Resultats de la cerca
Es mostren 459 resultats
serra d’en Jaume
Serra
Serra dels municipis de Llagostera (Gironès) i Tossa de Mar (Selva).
serra de la Llena

La vall del riu de Montsant, el sector planer del terme d’Ulldemolins, amb la serra de la Llena al fons, des del coll d’Albarca (Priorat)
© Fototeca.cat
Serra
Alineació de la Serralada Prelitoral Catalana, d’orientació ENE-WSW, que delimita les conques ibèriques del riu Set (Garrigues) i el riu de Montsant (Priorat) i la mediterrània del Francolí (Conca de Barberà).
Els materials gresos i, sobretot, pinyolenc de tons clars són conglomerats dipositats pels rius de l’antic massís catalanobalear a les ribes de la mar que durant l’Eocè submergia l’actual Depressió Central, però el plegament alpí aixecà les capes eocèniques més properes a la naixent Serralada Prelitoral durant bona part del Terciari L’erosió subaèria s’encarregà de desmantellar els materials més tous, i els conglomerats del fons de la Depressió presenten ara l’aspecte d’una plataforma tabular molt allargassada, que s’enlaira de 800 a 1 000 m alt, no tan…
vall d’Alinyà

vall d’Alinyà (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Vall de l’Alt Urgell que davalla de la serra de Port del Comte i aflueix al Segre, per l’esquerra, entre Organyà i Coll de Nargó, prop del pont d’Espia.
És separada, al N, de la vall de la Vansa pels puigs Galliner 1634 m i de Ginestar 1730 m entre els quals hi ha el coll de Galliner, pas de la carretera forestal d’Organyà a l’Alzina d’Alinyà i per un llarg contrafort que deriva del pedró dels Quatre Batlles 2383 m, punt culminant de la serra de Port del Comte al S, la serra de Turp 1578 m, la tossa de Cambrils 1813 m entre les quals es troba el coll de Cambrils, pas de la carretera de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys, i la serra d’Odèn que deriva del mateix pedró dels Quatre Batlles separen aquesta vall de la vall de les…
Salvador Melo i Nicola
Música
Ballarí i coreògraf català.
El 1953, la junta de l’Esbart Verdaguer, formada per figures de la intellectualitat catalana del moment, encomanà a Melo, que n’era el primer ballarí, la direcció de l’Esbart i la continuació del projecte de creació d’un ballet nacional folklòric català Bé que el projecte no es materialitzà, la seva tasca al capdavant de l’Esbart Verdaguer, amb la creació de centenars de coreografies, fou importantíssima per al ballet català, com també ho fou la voluntat de donar valor artístic al ballet popular, una de les principals aportacions de Melo Entre les seves coreografies cal esmentar Les danses de…
colònia escolar
Educació
Institució dirigida per mestres i destinada a complementar l’acció educativa de l’escola amb la formació a l’aire lliure (mar o muntanya), generalment durant el període de vacances d’estiu.
Hi ha també colònies permanents per a alumnes físicament dèbils Les primeres colònies escolars nasqueren a Suïssa el 1876, i el Museo Pedagógico Nacional de Madrid en creà la primera a Espanya el 1887 El 1906 foren creades pel municipi de Barcelona, i per iniciativa d’Hermenegildo Giner de los Ríos, les primeres colònies escolars, subvencionades per particulars el 1916, en ésser creada la Comissió de Cultura, passaren a càrrec de l’ajuntament N'hi hagué de diversos tipus de vacances d’estiu colònia Vilamar de Calafell, Turissa de Tossa, per a aprenents granja la Flor de Maig, de…
Joan Seguranyes i Redorta
Escultura
Escultor.
Format al taller d’escultura religiosa del seu pare, Jaume Seguranyes i Solà, passà a Llotja Barcelona i treballà amb Camps i Arnau Tractà Josep Clarà, que l’influí força Ha exposat collectivament i individualment, des del 1970, a Vic —on el 1960 li fou concedida la Medalla d’Or de la ciutat, així com un primer premi—, Sabadell, Elda, Reus, Barcelona, Lloret de Mar, Sitges, San Lorenzo de El Escorial, Tossa de Mar, Lleida, Vilafranca del Penedès, Tarragona, Saragossa, Avinyó, Salou, etc La seva obra, dedicada especialment al nu femení, és hereva del Noucentisme És autor, entre d’…
Sant Joan de Lloret
Art romànic
El lloc de Loredo o Laureto és esmentat des del 966, quan en ésser donat a Ripoll, foren descrits els límits del territori de Tossa El seu terme fou segregat l’any 1002 del de Maçanet i cedit a la família vescomtal que el va infeudar als Montseny - Agudes L’església de Sant Joan fou construïda a mitjan segle XI per Odó de Montseny, que va encarregar-se també de la construcció del castell dins el qual era situada Aquest castell no és altre que el castell de Sant Joan que rebé el seu nom per l’advocació que tenia la seva capella o de Lloret, nom amb el que és més conegut L’any 1079…
Sant Valentí d’Espona (la Llaguna)
Les escasses ruïnes de l’església de Sant Valentí d’Espona es troben, aproximadament, un quilòmetre al nord del llogaret dels Cortais, situat al peu de la tossa d’en Maig, prop del camí que ve d’Aiguatèbia Conflent D’aquesta església han pervingut escasses referències documentals d’època medieval n’hi ha una que data de l’any 1011, quan Vecclesiam Sancti Valentini in villa Spondaés confirmada com una de les possessions de l’abadia de Cuixà en la butlla atorgada a aquest monestir pel papa Sergi IV Una altra notícia, consignada també dins l’onzena centúria, és de l’any 1069 es…
Ricard Batista i Noguera
Arqueologia
Arqueòleg.
Llicenciat en filosofia i lletres, especialitat d’història, per la Universitat de Barcelona 1959 Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1968-76, on el 1980 es doctorà en arqueologia, i conservador del Museu Arqueològic de Barcelona des del 1960, que entre el 1987 i el 1997 dirigí Prengué part en diverses excavacions, com la de Sant Corneli, a Cantonigròs, la de Plans d’En Ferran, a Argençola, i la de la villa romana dels Ametllers , a Tossa de Mar, on impulsà diverses iniciatives culturals, com el Centre d’Estudis Tossencs El 1959 començà a excavar i a estudiar els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina