Resultats de la cerca
Es mostren 465 resultats
Sant Abundí o Sant Aon del Forn del Vidre (el Bruc)
Art romànic
Aquesta església era en l’antic terme del castell de la Guàrdia, dins de l’àmbit parroquial de Sant Pau de la Guàrdia Fou sempre una capella destinada a servir de culte a un grup de masos del sector nord-oriental del terme Posteriorment fou substituïda per un altre edifici de la parròquia de Sant Pau de la Guàrdia Sant Pau n’esdevingué el titular, mentre que sant Abundí restava només com a titular d’un altar Aquesta església no es documenta fins al segle XII, que s’esmenten els drets i les pertinences del senyor major del castell de la Guàrdia, entre les quals figura el mas Elies i el domini…
Espiridió Duran i Giné
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, mestre.
Biografia Demanà entrar a l’Escola Pia i començà el noviciat a Moià el 30 de setembre de 1883, on professà el 27 d’agost de 1885 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe 1885-87, a San Marcos de Lleó 1887-88 i a San Pedro de Cardeña 1888-90 Acabà els estudis el 1890 i fou destinat a Iratxe com ajudant del mestre de juniors i mestre d’una escola de primeres lletres per alumnes externs que s’havia fundat el 1888 El 1893 aquesta escola es traslladà a Estella i hi fou destinat com a mestre Tornà a Catalunya i ensenyà en els collegis de Palma Mallorca, Olot, Sant Antoni de Barcelona i Mataró 1912-…
Sant Esteve de Sisquer (Guixers)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Sisquer, fou una de les parròquies antigues de la vall de Lord, fins que, no fa gaire, perdé la titularitat a causa de la despoblació del seu terme Des de molt aviat depengué del monestir de Sant Llorenç de Morunys Les primeres notícies es troben al capbreu de parròquies de la vall de Lord, que relata les parròquies que, en una data entre el 872 i 878, el comte Guifré i el bisbe Galderic constituïren a la vall de Lord, encara que és possible, per no dir segur, que devia existir amb anterioritat En aquest document, consta que la parròquia de Sisquer “…
La Sucrera del Segre, a Menàrguens
Un dels empresaris que veié les possibilitats que oferia la llei de l’impost del sucre del 1899 fou Manuel Bertrand i Salsas, un industrial tèxtil que, quan es va fer gran i ja tendia a retirar-se dels negocis familiars, s’interessà per l’agricultura vegeu Els Serra i els Bertrand La fàbrica Sucrera del Segre de Menàrguens en una postal de començament de segle L’empresari Manuel Bertrand i Salsas crearà la Sucrera del Segre a Menàrguens la Noguera El mateix 1899 constituí a Barcelona la societat collectiva M Bertrand i Companyia, amb l’objectiu de produir, fabricar i vendre sucre de…
patrimoni nacional
Dret
En la legislació espanyola, conjunt de béns de titularitat de l’estat afectats a l’ús i servei del rei i dels membres de la família reial.
Museu Internacional de Titelles d’Albaida

Titelles provinents de diferents programes televisius al Museu Internacional de Titelles d’Albaida
© Museu Intern. de Titelles d’Albaida
Museu
Museu de titularitat municipal situat a Albaida, al País Valencià, on anualment té lloc un destacat festival internacional de titelles que aplega grups d’arreu del món.
Fou inaugurat el 1997, a l’edifici històric del palau dels Marquesos Actua com a centre de dinamització de la vida cultural de la ciutat i espai d’investigació i difusió del món dels titelles Té la voluntat d’estudiar i difondre l’art dels titelles i articular un discurs teòric al voltant de la titella i l’espectacle, a més de l’extensa collecció de titelles, procedent de tot el món, disposa d’una sala de projeccions i d’un centre de documentació El museu és també un punt de distribució de llibres especialitzats en el titella Té més de 400 peces procedents de tot el món Myanmar, l’Índia,…
Herbert von Karajan
Música
Director d’orquestra austríac.
Vida Nascut en el si d’una família amb antecedents musicals, despuntà com a pianista quan tenia cinc anys Més tard es formà musicalment a Viena amb el seu oncle i assistí a classes a l’Acadèmia de Música de la capital austríaca Fortament impactat per la personalitat d’A Toscanini, a qui va veure dirigir unes funcions de Lucia di Lammermoor a l’Òpera de Viena durant una visita de la companyia de la Scala, de seguida destacà per un caràcter fort i emprenedor El 1929 debutà a l’Òpera d’Ulm dirigint Les noces de Fígaro , teatre en el qual romangué fins el 1933 Posteriorment dirigí a Aquisgrà 1934…
Palau Municipal d’Esports de Barcelona
Esport general
Pavelló poliesportiu de Barcelona.
Situat al peu de la muntanya de Montjuïc i també conegut com Palau dels Esports , fou dissenyat per l’arquitecte Josep Soteras i inaugurat l’any 1955 Fou construït per disputar diverses competicions dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 Pavelló de titularitat pública, originalment tingué una capacitat per a 8000 espectadors i fins l’any 1971 fou seu de les seccions de basquetbol, handbol i hoquei sobre patins del Futbol Club Barcelona, que a partir de llavors es traslladaren al Palau Blaugrana Després dels Jocs Mediterranis acollí alguns dels principals esdeveniments esportius…
arrendament
Dret civil
Acció d’arrendar.
L’arrendament és un negoci jurídic que té per objecte de donar una cosa pròpia a una altra persona perquè en faci ús i se'n beneficiï per un temps determinat mitjançant el pagament d’una renda convinguda Al costat d’aquesta figura general de l' arrendament de coses , hom sol regular legalment els anomenats arrendaments d’obres i de serveis La semblança d’aquestes figures amb la fonamental és més aviat problemàtica, però la seva regulació és dominada per la tradició originària del dret romà El fet que el contracte d’arrendament pugui recaure en prestacions o coses d’importància…
Sant Jaume de Corbins
Art romànic
Corbins és una població que domina la confluència de la Noguera Ribagorçana i el Segre La primera menció de Corbins és del segle X i la proporciona al-Rāzī Segons aquest geògraf, el castell de Caravina era un dels més importants del terme de Lleida durant el període andalusí Amb la conquesta de Balaguer l’any 1105, Corbins passà a tenir un rol estratègic fonamental, pel fet que era la fortalesa que protegia el camí entre Balaguer i Lleida El 1117 se signà una convinença entre Ramon Berenguer III i Arnau Berenguer d’Anglesola 1117, on el primer concedí al segon els castri de Corbins i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina