Un dels empresaris que veié les possibilitats que oferia la llei de l’impost del sucre del 1899 fou Manuel Bertrand i Salsas, un industrial tèxtil que, quan es va fer gran i ja tendia a retirar-se dels negocis familiars, s’interessà per l’agricultura (vegeu Els Serra i els Bertrand).
La fàbrica Sucrera del Segre de Menàrguens en una postal de començament de segle. L’empresari Manuel Bertrand i Salsas crearà la Sucrera del Segre a Menàrguens (la Noguera).
El mateix 1899 constituí a Barcelona la societat col·lectiva M. Bertrand i Companyia, amb l’objectiu de produir, fabricar i vendre sucre de remolatxa i amb un capital de 4 250 000. Manuel Bertrand comprà uns terrenys per a construir-hi la fàbrica, al costat del riu Segre i al terme municipal de Menàrguens (la Noguera), al centre d’una zona que considerava adequada per a plantar i produir la bleda-rave. Al mateix temps comprà una sèrie de finques rústiques als termes de Corbins, Vilanova de la Barca, Torrelameu, Albesa, Menàrguens, Térmens, Penelles, Castellserà i Castellnou de Seana.
La construcció de la fàbrica fou paral·lela a la d’un ferrocarril de via estreta que havia d’enllaçar Balaguer amb Mollerussa, amb una desviació fins a la fàbrica, i facilitar així el transport de la planta i el sucre. Manuel Bertrand construí igualment un pont de ferro de 107 m de llargada sobre el riu Segre, d’un gran interès per a ell i per a la població, encarregat a La Maquinista Terrestre i Marítima. El pont s’inaugurà el 1900, la indústria sucrera el 1901 i el ferrocarril el 1905.
La Sucrera del Segre serà una de les més importants de l’estat per la seva capacitat de mòlta de remolatxa (700 tones diàries). Però la seva vida serà curta. La creació de nombroses fàbriques d’àmbit estatal provocarà una situació d’excés de producció i una forta baixa del preu del sucre. Manuel Bertrand aprofitarà l’oferta de la General Azucarera per a integrar-hi la seva indústria el 1903. Ell, personalment, s’incorporarà al consell d’administració de la que pretenia ser l’única, o gairebé l’única, sucrera espanyola.
El ferrocarril de Balaguer a Mollerussa es disgregà de l’empresa sucrera i continuà a les mans de la família Bertrand, que l’explotarà. El 1940, la titularitat del ferrocarril passarà a nom d’Indústries i Transports del Segre, SA, que el tenia arrendat a la General Azucarera. Tant la indústria sucrera com el ferrocarril es mantingueren fins el 1951.