Resultats de la cerca
Es mostren 1037 resultats
Sant Pere de Monistrol de Montserrat
Art romànic
Situada dins l’antic terme de Montserrat, al lloc de l’actual població de Monistrol de Montserrat Antigament degué ser un petit monestir de tradició visigòtica No sabem quan adquirí la categoria de parròquia, que conserva en l’actualitat Al segle XIV es formà una vila fortificada entorn seu Des dels primers temps depengué del monestir de Santa Maria de Ripoll i després del de Santa Maria de Montserrat, la qual cosa feia que els bisbes no la visitessin per trobar-se exempta L’església apareix citada el 933, quan el comte Sunyer donà al monestir de Ripoll les esglésies de Santa…
Cobla Selvatana
Música
Cobla orquestra catalana fundada el 1913 a Caçà de la Selva (Gironès ) pel tenorista Ramon Serrat, que en fou el primer director, el tible Pere Mercader i el fiscorn Pere Arpa.
Entre els seus components han figurat nombrosos virtuosos, com els tenoristes J Coll, Ll Cotxo i J Colomer, el fiscorn J Puig "Moreno" i el contrabaixista D Sunyer Quant als compositors, cal destacar R Serrat, P Mercader, J Gravalosa i P Fontàs, que fou el darrer a dirigir la formació Ha enregistrat un total de trenta-un discos de sardanes i ha actuat en importants esdeveniments sardanístics arreu de Catalunya, Andorra i el Rosselló, i puntualment en diversos punts de la resta de l’Estat espanyol i a les Illes Balears, a més d’haver participat diverses vegades en programes de…
Xaloc
Publicacions periòdiques
Revista cultural, publicada bimensualment, en català, a Mèxic (1964-81), amb un tiratge d’uns set-cents exemplars.
En fou promotor i director Ramon Fabregat i Arrufat, l’escriptor Vicenç Riera Llorca com a assesor de la secció de lletres i Joan Giménez encarregat de la secció d’arts plàstiques Publicà 116 números, i de fet era la continuació de Pont Blau , de la qual en conservà la presentació Recollia articles de crítica, ressenyes, assaigs, cròniques i informacions sobre la literatura, les arts plàstiques i la política a l’exili i a Catalunya Els darrers anys minvà en interès i en planes En foren principals collaboradors Josep Carner, Manuel de Pedrolo, Avellí Artís-Gener, Pere Calders, Rafael Tasis,…
Gerberga de Saxònia
Història
Duquessa de Lorena i després reina de França i d’Aquitània.
Filla del rei Enric I de Germània, duc de Saxònia, i germana de l’emperador Otó I Fou casada primerament amb el duc Gisilbert I de Lorena, i després, amb el rei Lluís IV de França, el qual féu alliberar, amb l’ajut del seu germà, de la captivitat en què el tenia Hug el Gran En morir el seu segon marit 954, exercí la tutoria del fill Lotari I Sembla que tingué una predilecció pels monestirs catalans, per tal com a petició d’ella foren donats preceptes reials a Cesari, abat de Santa Cecília de Montserrat 951, a Ponç, abat de Sant Miquel de Cuixà 958, i a Sunyer, abat de Sant Pol de…
Els comtes de Pallars anteriors al 1300
Art romànic
Comtes de Pallars Isarn I 920-948 Fou fet presoner, el 904, pel governador de Lleida, Llop ibn Muḥammad, i des del 918 apareix associat al govern del seu pare el comte Ramon I de Pallars-Ribagorça A la mort d’aquest, heretà juntament amb el seu germà Llop els territoris del Pallars Va contraure matrimoni amb Adelaida, amb la qual tingué un fill, Guillem, i una filla, Ermengarda, que va ser abadessa de Sant Pere del Burgal Llop I 920-v 947 A la mort del seu pare, Ramon I, governà el Pallars amb el seu germà Isarn I com a comte associat Tingué cinc fills fruit del seu matrimoni amb Goldregot,…
Domus de Vilageriu (Tona)
Art romànic
El primer senyor conegut d’aquesta fortalesa és l’arxilevita Randulf que era senyor del castell de Rocafort, al Bages, i va comprar el domini alodial de Vilageriu al comte Ramon Borrell el 1022 Randulf traspassà la fortalesa a la seva muller Trasegòncia i al seu fill Sunyer Randulf El domini de Vilageriu es mantingué en la família Rocafort fins que passà successivament a les famílies Oló, Castell i Santa Eugènia El 1300 Guillem de Castell cedí la domus i les terres de Vilageriu per fundar un benefici a l’església de Sant Pere del Castell de Muntanyola el 1336 el benefici es…
Sant Martí de Talarn
Art romànic
Malgrat l’abundant documentació que es conserva relativa al castell i vila de Talarn des del segle XI, la documentació referent a la seva església és escassa i tardana La primera referència sobre la parròquia de Talarn és del 1080, quan el comte Ramon V encomanà a Oliver Bernat, feudatari de Guillem Folch, el castell de Talarn, la meitat de la parròquia i les esplugues de Susterris, i a Sunyer Ramon el mateix castell i la vuitena part de la parròquia Pels volts del 1526 obtenia la vicaria perpètua de la vila de Talarn Joan Farrer, i era inclosa dins de l’oficialat de Tremp L’any…
Econòmics i Socials Quaderns d’Estudis Polítics
Publicacions periòdiques
Revista mensual, publicada a Perpinyà (1945-47).
N'aparegueren vint-i-quatre números L’equip promotor —Claudi Ametlla, Ferran Cuito, Joaquim de Camps i Arboix, amb Juli Sunyer i Mateu Pou i el consell d’Amadeu Hurtado— es proposava de vitalitzar la consciència nacional i política de Catalunya Hi predominaven els comentaris i notícies polítics d’Espanya i del món Debaté especialment problemes jurídics i constitucionals, amb un esperit crític i revisionista, que esperava liquidar la guerra civil Cal remarcar la importància de la secció d’economia, a cura de Ferran Cuito Hi collaboraren, entre altres, Rovira i Virgili, Nicolau d’…
Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge
Medicina
Centre de recerca en medicina cel·lular.
Fou creat com a Fundació August Pi i Sunyer FAPS l’any 1988, i adoptà la denominació actual l'any 2004 Té com a socis la Generalitat de Catalunya, l'Hospital Universitari de Bellvitge, l'Institut Català de la Salut, l'Institut Català d'Oncologia i la Universitat de Barcelona Les àrees de recerca comprenen el càncer i la genètica molecular humana, les neurociències, les patologies infeccioses i els trasplantaments, els factors de creixement, les hormones i la diabetis, les malalties inflamatòries, cròniques i degeneratives i l’epigenètica i biologia del càncer És situat a l’Hospitalet de…
Jóc

Municipi
Municipi del Conflent, al sud de Vinçà, que comprèn una regió de terrenys primaris que representen els darrers contraforts del Canigó amb el puig de les Feixes (926 m alt), i una regió terciària a la vall de la Tet, on se situen els conreus.
Drenen el terme els còrrecs dels Abeuradors, d’en Molins i d’en Pere Ferrer L’economia és bàsicament agrícola La superfície conreada és de 162 ha destinades majoritàriament a arbres fruiters 97 ha, sobretot presseguers 89 ha, cirerers i albercoquers També hi ha vinya 56 ha i hortalisses 7 ha El cens ramader és gairebé nul 10 caps d’oví El poble 124 h 1982 329 m alt és al límit d’ambdues zones El seu castell, del s XII, aturonat, gairebé arruïnat, fou el centre de la baronia de Jóc Hi ha restes de les muralles, construïdes al s XVI L’església actual, de Sant Martí, és del s XVIII…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina