modalitat de grecoromana, la més antiga, des del primer campionat estatal, celebrat el 1933 El 1988 se sumà al projecte del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès per obtenir millores en el rendiment dels…
Jordi Costilla
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor castellà establert a València (1502-32).
Aprengué l’ofici a Barcelona amb l’impressor Diego de Gumiel i, quan aquest se n'anà a Valladolid 1502, s’establí a València El 1510 imprimí la versió de Narcís Vinyoles Suma de todas las crónicas , una de les primeres edicions en llengua castellana a València Seguiren, entre altres, les impressions dels actes de les corts de Montsó del 1510 1511, Lo quart del Cartoixà 1514, versió de Roís de Corella, el Flos Sanctorum 1514, profusament illustrat, la Vita Christi , d’Isabel de Villena 1514, la segona edició del Cancionero general 1514 i el Libro del juego de las suertes 1515,…
normalització
Matemàtiques
Canvi d’escala que fa que una suma o una integral tingui un valor unitat.
La normalització és assolida, generalment, mitjançant l’ajust d’una constant arbitrària
índex foliar
Ecologia
Suma de l’àrea foliar de tots els vegetals que habiten en una àrea determinada.
S'expresa en m 2 de fulles per m 2 de sòl L’índex foliar és característic de cada ecosistema i està estretament relacionat amb el balanç local entre precipitació i evapotranspiració Els valors més alts d’índex foliar es donen als ecosistemes de les selves tropicals i als boscos de coníferes de la costa pacífica de l’Amèrica del Nord, amb valors de 17 m 2 de fulles per m 2 de sòl i 20 m 2 de fulles per m 2 de sòl, respectivament Als alzinars mediterranis de les muntanyes de Prades s’han calculat valors d’índex foliar entre 4,6 i 6,0
dilatació
Física
Augment del volum i les dimensions d’un cos per l’efecte de la calor, sense modificació de la seva natura ni del seu estat.
La dilatació que experimenta un cos és determinada pel coeficient de dilatació , del qual hom distingeix tres tipus el lineal considerant una sola dimensió del cos, el superficial considerant-ne dues i el cúbic considerant-ne totes tres dimensions poden ésser definits, respectivament, com l’augment de longitud d’una unitat de longitud, l’augment de superfície d’una unitat de superfície i l’augment de volum d’una unitat de volum causats per una elevació de temperatura d’1°C En el cas dels líquids hom distingeix entre la dilatació aparent l’observada i l' absoluta la real del líquid, pel fet…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina