Resultats de la cerca
Es mostren 908 resultats
Santa Maria de Montfar (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Situació Edifici que ha sofert moltes transformacions, capçat amb un absis cegat interiorment ECSA-JA Adell Aquesta capella es troba a l’enclavament de Montfar, que forma una illa del municipi de Sant Antolí i Vilanova entre els de Talavera i Montmaneu Mapa 34-15 390 Situació 31TC637078 S’hi arriba per una carretera que surt de Pallerols, en direcció sud JAA Història L’església de Santa Maria de Montfar és molt poc documentada No creiem que sigui l’església de Montefar que apareix en la butlla del papa Eugeni III del 1151 adreçada a Santa Maria de Solsona i en l’acta de consagració d’aquesta…
Sant Pere de Montfalcó Murallat (les Oluges)
Art romànic
L’església parroquial de Sant Pere és a l’extrem de llevant de la vila closa de Montfalcó Murallat Són poques les notícies d’època medieval referents a la parròquia de Sant Pere És molt possible que fos fundada poc després de la conquesta del lloc de Montfalcó per Bernat, comte de Berga, a mitjan segle XI, quan aquest fundà o amplià el castell de Montfalcó Aquesta església formà part del bisbat d’Urgell fins a la creació de la diòcesi de Solsona al final del segle XVI La primera referència al temple del castell de Montfalcó es troba en l’inventari dels béns que tenia Guillem Ramon, comte de…
La ciutat i el tròpic
Literatura catalana
Aplec de narracions de Lluís Ferran de Pol (premi Víctor Català 1955) publicat el 1956.
Desenvolupament enciclopèdic Punt culminant de l’obra de l’autor, inicia la utilització del mite —transformat en l’espai de cada narració— com a component indestriable de la realitat i de la condició humana Malgrat els elements autobiogràfics i l’interès testimonial, la voluntat de realisme en el conjunt de l’obra cerca descobrir la veritat velada rere les aparences convencionals La mort, l’autodestrucció i la frustració són els elements a l’entorn dels quals giren els relats, protagonitzats per éssers humans presoners entre dos mons antitètics la cultura i la natura, la raó i l’…
cefalòpodes

Organització dels cefelòpodes. Talls sagitals. A, nàutil; B, sípia. 1, cirrus tentaculars; 2, mandíbules; 3 i 15, ràdula; 4 i 19, conquilla; 5, sifó; 6, septes de la coquilla; 7, celoma; 8, i 20, estòmac; 9 i 21, ovari; 10 i 26, ventrícle cardíac; 11, pap, 12, brànquies; 13, braços o tentacles peribucals; 14 i 22, embut; 16 i 17, ganglis nerviosos; 18, esòfag; 23, aorta; 24, cavitat palleal; 25, intestí; 27, bossa de la tinta; 28, sac unitari
© fototeca.cat
Zoologia
Classe de moluscs marins, els més especialitzats i evolucionats de l’embrancament, que tenen el cos simètric bilateralment, el cap ben diferenciat i el peu transformat en braços o tentacles peribucals i en l’embut.
Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d’una o altra part de la…
Lluís Masriera i Rosés
L’ombrel·la japonesa, de Lluís Masriera i Rosés
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pintura
Teatre
Literatura catalana
Orfebre, pintor, escenògraf, comediògraf i director teatral.
Vida i obra Fill de Josep Masriera i Manovens , seguí la tradició familiar Perfeccionà estudis a París, Londres i Ginebra 1889, on fou deixeble de Frank Édouard Lossier i aprengué la tècnica de Llemotges en tornar, potencià la renaixença de l’esmalt —translúcid i opac— a Catalunya L’exposició que feu a Barcelona el 1901 imposà el ressò de l’estil de René Lalique en la joieria catalana Plàsticament és, doncs, representant del més típic Art Nouveau, tot i que generacionalment ja pertanyia al postmodernisme Participà, com a orfebre o com a pintor, en diverses exposicions de Belles Arts a…
,
Sant Climent de Fórnols del Cadí (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Situació Porta de l’església situada a la façana de ponent, la part més característica de l’antiga construcció romànica ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Climent es troba en el centre de la població de Fórnols de Cadí, situada sobre la carretera de Tuixén a la Seu d’Urgell JAA-MLIC Mapa 35–11254 Situació 31TCG775791 Història El primer esment del lloc de Fórnols conegut fa referència al seu castell, quan Galceran III de Pinós, en el seu testament del 1277, deixava al seu fill Galceran “ totam vallem de Lavança, cum castrum de Fornuls ” Al segle XIII, i possiblement també al XIV, el…
Mare de Déu de l’Esperança del castell de Cartellà (Sant Gregori)
Art romànic
Situació Antiga capella del castell, molt modificada per la seva llarga destinació a magatzem agrícola F Tur El castell de Cartellà és a 1 km del nucli de Cartellà, una població situada a 11 km de Girona per la carretera de Canet d’Adri El castell, que es troba a la confluència de les rieres de Gàrrep i de Pedrola, és actualment un mas, i la capella, separada d’aquest, és utilitzada com a magatzem Mapa L38-12295 Situació 31TDG807515 JAA-MLlC Història Aquesta església, capella del castell, és una construcció dels segles XII i XIII La seva història seguí les mateixes vicissituds del castell que…
Sant Esteve de Sorre (Sort)
Art romànic
Situació Fragment de mur romànic amb la porta original tapiada, un dels elements que indiquen l’antiguitat d’aquest edifici ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Esteve és al centre del poble de Sorre, situat entre Sort i Llessui JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCH437019 Història El lloc d’ Assor , que podem identificar amb Sorre, apareix en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell De la seva església parroquial dedicada a sant Esteve no coneixem documentació anterior a la visita que realitzaren els delegats de l’arquebisbe de Tarragona, els anys 1314-15, en el seu recorregut per les…
Sant Esteve de Castellviny (Sort)
Art romànic
Situació Església molt transformada, refeta en bona part sobre un edifici romànic original ECSA - JA Adell L’església de Sant Esteve és al petit nucli de Castellviny, situat 1 km al sud d’Olp JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCG452986 Història No hi ha notícies medievals d’aquesta església, tot i que el topònim que identifica l’església i el llogaret podria tenir l’origen en l’existència a l’indret del castell d’Enviny, conegut des del segle XI, encara que aquesta circumstància és difícil de provar a causa de la distància entre Enviny i Castellviny L’església de Castellviny, l’any 1575, era…
Mare de Déu de la Purificació o de la Candelera d’Enviny (Sort)
Art romànic
Situació Bonica estampa d’aquesta església, molt transformada, però que encara presenta elements romànics ECSA - JA Adell L’església de la Candelera és la parroquial del poble d’Enviny, que és a 7 km de Sort El temple és situat fora del nucli urbà, al sud JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCG440962 Història El lloc d’Enviny s’ha identificat amb el topònim Invicinio que apareix en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, bé que la primera referència segura de la vila Invicinio és del voltant del 970 El primer esment d’una possible estructura religiosa a Enviny data de l’any 1017,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina